Page 47 - Es Busqueret 36

longevitat he pogut gaudir també aquàtica (Cinclus cinclus) o les acro- ge) és el més abundant amb unes
de la zona quan he anat a visitar-lo, bàcies de les senyoretes (Aegithalos 33.000 parelles, seguit de la gavina
abastant totes les estacions de l’any caudatus) als arbres de les voreres. de tres dits amb unes 4.300 parelles
i amb tot tipus de meteorologia. Ar- Al poble i els seus voltants, hi ha pe- reproductores. També hi ha altres
ribar a conèixer l’avifauna del poble tits boscos de fulla caduca i arbusts colònies, però manco importants de
i dels seus voltants no ha suposat entre els camps de cultiu on, a més fulmar, pingai (Alca torda), corb marí
un gran repte perquè ja és molt rica de les espècies habituals ja esmen- (Phalocrocorax aristolelis) i gavina
de per si. Si comencem en el port, tades, es pot veure pinsà borroner atlàntica (Larus argentatus).
observarem fàcilment espècies tan (Pyrrhula pyrrhula), busqueret gros La zona de St Abbs és mundi-
interessants com la gavina tres-dits (Sylvia borin), busqueret de batzer alment coneguda pel busseig. Aquí
(Rissa tridactyla), el gavinot (Larus (Sylvia communis) i fins i tot la bus- arriben bussejadors de tot el món
marinus) o el fulmar boreal (Fulma- carla dels joncs (Acrocephalus scho- atrets per l’alta densitat de derelictes
rus glaciaris). També són habituals enobaenus). El terror de les petites existents, restes de vaixells enfons-
dins del port les foques grises (Ha- aus, el falcó torter (Accipiter nisus) ats durant la segona guerra mundial
lichoerus grypus). Seguint per la és comú a les zones residencials. accessibles a poca profunditat i que
platja, al costat del port, sempre tro- La nit, per aquesta latitud, tarda molt inclouen, fins i tot, qualque subma-
bem els simpàtics èiders (Somateria en caure i al juliol i a l’agost no acaba rí. Se surt a bussejar en qualsevol
mollissima). A l’estiu, les femelles d’enfosquir del tot. Durant aquesta època de l’any i m’ha impressionat
munten guarderies de desenes d’an- època es fàcil veure algun gamarús veure bussos amb barca en ple hi-
neretes que sembla que es diver- (Strix aluco) o òliba (Tyto alba) caçant. vern amb neu i els mocs congelats!
teixen fent surf damunt les ones. A Un parell de quilòmetres al nord del Just creuar la frontera amb Anglater-
la mateixa platja es pot observar el poble d’ Eyemouth trobam St Abbs ra, passat el poble de Berwick upon
xàtxero blanc endolat (Motacilla alba Head, una zona de penya-segats im- Tweed, trobarem dos llocs més dig-
yarrelli), la subespècie fosca brità- ponents que envolten un far del ma- nes d’esment ornitològic. El primer
nica, la titina de costa (Anthus pe- teix nom, declarada Reserva Natural és l’illa de Lindisfarne, més coneguda
trosus), la garsa de mar (Haemato- Nacional a causa de la seva impor- com Holy Island. Aquesta illa, que so-
pus ostralegus) o la curlera cantaire tància com a zona de reproducció bresurt cap al mar del Nord, es manté
(Numenius phaeopus). De tornada al d’espècies d’aus marines. Hi ha un lligada a la costa per unes extenses
port, al fons, trobem la desemboca- petit centre de visitants a l’entrada maresmes per les quals travessa una
dura del riu Eye. Seguint el riu terra i diversos camins que discorren pel carretera, l’única connexió amb terra
endins he pogut albirar per primera penya-segat, fet que facilita acostar- ferma. Tot i així, únicament és trans-
vegada, i dedicar temps a l’obser- se a les colònies de cria durant la itable durant la marea baixa i, si no
vació, les bussejades de la mèrlera primavera. El pingai bec fi (Uria aal-
vas viu, pots quedar aïllat. L’horari

LOSTAJV, WIkIMEDIA COMMONS

Gavina tres-dits, Rissa tridactyla

EB36 - 47