Page 41 - Es Busqueret 35
P. 41

però  molt  extensa.  Està  farcida  de
        parcs, llacs i canals, a més de tenir
        un port enorme amb quantitat de en-
        trades, marines i molls. És molt pla-
        na i a penes s’aixeca unes desenes
        de metres sobre el nivell de la mar.
        Amb  tants  de  parcs  s’espera  trobar
        una munió d’aucells de diverses es-
        pècies,  però  després  d’un  primer
        passeig es va descobrint la vertadera
        dimensió:  molts  d’individus  de  po-
        ques espècies. Anem per feina.
             Fins  al  tercer  dia  no  vaig  sen-
        tir el primer gorrió (Passer domesti-
        cus) i veure’l em dugué un dia més.
        Per contra, el ferrerico  (Parus ma-
        jor)  i  el  capferrerico  blau  (Cyanis-
        tes caeruleus) són molt comuns als
        arbres  dels  parcs,  molts  dels  quals
        són plens de baies vermelles on un   Gavina vulgar, Larus canus
        espera  veure  esbarts  d’ocells  sedo-
        sos (Bombicilla garrulus) però jo no
        vaig tenir sort. Altres passeriformes
        són el ropit (Erithacus rubecula), per
        cert molt esquiu,  la mèrlera (Turdus
        merula)  no  és  massa  escassa  però
        res comparat amb la densitat de Pal-
        ma,  i  el  passaforadí    (Troglodytes
        troglodytes). També es veuen estor-
        nells  (Sturnus  vulgaris),  però  res  a
        veure amb les concentracions que es
        donen per aquí.

             Els  còrvids  són,  per  contra,  la
        família  més  ben  representada.  La
        garsa  (Pica  pica),  la  cornella  (Cor-
        vus monedula) i la gralla mantellada
        (Corvus cornix) són extremadament
        abundants  i,  junt  amb  els  coloms
        domèstics  (Columba  livia  var.  do-
        mestica), són les espècies terrestres
        dominants a la ciutat. Són molt des-  Graula, Corvus frugilegus
        carats, com un espera d’ells, i tot lo
        dia grufen pel carrer cercant engru-
        nes. Fins i tot no es tallen a treure el
        fems de les papereres amb la ines-
        timable ajuda de les gavines argen-
        tades (Larus argentatus). No és rar
        veure gralles i cornelles damunt els
        manillars  de  les  omnipresents  bici-
        cletes albirant per si veuen res que
        dur-se al bec.
             I ja introduït el tema de les ma-
        rines  i  aquàtiques  parlarem  de  les
        gavines.  La  més  abundant  és,  amb
        diferència, la gavina d’hivern (Chroi-
        cocephalus  ridibundus).  És  per  tot
        arreu,  pels  parcs,  llacs  i  carrers  de
        la  ciutat.  La  segona  és  l’argentada
        i la tercera la vulgar (Larus canus).
        Aquestes  dues  són  més  abundants
        als llacs i als molls del port però la
        vulgar  també  tresca  pels  parcs.  Als
        llacs més grans són comuns els coll-                                          Picasoques blau, Sitta europaea

                                                                                                       EB35 - 41
   36   37   38   39   40   41   42   43   44   45   46