Page 35 - Es Busqueret 42

pecialment dalt una pedra
o just a la vorera de penyal,
la qual cosa fa que sigui fàcil
sentir-la i veure-la. El seu
cant, com el de la mèrlera
Les pàsseres També hi ha exemplars que Coa-rojot, mascle
vermella, és fort i melodiós.

viuen a les parts altes d’al-
guns edificis.

La mèrlera vermella és
fins i tot més espectacular,
ja que a més del plomatge
blau, té tot el pit de color
taronja, molt cridaner, i
la coa vermella. A més, té
una taca blanca a l’esquena.
Com a la pàssera, també li
agrada cantar des de punts
alts, no obstant, és difícil de
veure ja que és molt des-
confiada i ràpidament de-
sapareixerà darrera qual-
sevol cosa si ens veu venir.

Les dues espècies s’ali-
menten principalment
d’invertebrats que captu-
ren normalment en terra,
tot i que també ho poden
fer en vol. També se poden
alimentar de petits verte-
brats, com sargantanes, allà
on són abundants o cries

d’ocells o ratolins, així com
fruits d’algunes plantes

Pàssera, femella Les femelles de les dues
espècies són molt més dis-
cretes, amb colors apa-
gats. Les pàsseres són quasi
completament grises (di-
buix adjunt), mentre que
les femelles de la mèrlera
vermella són més pàl·lides
i amb el ventre ataronjat.
La coa és vermella, un tret
molt distintiu de l’espècie.

EB42 - 35