Page 20 - Es Busqueret 39
P. 20

oedicnemus. A l’estiu el terrolot Ca-  ens adonarem que, a uns 40 metres    Si  seguim  el  camí  trobam  les
        landrella brachydactyla ocupa el nín-  a  l’esquerra  del  camí,  ens  acompa-  primeres clapes boscoses d’alzina i pi
        xol de les terroles i s’hi reprodueix,  nya una síquia-torrentó amb més o  i redols de garriga. Aquí és freqüent
        talment com ho fa el vitrac Saxico-  menys cabal segons les pluges i on  el cant del tord Turdus philomelos i
        la  torquata.  Seguint  el  nostre  camí  no és difícil detectar la presència de  el pas ràpid i fugisser dels caçadors.
        trobarem  algunes  figueres  i  fruiters  la polla d’aigua Gallinula chloropus i  Arreu  canten  els  ropits  hivernants
        abandonats on sentirem i veurem tot  del  capblau  Anas  platyrhynchos.  El  Erithacus  rubecula  i  al  llarg  de  tot
        l’any  el  gafarró  Serinus  serinus  i  el  rossinyol  bord,  Cettia  cetti,  també  l’any els reietons Regulus ignicapilla,
        passerell Carduelis cannabina. A l’es-  hi canta ben fort, tot i que a l’estiu  passaforadins  Troglodytes  troglody-
        tiu aquestes zones cerealístiques són  l’eclipsa el seu parent amb pedigrí, el  tes i busquerets de capell Sylvia atri-
        envaïdes  per  les  falzies  Apus  apus,  rossinyol  Luscinia  megarynchos.  Els  capilla.
        les oronelles Hirundo rustica i els ca-  pous, sínies i cultius d’alfals delaten   Començam a trobar les prime-
        bots Delichon urbicum.              l’abundància  d’aigua,  segurament   res cases, tot i que la major part són
                                            major en temps passats. La zona és
             Les voreres del camí són sempre                                    de caràcter tradicional i la seva den-
        farcides de l’aucell ratolí, el busque-  la preferida de les caderneres Cardu-  sitat  no  és  tan  alarmant  com  a  al-
                                            elis carduelis, que volen en esbarts i
        ret capnegre Sylvia melanocephala, i   a l’hivern s’hi veuen revolar cercant   tres llocs de foravila. A partir d’aquí
        ens sortiran a camí mascles bregant   menjar els ulls de bou Phylloscopus   hi ha un immens mosaic de conreus
        amb altres mascles o parlant amb les                                    de cereal, ametlerars, garroverars, i
        seves femelles. Si seguim caminant   collybita.                         taques de garriga i bardissa, que fo-


































































   TONI MUñOz  20 - EB39                                                                          Verderol, Carduelis chloris
   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24   25