Page 33 - Es Busqueret 36

tant d’altres topònims es anomenat ada, ha donat lloc a un espai tan- phoenicurus), el menjamosques ne-
així per un fong negre que forma ta- cat on les parets tenen entre 20 m, gre (Ficedula hypoleuca), el reietó
ques a la paret i que li dóna aspecte a les parts més altes, i 3 o 4 a les d’hivern (Regulus regulus), el bus-
d’eixam que regalima mel. Just pas- més baixes, i on al llarg dels darrers queret gros (Sylvia borin) o el bus-
sar el coll, la zona torna més humida anys ha anat creixent vegetació. Hi queret coallarg (Sylvia balearica).
i ombrívola que per on hem pujat i, trobem grans pins, que ajuden al Si haguéssim de finalitzar amb
tot i que els ocells que veurem no fet que la zona passi desapercebuda tres motius per recórrer la vall del
canvien gaire, podem admirar noves des de l’exterior, tot i que el camí hi Silenci, diríem que la zona paga la
espècies com la tórtora (Streptopelia passa ben a prop. Dins la vall s’ha pena per motius botànics (els ra-
turtur), rossinyol (Luscinia megar- creat un microclima ple d’ombra, vells), ornitològics (l’alta densitat de
hynchos), cabots (Delichon urbicum) humitat, amb herba i plantes més formiguers que, com ja s’ha dit, a la
o corbs (Corvus corax). verdes que a l’exterior i amb abun- vall són molt abundants) i geològics
dància d’ocells. La sensació que es
La baixada fins al banc de pe- (el racó de la vall del Silenci i les mi-
dra la farem pel mateix camí, el qual, percep el primer cop que ens endins- nes de guix). En total són poc més de
am a l’interior de la vall del Silenci és
a la tardor, trobarem ple d’arboces. A estranya, però molt agradable, ens 4 km de passejada suau, que bé val
la petita esplanada que hem trobat a produeix una enorme sorpresa, com recórrer caminant tranquil·lament,
la pujada, agafarem ara la via de la si el túnel ens transportés molt més sense preses, gaudint d’aquests pai-
dreta i, després d’una curta baixada, satges suaus, tan a prop de Palma
arribarem a unes runes de cases. Se- enllà dels 20 m de la seva llargària, que passen desapercebuts, i d’aquest
guint sempre a la dreta hem de parar i ens fa oblidar que el fresc bosc de racó amagat de na Burguesa que tan
bé els ulls, perquè entre la vegetació l’interior és el mateix que el calent i poca gent coneix. •
trobarem un camí curt que desembo- sec de l’exterior.
ca dins un túnel de 20 metres i que, Quan tornem a sortir de la vall
sobtadament, ens introduirà dins la pel túnel un suau camí ens portarà
sorprenent vall del Silenci. Com ja de nou cap al cementiri i completa-
hem comentat, es tracta d’una antiga rem així la volta per aquest amagat
pedrera enfonsada, d’una superfície racó de la serra de na Burguesa, on
aproximada de 5.500 m , envoltada es poden observar, al llarg de les di-
2
de parets verticals i a la qual només ferents èpoques de l’any, fins a 75
es pot accedir pel túnel, que antiga- espècies d’ocells, incloent-n’hi algu-
ment devia donar pas a l’explotació nes d’escasses com el xalambrí (Pru-
soterrània de guix. nella collaris), el lluonet (Carduelis
spinus), el coa-roja (Phoenicurus
Aquesta mina, un cop enfons-

TONI MUñOz

Arbocera, Arbutus unedo

EB36 - 33