Page 25 - Es Busqueret 36

Característiques de la vista en les
aus. Percepció visual
Fins ara hem parlat d’anatomia, però com veuen re-
alment les aus?, començarem parlant del camp visual.
Una de les limitacions de l’ull aviar respecte a l’humà és
la limitació de moviments dins la cavitat òptica, ja que
l’ull de les aus ocupa pràcticament tota la cavitat i està
bastant impedit de moviments. Aquesta manca de mo-
bilitat està compensada amb una gran flexibilitat de la
zona cervical que els permet dirigir el cap pràcticament
en qualsevol direcció sense moure la posició del cos.

En aquest sentit, les diferents adaptacions de les
aus han determinat una orientació especial dels ulls al
cap. Així, els depredadors, com la gran majoria de rapi-
nyaires, han disposat els ulls a la part frontal per acon-
seguir una major àrea de visió binocular que els permeti
detectar amb la màxima definició i profunditat tridimen-
sional les seves preses (veure imatge 5 i 6). Aquesta po-
sició dels ulls crea una zona cega al camp visual que se
situa a la part posterior del cap. És evident que, a l’altra
banda, les espècies presa com moltes petites aus, limí-
coles, perdius, etc. no poden tenir una gran zona cega al
seu camp visual i, per tant, han situat els ulls un a cada
costat del cap, el que els permet tenir un camp visual de
pràcticament 360 graus; això sí, en detriment d’una visió
binocular que han de compensar amb petits moviments
del cap per focalitzar l’ull sobre un determinat objecte,
fet que els permetrà calcular la distància exacta on es
troba. Us haureu fixat que quan una espècie com la per-
diu observa un rapinyaire que passa volant al cel l’enfo-
ca amb un sol ull. A la imatge 6 teniu representats els
camps visuals d’un voltor lleonat (Gyps fulvus). Proveu
de dibuixar el cap d’una presa com el colom i els camps Imatge 6.- zones visuals de les aus. (B: binocular, D:detall, E:
exploració, M:moviment, C:cega)
visuals resultants. Compareu-los amb els del voltor. Ara,
representeu el cap d’una persona i decidiu si està disse-
nyat com un depredador o una presa. ge 3). Hi ha espècies que tenen dues fòvees (temporal i
central) com alguns falconiformes o les falzies, les quals
els permeten tenir enfocada la zona frontal i la zona la-
Els receptors fotosensibles: cons i bastons, la teral del camp visual al mateix temps.
importància de la llum i els colors A diferència de la majoria de mamífers, les aus te-
La fòvea és una àrea de la retina on la concentració nen bona visió dels colors. Es considera que les aus tenen
de cons (cèl·lules receptores dels colors) és especial- una visió tetracromàtica per la seva capacitat de distingir
ment elevada, el que permet crear una imatge amb una la llum ultraviolada (UV) i, fins i tot, en algunes espècies
definició òptima. És per això que la fòvea central està com els coloms, pentacromàtica, ja que distingeixen part
alineada en la direcció d’entrada de la llum (veure imat- dels infrarojos. Els humans i alguns primats tenim una

Així les zones del camp visuals de les aus son les següents:
Binocular: zona d’enfocament i definició perfecta gràcies al solapament de la imatge de detall dels dos ulls.
Permet calcular amb exactitud la distància a l’objecte observat. Apreciació tridimensional.
Detall: zona visual que incideix directament sobre la fòvea temporal de la retina, àrea de màxima densitat de
cèl·lules receptores i per tant de màxima nitidesa visual, però sense permetre l’exactitud en el càlcul de la
distància a l’objecte.

Exploració: seria la zona que, tot i no incidir sobre la fòvea temporal de la retina, els permet una observació
bastant acurada de l’entorn que els envolta a través de les cèl·lules receptores a la retina. Capacitat d’obser-
vació amb la fòvea central, visió panoràmica.
Moviment: no permet apreciar objectes o imatges definides, tan sols la captació de moviments que es produ-
eixen a aquesta àrea.

Cega: ona invisible per a l’ull.

EB36 - 25