Page 36 - Es Busqueret 36

Ratapinyada de ferradura grossa. Es pot veure
el perfil de l’estructura de plecs nasals carac-
terística del gènere.

xes. A les Balears és habitual veure’l A quines illes la podem peleòlegs. D’altra banda, la transfor-
associat durant l’època de cria amb trobar? mació del paisatge i els canvis d’ús
altres espècies com la ratapinyada del sòl a les illes causen una reducció
d’orelles dentades (Myotis emargi- Es distribueix per Mallorca, Me- de les àrees d’alimentació de la rata-
natus) i la ratapinyada de cova (Mi- norca i Formentera. A aquesta dar- pinyada grossa de ferradura. Les po-
niopterus schreibersii). rera illa va ser redescoberta fa uns blacions d’aquesta espècie han patit
anys, ja que per un temps n’havia una forta regressió, especialment a
Les femelles comencen a criar estat considerada extinta. A l’illa
al tercer o quart any de vida, men- d’Eivissa està extingida i és absent Mallorca, on comença a ser una es-
pècie rara, i ja és una de les ratapi-
tre que els mascles aconsegueixen la a Cabrera. nyades més amenaçades.
maduresa sexual als dos anys. Les
còpules comencen a la tardor, encara Les principals colònies es tro- Les principals mesures neces-
que poden produir-se també en ple ben a Menorca, on es coneixen no- sàries per garantir la conservació
hivern. Les femelles tenen una única més tres colònies de cria. A Menorca d’aquesta espècie passen per prote-
cria, a principis d’estiu. Per transpor- es tracta d’una espècie comuna i és gir tots els refugis utilitzats per criar i
tar-la durant els primers dies, pre- normal trobar exemplars aïllats en hivernar, com també posar en marxa
senten unes falses mames inguinals les cavitats i mines, mentre que a la accions per restringir-hi les visites,
que faciliten que la cria s’hi agafi. resta de l’arxipèlag és escassa. com són els tancaments perimetrals
en els refugis. La ratapinyada gros-
La ratapinyada de ferradura
sa de ferradura està catalogada com
grossa és ubiqüista, amb una gran Les seves amenaces i a Vulnerable en el Catàleg Espanyol
plasticitat per adaptar-se a diferents mesures per a la protec-
medis on hi hagi disponibilitat de d’Espècies Amenaçades (CEEA) i re-
preses i que ofereixi refugis apropi- ció centment s’ha aprovat el Pla de re-
ats. No obstant això, prefereix zones El marcat gregarisme de l’espè- cuperació de la ratapinyada de peus
arbrades i arbustives obertes, pròxi- cie la fa molt vulnerable a les pertor- grans Myotis capaccinii i de conser-
mes a masses d’aigua. A les àrees bacions en els seus refugis. Les mo- vació de quiròpters cavernícoles de
d’alimentació, normalment properes lèsties a les colònies i la disminució les illes Balears, on s’inclou a aquest
als seus refugis, utilitza posadors en la disponibilitat de refugis artifici- rinolòfid. •
per detectar les preses i llançar-se als constitueixen els principals factors
sobre elles. S’alimenta generalment en la rarefacció d’aquesta espècie a
de coleòpters i lepidòpters , i se’n du les illes. En l’actualitat els principals
les preses més grans als refugis noc- refugis de cria i d’hivernada pateixen
turns per devorar-les. una forta pressió per visitants i es-

36 - EB36