Page 32 - Es Busqueret 42

Com és? provoca que els polsos es sentin molt peus grossos, formant colònies mix-
separats entre si. tes, mentre que durant els mesos
Aquest quiròpter, únic repre- d’hibernació les colònies solen ser
sentant de la família Miniopteridae, més monoespecífiques. Cap a finals
és de mida mitjana, amb una longi- Quins són els seus de juny i començaments de juliol es
tud d’avantbraç d’entre 43 i 48 mm. produeixen els parts, d’una sola cria,
Presenta un dors d’una coloració ge- costums? i els joves comencen a volar durant
neral gris cendrosa i és més clar al Es tracta d’una ratapinyada es- el mes d’agost. La gran majoria de
ventre. Té un pelatge curt, amb la trictament cavernícola, encara que les colònies de cria són abandonades
base dels pèls més fosca. Les ore- ocasionalment s’han trobat exem- pels adults durant el mes de setem-
lles són curtes i de forma triangular, plars aïllats o petits grups a en- bre. Durant la tardor es concentren
i té un musell curt, i això juntament cletxes de penya-segats. Les dades a cavitats on tenen lloc les còpules.
amb un front bombat li confereixen obtingudes a Balears apunten a un Finalment, durant els mesos d’hivern
un cap arrodonit que li dóna un per- comportament cavernícola, utilitzant es formen les majors concentracions
fil molt característic a l’espècie. Tant exclusivament cavitats i mines. De per a la hibernació. A Balears única-
el cap, com el dors, presenten un totes les espècies presents a les illes ment es coneixen dues cavitats que
pelatge dens i atapeït, i les orelles és la que major grau de gregarisme acullin colònies durant aquest perí-
no sobrepassen la seva part superi- presenta. En la seva distribució mos- ode, i és a Menorca on es troba la
or. El tragus és curt i arrodonit i es tra una certa dependència als refugis més nombrosa. Gràcies a les seves
projecta cap endavant. Té unes ales subterranis, més que als hàbitats. ales llargues i estretes pot efectu-
llargues i estretes i, a diferència d’al- Els refugis coneguts a les Balears es ar desplaçaments a gran velocitat
tres espècies, la segona falange del troben des del nivell del mar fins a i distància, la qual cosa possibilita
tercer dit és molt més llarga que la les altituds més elevades de la Serra tant l’intercanvi entre refugis com el
primera, cosa que li permet realitzar de Tramuntana. desplaçament a àrees d’alimentació
vols molt ràpids. allunyades dels seus refugis. S’ha
Durant les diferents etapes del
Emet polsos ultrasònics en fre- seu cicle biològic ocupa diferents re- comprovat el moviment entre refu-
qüència modulada (FM), amb una fugis, per a la cria, la hibernació i els gis de les illes de Mallorca i Menorca.
coa final de freqüència constant (FC) refugis de pas. Les cavitats de cria L’intercanvi d’exemplars entre les di-
entre 55 i 58 kHz, similars als polsos són més càlides i seques que les uti- ferents colònies suggereix l’existèn-
de la ratapinyada de Cabrera, Pipis- litzades per a la hibernació. Durant el cia d’una xarxa de refugis que són
trellus pygmaeus. Malgrat la simili- període reproductor s’associen amb emprats per una metapoblació sense
tud amb aquest vespertiliònid, són altres espècies com la ratapinya- obeir a un patró establert.
fàcilment diferenciables, ja que el vol da ratera grossa i la ratapinyada de
ràpid que fa la ratapinyada de cova

32 - EB42