Page 27 - Es Busqueret 36

focus dels vehicles per la lluentor
dels ulls.

Velocitat i captació de moviment
Hi ha una altra característica de
la funcionalitat visual de les aus di-
fícilment apreciable pels nostres ulls
mediocres: ens referim a la capacitat
de discriminació (imatges captades
per segon). L’ull humà amb prou fei-
nes pot discriminar 25 imatges per
segon, i així el cinema/TV s’apropen
a aquest ritme d’imatges i veiem el
que anomenem una pel·lícula o un
seguit d’imatges que generen movi-
ment. Però això no és així a totes les
espècies. De fet, algunes aus com el
falconet (Falco subbuteo) poden dis- TONI MUñOz
criminar fins a 150 imatges per se-
gon, fet pel qual el nostre cinema es
converteix en una lenta projecció de Imatge 8.- El corb marí (Phalacrocorax aristotelis) té una capacitat d’acomodació del
diapositives per a aquestes espècies. cristal·lí, enfocament, de fins a 80 diòptries.
Per tant, la resolució amb què les aus
detecten el moviment és clarament Enfocament o acomodació del a través del tàlem visual. Si això és
superior a la nostra, i detecten així cristal·lí realment cert, és impossible per a
el més mínim canvi en l’entorn que l’espècie humana intentar fer-se una
les envolta i reaccionen als estímuls Hem vist que el cristal·lí es de- idea de que és el que realment ve-
de moviments a una velocitat extre- forma per a enfocar la imatge a so- uen els ocells i com ho fan. Està clar
madament alta amb una excel·lent bre dels receptors de la retina. Els que encara ens queden moltes coses
coordinació neuromuscular. diferents medis aeri/aquàtic tenen per conèixer de la complexitat dels
refraccions per a la llum molt dife-
Penseu ara, per exemple, en un rents, el que fa que les aus que de- sistemes dels organismes vius que
falcó (Falco peregrinus) que pot picar penen de tenir una bona visió tant al ens envolten.
a una velocitat de 250 km/hora i apli- medi aeri com el aquàtic requereixin
queu el càlcul amb la capacitat visual d’una important capacitat d’adap-
humana (25 imatges /segon). Si feu tació i acomodació del cristal·lí. Els Conclusions
una regla de tres veureu que només corbs marins (P. aristotelis) com el És habitual sentir l’expressió
captaria una imatge aproximadament de la imatge, tenen una capacitat a vista d’aucell per donar a enten-
cada 3 metres. Us imagineu tot el d’acomodació de fins a 80 diòptries, dre la perspectiva que tenen les aus
que pot passar en aquests tres me- a diferència de l’acomodació de l’ull des del cel, una imatge que no deixa
tres sense capacitat visual? (perdre humà, que se situa al voltant de les mai de sorprendre l’ull humà, acos-
una presa, col·lidir amb objectes) O 12 diòptries. L’ull dels rapinyaires tumat a observar sempre des d’una
bé d’altres espècies que poden per- nocturns té molt poca acomodació, posició baixa a prop del terra. Però
dre un ull en baralles amb altres aus, de l’ordre de 2-4 diòptries. el que està clar, amb tot el que co-
deixar-se atrapar per un depredador, neixem ara, és que quan parlem de
etc. per una lenta resposta visual? la vista d’un aucell estem parlant de
Amb la discriminació de les aus, en Per si no és suficient el molt més que de simple perspectiva,
el primer cas, aquesta distància es que hem comentat fins parlam d’una percepció del mon ini-
pot reduir a una imatge cada 40 cm, ara... maginable per a l’ull humà en colors,
el que millora molt la capacitat de definició, velocitat i fins i tot orienta-
reacció davant els imprevistos/obs- Els resultats d’un experiment ció magnètica. Un sentit que va molt
tacles que puguin sorgir durant el vol difícil d’explicar que foren publicats més enllà de la realitat que coneixem
i evitar així accidents fatals o atacs l’any 2007 en una coneguda revista i que és imprescindible per a les se-
fallits. Aquesta capacitat visual es científica donen suport a la hipòte- ves activitats diàries.
deu, entre d’altres factors, a l’eleva- si que les aus migratòries veuen la
da quantitat de cèl·lules ganglionars direcció que proporcionen els camps Esper que us hàgiu fet una idea
que transmeten la informació visual geomagnètics terrestres, fet que aju- del que comporta el món visual de
cap al nervi òptic, aproximadament daria a aclarir un dels temes que han les aus, i que la propera vegada que
en una proporció d’una cèl·lula gan- creat més controvèrsia en l’explica- mireu els ulls d’una d’aquestes cri-
glionar per receptor. A l’ull humà li ció de com són capaces d’orientar- atures amb plomes considereu que
correspon una cèl·lula ganglionar per se les aus en els seus llargs viatges. potser ja s’havia adonat que l’està-
a un grup determinat de receptors. Sembla que existeix una molècula si- veu observant. •
tuada a la retina que proporcionaria
la informació via connexió neuronal

EB36 - 27