Page 35 - Es Busqueret 36
P. 35

Com és?

                                                                                    És una de les ratapinyades més
                                                                                grans present a les Balears i un dels
                                                                                majors  rinolòfids  d’Europa.  La  seva
                                                                                envergadura és d’uns 40 centímetres
                                                                                i  té  un  pes  que  es  troba  al  voltant
                                                                                dels 24 grams. Presenta unes singu-
                                                                                lars  excrescències  cutànies  que  en-
                                                                                volten  els  orificis  nasals,  formades
                                                                                per  làmines  carnoses  en  forma  de
                                                                                ferradura oberta cap amunt. Aquests
                                                                                quiròpters  emeten  els  ultrasons  a
                                                                                través  dels  orificis  nasals,  emprant
                                                                                els plecs del musell a manera d’ante-
                                                                                na parabòlica amb la qual dirigeixen
                                                                                el  so.  Els  ultrasons  es  caracteritzen
                                                                                per una llarga freqüència constant al
                                                                                voltant de 81 kHz, seguida d’una al-
                                                                                tra més curta de freqüència en decli-
                                                                                vi. Les orelles són amples a la base,
                                                                                acaben en punta en l’extrem i es po-
 Ratapinyada de                                                                 den moure per separat.

                                                                                    El pelatge és llarg i dens, el dors
                                                                                d’un marró fosc, i el ventre de color
 ferradura grossa,                                                              més clar, entre blanc grisenc i blanc
                                                                                groguenc. A l’igual de la resta de les
                                                                                espècies  de  la  família  dels  rinolò-
                                                                                fids presents a les Balears, els joves
                                                                                mostren  un  pelatge  gris  durant  els
  Rhinolophus ferrumequinum                                                     dos  primers  anys  de  vida.  Les  ales
                                                                                amples  i  arrodonides  els  permeten
                  Família Rhinolophidae                                         un  vol  lent  i  amb  una  gran  capaci-
                                                                                tat de maniobra. S’emboliquen com-
                                                                                pletament amb les membranes alars
                                                                                durant la hibernació i també durant
                    Per David García i Gemma Carrasco                           la letargia diürna.

                                               Fotos: David García
                                                                                Quins són el seus
                                                                                costums?

                                                                                    És  una  espècie  típicament  ca-
                                                                                vernícola a les illes, però també sol
                                                                                emprar  edificacions,  mines  i  bún-
                                                                                quers.  És  molt  gregari,  tant  en  el
                                                                                període  reproductor  com  durant  la
                                                                                hibernació.

                                                                                    Els  refugis  de  cria  són  càlids  i
                                                                                s’ocupen a partir del maig. La colò-
                                                                                nia es dispersa, després de l’eman-
                                                                                cipació  dels  joves,  a  finals  d’agost.
                                                                                En  aquest  període  es  produeix  una
                                                                                segregació sexual completa entre els
                                                                                adults, encara que en algunes colò-
                                                                                nies  també  poden  aparèixer  alguns
                                                                                mascles.
                                                                                    Durant  el  període  d’hibernació
                                                                                escull refugis relativament estables,
                                                                                amb temperatures òptimes entre 7 i
                                                                                11 C, on formen tot tipus d’agrega-
                                                                                  o
                                                                                cions, des d’individus aïllats a grups
                                                                                compactes on es junten ambdós se-



    Femella adulta amb cria                                                                            EB36 - 35
   30   31   32   33   34   35   36   37   38   39   40