Page 38 - Es Busqueret 36

Identificació

Arpella pàl·lida

Aquesta vegada ens centram en tingir aquests dos rapinyaires. l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
dues espècies d’arpella que, a Com sempre sol passar, juvenils contarem cinc dits formats per
Balears, es poden veure sobre- i femelles són més complicats i les cinc primeres plomes primà-
tot en aquesta època de l’any, ja haurem de fer les observacions ries de l’ala. En canvi, en l’arpella
que són principalment migrants amb més cura. Normalment les cendrosa (Circus pygargus), no-
a les nostres illes. D’entrada po- observarem en vol i a certa al- més en contarem quatre, ja que
den parèixer complicades, però çada o distància. Si la llum o la la cinquena primària és més cur-
coneixent-ne algunes caracte- distància no ens deixen distingir ta. A més, la pàl·lida té les ales
rístiques clau i amb un poc de colors, una pista la podem tro- més amples que la cendrosa.
pràctica, serem capaços de dis- bar en l’extrem de les ales. En

Arpella pàl·lida

Circus cyaneus

En el mascle, per la part superior, ve-
iem la punta de l’ala negra i la resta
de superfície alar i mantell d’un color
gris cel bastant homogeni. En canvi, si
l’observam per la part inferior és blan-
ca, exceptuant el cap gris i la punta de
les ales que ja hem mencionat. Juvenils
i femelles són molt semblants. En els
dos, les parts superiors són marrono-
ses i barrades. En els joves, les puntes
de les supracobertores alars grans són
de color pàl·lid i formen una línia que
recorre l’ala, les parts superiors de la
qual són taronjoses. En les parts in-
feriors, el llistat del cos es veu sobre
un fons ocre i les plomes secundàries
i terciàries són més fosques. En canvi,
en les femelles no trobam aquesta línia
clara, però el panell de la part supe-
rior de l’ala sí que és clar. Per la part
inferior, el llistat del cos es veu sobre
un fons blanc i les secundàries i terci-
àries no són fosques.

38 - EB36