Page 26 - Es Busqueret 39

ULRICH PROkOP Tórtera, Streptopelia turtur

l’amenaça d’extinció per la de en pe- implicat. Així, com més informació saven en els anys setanta del segle
rill d’extinció. Per desgràcia, la fortu- es pugui obtenir al llarg de les rutes passat (6).
na dels albatros de cap gris s’ha de- migratòries, millor es podran dirigir Aquesta tardor també s’han con-
teriorat amb els descensos reportats les mesures de protecció. Per això firmat canvis de caràcter estructural,
en les colònies de cria a Geòrgia del és important que s’ajudi a construir com l’augment de l’albirament d’aus
Sud, que conté la meitat de la pobla- i potenciar la capacitat de voluntaris africanes en la riba nord de l’Estret,
ció mundial (5). i organitzacions locals en defensa de com el voltor clapejat, l´aligot ro-
les aus a tot el món, a fi de proporci-
La conservació efectiva d’una genc o el falcó llaner, i la presencia
espècie migratòria requereix mesu- onar informació vital a través del seu rècord a Gibraltar d’espècies que mi-
propi seguiment a llarg termini (5).
res apropiades per estar en el lloc en gren a Àfrica per la ruta oriental de
cada etapa del cicle migratori, i de- l’Estret dels Dardanels, com l’àguila
pèn de les accions de conservació en L’Estret registra pomerània o l´arpella russa (6).
tots els països pels quals es mou en Aquests canvis es relacionarien
el curs del seu cicle anual (5). 27.000 aus menys en
la migració durant la amb anomalies de temperatura en
El Regne Unit treballa amb l’Hemisferi Nord. El nord d’Europa
aquests països per ajudar a millorar tardor s’està fent més mediterrani, climato-
la condició dels seus hàbitats crí- El cens de la migració anual lògicament parlant, i el Mediterrani,
tics a través de la participació en els d’aus a través de l’Estret de Gibral- més àrid i africà, la qual cosa canvia
acords ambientals multilaterals, com tar, que des de fa 15 anys elabora la el comportament de moltes espèci-
la Convenció de la Biodiversitat i la Fundació Migres, ha detectat aquesta es. També són més, i en major nom-
Convenció de Ramsar sobre els Ai- tardor una disminució d’uns 27.000 bre d’exemplars, les espècies d’aus
guamolls (5). exemplars, la qual cosa suposa un que no creuen a Àfrica i hivernen a

Encara que, per a algunes espè- 10 per cent menys que la mitjana Europa (6).
cies, hi ha una evidència creixent de històrica i la xifra més baixa en els Aquestes modificacions en el
la pressió sobre l’èxit de la cria a An- últims quatre anys. Es dóna una cai- comportament de les aus suposen
glaterra, per comprendre bé aquesta guda de milans negres censats que valuosos indicadors sobre canvis
situació els investigadors necessiten se suma al descens confirmat des globals de la naturalesa que podrien
entendre més què impulsa aquests de fa anys d’altres aus, com la ci- tenir un important impacte antropo-
descensos migratoris, ja que els pro- gonya comuna, l’oca, coloms, grues lògic. Per aquest motiu, és de gran
blemes poden estar en el Regne Unit i orenetes, o l´aligot, del qual amb importància l’estudi de les migraci-
o en l’Àfrica occidental, o de fet, en prou feines s’ha censat unes dese- ons en general (6).
matèria de migració, entre els dos; i nes d’exemplars, enfront dels entre
segurament, el canvi climàtic hi està set-cents i mil exemplars que se cen-

26 - EB39