Page 22 - Es Busqueret 39
P. 22

Tórtera turca, Streptopelia decaocto

                                                                                    Al llarg de tot el camí no és es-
                                                                                trany  observar  algun  exemplar  de
                                                                                milana Milvus milvus, esparver Aqui-
                                                                                la pennata, grupets de corbs Corvus
                                                                                corax, i si es té sort algun estol de
                                                                                grues  Grus  grus  que  sobrevola  la
                                                                                zona. Tot és possible.
                                                                                    Arribam  a  Ruberts.  Les  cases,
                                                                                amb  un  peu  a  dins  poble  i  un  dins
                                                                                fora-vila, mantenen a més d’aviram
                                                                                molts de teuladers. Els jardins i zo-
                                                                                nes ombrívoles són els llocs que trien
                                                                                els  mascles  de  busqueret  de  capell
                                                                                S. atricapilla per cantar de forma po-
                                                                                tent. Ja al llogaret, podem aprofitar
                                                                                per descansar als bancs de davant la
                                                                                plaça de l’esglèsia, i baix un gran lle-
                                                                                doner, veure la darrera espècie d’au,
                                                                                el  colom  Columba  livia  domestica.
                                                                                Una vegada represes les forces tor-
                                                                                narem sobre les nostres passes. •
                                                                            CATI ARTIGUES






        a  l’hivern,  però  present  tot  l’any.  A
        l’estiu  s’hi  reprodueix  el  capsigrany
        Lanius senator i també el caçamos-
        ques, Muscicapa striata, que veurem
        caçar a l’ombra dels garrovers i tor-
        nant  a  les  seves  perxes  preferides,
        les  branquetes  plomades  de  fulles
        per les ovelles.
             Tornen  a  alternar  cultius  amb
        redols  incultes  i  veurem  els  aucells
        més forestals: pinsà F. coelebs, cap-
        ferrerico  P.  major,  passaforadí  T.
        troglodytes  i  tudó  C.  palumbus.  A
        les zones de garriga sentirem el ziiip
        del  xalambrí  Prunella  modularis,  al
        qual potser aglapirem amb la vista.
        En aquesta zona el camí fa una bona
        baixada i a les parets seques podem
        observar  unes  pedres  que,  per  la
        seva  mida  exagerada,  insinuen  que
        no  varen  ser  situades  allà  per  pa-
        gesos, sinó que més aviat tenen un
        passat talaiòtic.
             Als ametlerars més oberts que
        venen a continuació hi sentirem re-
        clamar amb potència, i amb un poc
        de paciència hi veurem la piula Em-
        beriza cirlus. Al llarg de tot el camí
        i  gairebé  durant  tot  l’any  s’hi  farà
        notar  la  sól·lera  Emberiza  calandra,
        amb  la  seva  escaleta  ascendent  i
        descendent  de  txet-txet-txirrs.  Les
        branques  baixes  dels  ametlers  ser-
        veixen d’atalaia als coa-roges Phoe-
        nicurus ochruros, a més de per de-
        fensar territori i alimentar-s’hi.


         22 - EB39
   17   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27