Page 48 - Es Busqueret 36

de les marees se comunica mitjan- el siulador europeu (Anas penelo- ons són molt populars entre la gent
çant un cartell, però més d’un turis- pe). L’illa és un reclam important per i les places s’esgoten a velocitat de
ta despistat, que n’ha fet cas omís, als twitchers (birdwatchers obsessi- llampec, un exemple més de la vo-
ha hagut de ser rescatat del sostre onats, com en la pel·lícula The Big cació dels britànics per l’ornitologia.
del seu cotxe en desafiar la pujada Year), ja que, de fet, aquest és un Hi ha una excursió que ens deixa a
de la marea. Part d’aquesta illa i les punt calent per a l’observació de les l’illa principal durant una hora per
maresmes del litoral formen una de espècies considerades com a rareses. poder veure la colònia de llambrit-
les reserves naturals nacionals més Algunes espècies orientals com el pa- ges àrtiques a través d’un caminoi
importants del nord d’Anglaterra. pamosques menut (Ficedula parva), senyalat, i on és imprescindible dur
Aquí hi trobarem un antic monestir o occidentals com el fuell petit ame- un capell, ja que a les llambritges
i un castell medieval al costat d’un ricà (Pluvialis dominica), es conside- no els fa gaire gràcia la presència
petit poble acollidor amb casetes tí- ren aquí fins i tot rareses regulars. de gent i no dubten a fer el kami-
piques i algun bed and breakfast on El segon lloc d’interès, i a pocs qui- kaze per a defensar als seus polls.
allotjar-s’hi. Un bon lloc para a l’ob- lòmetres de Lindisfarne, són les Illes En resum, uns dies explorant tranquil-
servació d’ aus és des de la mateixa Farne, un conjunt d’illots deshabitats lament aquesta fabulosa i sorpre-
carretera (durant la marea baixa). La que són Reserva Natural. Són inter- nent costa intercalada amb alguna
quantitat de limícoles que s’hi poden nacionalment conegudes com a lloc incursió cap a l’interior ens bastaran
arribar a veure és impressionant, so- de cria de moltes espècies d’aus ma- per gaudir d’una multitud, gens me-
bretot durant les èpoques de migra- rines, com les citades anteriorment, nyspreable, d’espècies interessants,
ció. Des d’esbarts de milers de cor- però sobretot per la seva colònia de a més d’envoltar-nos d’un paisatge
riols, entre els quals el corriol gros llambritja àrtica (Sterna paradisaea), que ha variat poc amb els anys i on
(Calidris canutus) fins a cegalls de que té actualment unes 1200 pare- el pas del temps sembla frenar-se de
mosson coabarrats (Limosa lapponi- lles. Des del petit poble de Seahou- cop. Una part de l’Escòcia descone-
ca). A l’illa hi ha grans prats verds ses, durant l’època de cria, surten guda. •
on passen l’hivern grans grups d’oca excursions amb barca al voltant dels
de collar (Branta bernicla) i oca de illots per veure d’a prop els cadafets
bec curt (Anser brachyrhinchus), a i els pingdais apinyats pels penya-
més de moltes espècies d’ànecs com segats i vessants. Aquestes excursi-

Eyemouth

48 - EB36