Page 32 - Es Busqueret 36

CATI ARTIGUES

vorera del penyal, que té una altura minera. recents colonitzadores de la vall, els
considerable. A la zona, aprofitant El camí empedrat s’enfila rà- ferrericos blaus (Parus caeruleus),
l’espai més obert, es pot observar el pidament cap al coll de son Marill. que trobarem a les parts més altes,
pas de qualque falcó (Falco peregri- Presenta encara algun tram en molt ja prop del coll de son Marill, i, com
nus) o pàssera (Monticola solitarius), bon estat, tot i que la major part està no podia ser d’altra manera, els for-
que segurament cria a les parets que destrossat per l’obertura de pistes miguers, que dins aquesta part de
tanquen la vall. També l’àguila cal- durant els anys 80, en un intent fra- na Burguesa tenen una densitat molt
çada (Hieraaetus pennatus), que deu cassat d’urbanitzar la zona i també elevada, difícil de trobar a altres llocs
venir de més lluny, i està per confir- per l’erosió de l’aigua de pluja afavo- de Mallorca.
mar si a la zona hi cria alguna parella rida per les pistes que la canalitzen. Al darrer tram no hi ha camí em-
d’abellerol (Merops apiaster). Durant La vegetació, tot i seguir dominada pedrat i la pujada es fa per la pista,
la primavera seguirem escoltant aquí pels pins, canvia ràpidament, ja que amb unes espectaculars vistes sobre
i allà el fort cant dels formiguers.
trobem moltes arboceres (Arbutus Palma i la marina de Llucmajor, fins
Dels tres camins que surten de unedo), marfull (Viburnum tinus), arribar al coll de son Marill, de 285
l’esplanada del banc agafarem el de alguna alzina (Querqus ilex) i altres m d’altura. Al coll hi ha les runes de
l’ esquerra, que en una curta baixada plantes que canvien l’aspecte del l’antiga posada del camí Reial, i, tot
ens duu fins a un nou creuer on aga- bosc, que passa a ser més humit i i que en queda poc, ens mostren la
farem el de la dreta, que encara con- fresc. A partir d’aquí abunden també importància que degué tenir aquest
serva molts trams empedrats, restes els ravells, nom amb què el coscoll camí abans de l’ús dels vehicles a
de l’antic camí reial de Puigpunyent. (Quercus coccifera) és conegut a la motor. Al coll també hi ha una fita
Si algú fa una volta pel camí de la zona, fet que dóna nom al puig veí. de terme, ja que en aquest punt es
dreta ha d’anar molt alerta, ja que la Es tracta d’una petita alzina, de port troben Palma, Calvià i Puigpunyent.
zona que travessa és una petita vall arbustiu, atapeïda, de fulles molt Per l’esquerra parteix una pista de
sense sortida plena de coves, mines, punxegudes i d’aglans petits. Aques- ciment que puja ràpidament fins al
galeries abandonades, forats de ven- ta és una de les zones de l’illa on és puig des Ravells i que continua cap
tilació, pous a vorera de camí, i és més abundant. als Puntalls de Valldurgent (el punt
un àrea amb un cert perill, especial- Amb el canvi de vegetació apa- més alt de la serra de na Burguesa,
ment si es va amb nins o cans, i on ja reixen noves espècies, com els pas- amb 509 metres), el coll de sa Creu
s’han produït diversos accidents. Per saforadins (Troglodytes troglodytes), i Bendinat. Nosaltres baixarem una
sort, pel camí que hem de seguir no les senyoretes (Aegytalus caudatus) estona pel costat de Puigpunyent,
trobarem aquestes restes d’activitat fins al penyal de sa Mel, que com
32 - EB36