Page 51 - Es Busqueret 36
P. 51
Argiope trifasciata
Les nostres Argiope tenen
Potes amb anells ne- una distribució mediterrà-
gres més estrets i nia. A Balears, sembla que
nombrosos presents en les tres espècies viuen a totes
tota la longitud, i fons les illes, si bé la bibliografia
fons de color crema o cita A. bruennichi de Ma-
groc pàl·lid. llorca i Menorca, A. trifas-
ciata de Mallorca, Menorca,
Abdomen no tan ova- Eivissa i Cabrera, i A. lobata
lat, apuntat poste- de Mallorca, Menorca i For-
riorment. Disseny més mentera.
senzill a base de bandes
transversals grogues, El seu hàbitat està format
negres i platejades. En per vegetació baixa, tant
general, coloració més seca com verda, a garri-
clara. La superfície és gues, jardins i boscos oberts,
ondulada. preferentment assolellats.
Aquestes aranyes no es des-
placen per terra, sempre
confien en la seva teranyina,
que no abandonen, i com a
molt corren entre la vege-
tació.
Mai ataquen l’ésser humà,
Argiope lobata ni cap altre gran mamífer
o aucell. La seva picadura és
Potes en general més en tot cas molt accidental
primes, amb anells i així i tot no cal témer-la,
negres, estrets i nom- ja que produeix els efectes
brosos, i fons de color semblants al de dues picades
blanc o groc pàl·lid. d’abella sobre la pell huma-
na, sense més efectes.
Abdomen aplanat, de
color totalment gris
clar o blanc i amb els
laterals fortament lo-
bulats. S’aprecia una
fina línia negra que
perfila cada lòbul.
per una peça dura a mode de i aleshores els seus quelícers són blants a cues, connectades a les
cuirassa, en què a la part anteri- tous i no poden picar. glàndules de producció de seda).
or o cefàlica s’hi localitzen els ulls. Les potes de les Argiope són llar- Quant a l’estructura de la tera-
Aquesta peça és platejada grisà- gues, primes i anellades i inter- nyina, és de tipus orbicular, amb
cia en les Argiope, que disposen calen el color negre amb groc o un filament principal més gruixat
de vuit ulls (quatre centrals que gris pàl·lid. Cada pota està for- i transversal. Els filaments cen-
formen un quadrat i dos parells mada per 7 segments articulats. trals són prims però resistents
de laterals). i des del centre parteixen dues
L’opistosoma, que és bàsicament
Els palps són molt importants estructures blanques en forma
l’abdomen, consta d’uns tret-
per detectar vibracions. Els dels de ziga-zaga, una cap a dalt i
ze segments molt reduïts i fusi-
mascles tenen modificacions per l’altra cap a baix. La funció exac-
onats, i envolta gran part dels
retenir-hi el paquet d’esperma ta d’aquest disseny (anomenat
òrgans interns. Exteriorment, a
(l’espermatòfor) abans de pas- estabiliment) no està aclarida,
l’abdomen hi ha els estigmes, els
sar-lo a la femella. És una ac- però tot apunta que és un atrac-
porus genitals, l’orifici anal, les
ció que realitzen quan la feme- tiu per les preses, ja que reflec-
obertures traqueals i les fileres
lla acaba d’efectuar una muda teix la llum del Sol.
(estructures amb apèndixs sem-
EB36 - 51
