Page 22 - Es Busqueret 36

Anatomia

Els sentits de les aus (I)
La vista

Per Lluís Parpal
Dibuixos de Gemma Carrasco

Amb la publicació d’aquesta si aprofundim una mica més en la
nova entrega de El busqueret ja hau- seva organització i vida diària des-
ran arribat els falcons marins (Falco cobrirem que hi ha un sentit en què
eleonorae) a les nostres costes en el destaquen per sobre de la resta de
seu periple migratori anual, que els vertebrats: aquest sentit és la vista.
du des de Madagascar fins a l’àrea Vista per comunicar-se, per detectar
mediterrània per a treure endavant els depredadors, l’aliment, la parella,
la seva prole. Us recoman que un per localitzar el territori, el niu, vista
horabaixa de setembre us apropeu per orientar-se. No podíem esperar
als miradors dels penya-segats on un altre capítol d’aquesta sèrie sen-
nien els falcons marins i, des de la se fer menció d’aquest sentit tan ben
prudent observació que requereix la desenvolupat en les aus; de fet, hi
temporada de cria d’aquesta espècie ha autors que defineixen les aus com
protegida, observeu amb els binocles dues ales amb ulls. Parlem, així, de
o, millor, amb un telescopi, com una la vista.
i altra vegada els individus adults es
llencen en un ràpid vol cap a la mar
oberta. Un es queda pensant què Anatomia ocular de les
punyetes cerquen per allà, fins que aus
finalment, a centenars de metres, Els ulls de les aus representen
quan moltes vegades ja quasi hem de mitjana el 15% del pes del cap,
perdut la visual amb les nostres po- mentre que l’ull humà només en re-
tents òptiques, encertem a esbrinar presenta un 2%. Així, una gran àgui-
a l’horitzó un petit ocellet migrant la daurada de només 3-4 kg i una
que serà l’àpat d’aquell falcó o de les persona poden tenir els ulls de la
petites i minúscules bolletes blan- mateixa mida. De fet, si observem
ques de plomissol que ara mateix el crani d’una au, veurem les grans
l’estan esperant al niu. Aquest és conques orbitals que alberguen els
un dels esdeveniments naturals que ulls. Està prou clar que l’evolució ha
ens demostren l’excel·lent capacitat volgut donar una gran importància al
visual de les aus i com poden detec- sistema visual de les aus, dotant-les
tar aquests ocellets a llarga distància d’una vista excepcional si la compa-
amb una definició i nitidesa que als rem amb la resta de vertebrats.
humans ens costa amb prou feines
afinar amb les òptiques. Per entendre com funciona un
ull i explicar les estructures anatòmi-
ques que el formen és necessari fer
Introducció una breu explicació de com es forma
la imatge visual. Per a la formació
Com hem vist fins ara, el vol i
les estructures que el fan possible d’aquesta imatge és necessària la
llum, llum que ens envolta i que es
són les característiques que més bé presenta en un espectre de longitud
defineixen una au. Així, si pregun- d’ona determinat i que captem de
tem a un nin: que és una au? pro- manera molt diferent cada espècie.
bablement ens dirà que és un ani- A la imatge 2 podeu apreciar l’es- Imatge 1. T’atreviries a esbrinar a quina
mal que vola i que té plomes. Però espècie d’au pertanyen aquests ulls?

22 - EB36