Page 24 - Es Busqueret 39
P. 24
ANDREAS TREPTE Calidris melanotos
També s´ha assenyalat que pus fulicarius), escuraflascons becfí joves tindran recursos alimentaris.
l’escurçament de les grans migra- (Phalaropus lobatus) i corriol pecto- Moltes d’aquestes aus hivernen en
cions redueix igualment el nombre ral (Calidris melanotos), a més d’una els tròpics i el seu complicat calen-
d’exemplars que s’extravien durant espècie d’ocell cantor, el repicatalons dari de moviments migratoris podria
aquests llargs recorreguts i que, de lapònia (Calcarius lapponicus). veure’s compromès per adaptar-se a
després d’aconseguir arribar a al- L’estudi va tenir lloc en quatre àre- aquest canvi. Hi haurà un llindar a
guna illa, sobreviure, reproduir-se i es, que comprenien des dels camps partir del qual no seran capaces de
adaptar-se als seus nous territoris, petrolífers de la badia de Prudhoe a seguir a aquestes primaveres avan-
donen lloc a noves espècies. Més de la remota Reserva Nacional de Petroli çades, la qual cosa pot repercutir en
20.000 milions d’aus estan modifi- de l’àrtic occidental d’Alaska (3). l’èxit reproductor o fins i tot en la vi-
cant els seus hàbits, perquè espècies Es va estudiar el desglaç a di- abilitat de les poblacions (3).
que tradicionalment eren migratòries verses àrees de nidificació en inter-
s’han convertit en sedentàries a cau- vals al començament de primavera.
sa de l’escalfament global (2). El canvi climàtic
També es van valorar altres varia-
bles com a potencials impulsores del amenaça a la meitat de
El desglaç anticipat canvi al moment de nidificació, com les aus d’Amèrica del
avança la reproducció l’abundància de predadors de nius Nord
(que es creu que afecta el moment
de les aus àrtiques reproductiu), i mesuraments per D’altra banda, un informe
L’estudi “Phenological advance- satèl·lit del creixement de la vegeta- d´Audubon, l’organització repre-
ment in arctic bird species: relative ció en la tundra, però es va compro- sentant de BirdLife International a
Estats Units, assegura que el canvi
importance of snow melt and ecolo- var que aquests factors eren menys climàtic és la principal amenaça per
gical factors”, publicat a la revista importants que el desglaç (3). a la supervivència de gairebé la mei-
Polar Biology, posa de manifest que Les taxes d’avanç de l’anticipa- tat de les espècies d’aus al territori
les aus migratòries que crien a l’Àrtic ció reproductiva són majors en les continental dels Estats Units i Cana-
d’Alaska estan avançant la nidificació aus àrtiques que en altres aus de zo- dà (4).
a la primavera, a causa fonamental- nes temperades, i això concorda amb
ment del desglaç, que cada vegada el fet que el clima àrtic està canviant De les 588 espècies d’aus exa-
és més primerenc (3). el doble de ràpid en relació amb zo- minades en aquesta recerca, que ha
Els investigadors van examinar nes temperades (3). durat set anys, 314 espècies estan
en risc. D’aquestes, 126 podrien
la data de posada del primer ou en Amb primaveres cada vegada sofrir una disminució severa (entre
prop de 2.500 nius d’aus limícoles: més avançades, les aus àrtiques han el 50%-100% del seu hàbitat) cap
territ semipalmat (Calidris pusilla), d’encarar el repte d’ajustar el calen- a l’any 2050, assegura l’estudi. La
escuraflascons bec gros (Phalaro- dari de cria per assegurar que els
24 - EB39
