Page 46 - Es Busqueret 36
P. 46

Perdiu d’Escòcia, Lagopus lagopus scotica
                                                                                                                LOSTAJV, WIkIMEDIA COMMONS








































        valis).  Per  aquesta  zona  encara  és  de camins per fer excursions passant  ència  d’un  sant  és  possible  albirar
        possible  trobar  boscos  relativament  per rierols i petits llacs. Les espècies  també l’esquiva llúdriga (Lutra lutra)
        grans d’antics roures, faigs o bedolls,  que ens podem trobar aquí són inte-  dins un dels molts rierols existents.
        a  més  de  cultius  forestals  de  pins.  ressants. A part de les aloses i titines  Prop  de  la  frontera  amb  Anglaterra
        A  la  primavera,  entre  la  frondositat  sordes, durant l’època de cria són co-  hi ha el petit poble pesquer de Eye-
        dels arbres, molts dels quals cente-  muns els vitracs barba-roig (Saxicola  mouth. Aquest poble, a més de pre-
        naris, podem observar espècies com  rubetra) i les coablanques (Oenanthe  sumir del millor bacallà d’Europa, és
        el xalambrí (Prunella modularis), ull  oenanthe). També podem trobar-nos  notable per una altra raó: és la llar,
        de bou (Phylloscopus collybita), ull de  moltes de les espècies cinegètiques  des  de  fa  més  de  quinze  anys,  del
        bou  de  passa  (Phylloscopus  trochi-  com  el  faisà  (Phasianus  colchicus),  meu avi, que aquest estiu compleix
        lus), ull de bou siulador (Phyllosco-  perdiu (Perdix perdix) i l’emblemàtic  ni més ni manco que 104 anys amb
        pus  sibilatrix),  coa-roja  (Phoenicu-  endemisme  perdiu  d’Escòcia  (Lago-  totes les seves facultats ben saluda-
        ros  phoenicuros),  raspinell  del  nord  pus  lagopus  scotica).  Més  difícil  de  bles.  Gràcies  a  aquesta  respectable
        (Certhia familiaris), picot verd (Picus  veure és el gall de cua forcada (Te-
        viridis), picot garser gran (Dendroco-  trao  tetrix).  En  canvi,  el  fuell  (Plu-
        pos  major),  pica-soques  blau  (Sitta  vialis apricaria), la curlera reial (Nu-
        europea),  ferrerico  petit  (Periparus  menius  arquata)  i  el  corriol  variant
        ater)  i,  amb  molta  sort  (i  capacitat  (Calidris alpina) s’hi poden observar
        de  distingir-lo  del  ferrerico  petit)  el  amb  molta  facilitat,  ja  que  troben
        ferrerico  d’aigua  (Poecile  palustris).   aquí la tranquil·litat suficient per cri-
        La costa sud-est dóna l’esquena als  ar. Amb molta sort i paciència podem
        Lammermuir, una sèrie de suaus tu-  tenir  alguna  trobada  fugaç  amb  al-
        rons sovint coberts de bruc que, en  guna de les escasses esmerles (Fal-
        florir durant la primavera, es pinten  co  columbarius)  perseguint  alguna
        d’un intens color porpra. En general,  titina  despistada.  Desgraciadament,
        excepte unes poques granges i cases  a Escòcia els rapinyaries també han
        aïllades, els Lammermuir estan des-  sofert persecució il·legal i enverina-
        poblats. En trobar-se oberts i a causa  ment  per  part  de  certs  col·lectius.
        de la seva orientació cap al mar del  Una  altra  sorpresa  pot  ser  obser-
        Nord,  diversos  centenars  de  molins  var  qualque  tord  flassader  (Turdus
        d’energia eòlica, que fan mal a la vis-  torquatus),  alguna  ànnera  peixa-
        ta, han aparegut com a bolets durant  tera  grossa  (Mergus  merganser)  o
        els darrers anys a diferents indrets.  tal vegada una ànnera d’ ulls grocs
        Una  carretera  estreta  discorre  pel  (Bucephala  clangula),  que  nidifi-
        mig dels turons amb una bona xarxa  quen  als  petits  llacs.  Amb  la  paci-  El padrí de n’Steve, amb la
                                                                                seva besneta Sonia
         46 - EB36
   41   42   43   44   45   46   47   48   49   50   51