Page 44 - Es Busqueret 35

Més que aucells

Text de Carolina Constantino
Dibuixos de Cati Artigues

Quan arriben les primeres pluges de
final d’estiu i les temperatures es mo-
deren, els fongs es preparen per eme-
tre els seus delicats fruits: els bolets. A
dia d’avui s’han descrit a les Balears
1894 espècies de fongs i mixomicets
(dada de finals de l’any 2012), el que
demostra que les Illes són molt riques
en micoflora.

Un bolet relativament freqüent als al-
zinars de la serra de Tramuntana és
Leccinum lepidum, denominat popu-
larment pixacà d’una manera un poc
despectiva, malgrat que és un excel·lent
comestible. Possiblement, el nom de
picaxà té a veure amb la coloració gro-
guenca (que podria recordar el color de
l’orina) dels himenis d’alguns d’aquests
bolets.

Leccinum lepidum té un capell de 10 a 20 cm de diàmetre, amb el marge
arrodonit i una cutícula d’un color marronós més o menys variable, que no
se separa amb facilitat, a diferència d’altres pixacans. La part inferior del
capell està formada per un himeni amb tubs llargs, de color groc intens que
amb el temps pot arribar a tornar groc olivaci, i petits porus rodons i ben
atapeïts.
Leccinum lepidum

un pixacà d’alzinar

44 - EB35