Page 23 - Es Busqueret 39

Notícies del món

Per Maite Serra-Franco

Nous informes posen de manifest que el canvi

climàtic afecta les aus

Les aus són excel·lents indica- Canvi Climàtic de Nacions Unides punts d’aigua que històricament ser-
dores dels canvis que sofreix el pla- (IPCC) destaca que les aus migratò- vien per al seu descans i aprovisio-
neta, com és el cas del canvi climà- ries han avançat les dates de les mi- nament (1).
tic, que provoca modificacions en els gracions a causa de l’augment de les Aquests canvis també poden
hàbitats que alteren notòriament la temperatures. Així, la calor fa que alterar els períodes d’incubació i
seva conducta. avancin el viatge i, en molts casos, reproducció de les aus. Moltes aus
sofreixin l’impacte d’unes tempestes poden veure afectada la seva super-
de primavera que abans no els afec- vivència i algunes espècies han al-
Un 15 per cent de les taven, fet que provoca un gran nom- terat la tornada al lloc d’hivernada
aus migratòries està en bre de baixes, molta fatiga i la minva o reproducció i busquen zones una
risc d´extinció de les reserves calòriques en les aus mica més càlides o, per contra, més
supervivents, segons indiquen Ecolo- fredes (2).
Hi ha prop de 10.000 espècies gistes en Acció (1).
d’aus al món, de les quals 1.800 es- A més, les alteracions del clima Un altre impacte rellevant de
tan classificades com a aus migratò- afecten les seves fonts d’aliment. l’augment de les temperatures és
ries, per la seva necessitat nòmada D’aquesta manera, determinades que nombroses espècies d’aus han
de traslladar-se davant les variacions explosions demogràfiques de peixos, desplaçat les àrees de distribució. A
climàtiques estacionals desfavora- insectes i plantes que coincidien amb més, també s’han escurçat les enor-
bles per a l´aparellament i el desen- el pas de certes espècies migrants mes distàncies d’algunes migracions
volupament de les cries. D’aquestes ara s’avancen o retarden, per la qual transcontinentals, per la qual cosa
1.800 espècies d’aus migratòries, cosa les aus ja no disposen de nutri- ara hi ha espècies que s’estableixen
aproximadament el 15 per cent es ents essencials per seguir la ruta o durant la seva època reproductiva
troba en perill crític d’extinció, se- tirar endavant les niuades. Així ma- en territoris més septentrionals i en
gons la Fundació Migres (1). teix, les sequeres, cada vegada més èpoques més primerenques a les que
es mantenien durant segles, fet que
L’últim informe del Grup Inter- freqüents en la ruta que segueixen dificulta la seva reproducció i super-
governamental d’Experts sobre el aquestes aus, estan assecant els vivència (2).

MICHAEL BAIRD Phalaropus fulicarius

EB39 - 23