Page 42 - Es Busqueret 35
P. 42
Aprofitant que llogàrem un cotxe tres dies vaig
poder fer un tast, molt breu, de les aus de fora vila. El
primer que s’ha de dir és que el paisatge danès és molt
monòton: camps ondulats infinits, molts dels quals
sembrats de remolatxa sucrera, brufats de bardisses
i granges, rars boscos de faigs i molts, molts de lla-
cs, basses i camps embassats. Amb un camp tan poc
variat no s’espera una gran diversitat aviària i així és.
La graula (Corvus frugilegus) és molt abundant com
els altres còrvids ja esmentats. Els faisans (Phasianus
colchicus) són bastant comuns en els camps a prop de
les bardisses, on també es poden veure gorrions ba-
rraquers (Passer montanus), hortolans grocs (Emberi-
za citrinella) i pinsans borroners (Pyrhula pyrhula). Als
arbres vora les carreteres es poden observar aligots
(Buteo buteo), encara que pocs, i una solitària milana
(Milvus milvus) feia giravolts contra el vent moderat,
sempre present. De visita a un edifici històric, que ara
no record bé quin era, per cert tancat a la visita du-
rant tot l’hivern, en un bosquet mixt vaig poder veure
picasoques blau (Sitta europaea), ferrericos i ben al
capcurucull dels arbres tords burells (Turdus pilaris).
Aquí vaig veure una espècie nova per a mi: el fererico
capnegre (Poecile montanus); entre nosaltres, no gaire
memorable més enllà de la novetat.
Ja per acabar faré menció dels prats marins, que
són els camps costaners de les zones intermareals on
no es veu clarament on acaba la terra i on començar la
mar. És un paisatge que al mediterrani no coneixem, si
més no, a les Balears. Aquí es veuen unes concentra-
Ferrerico blau, Cyanistes caeruleus cions brutals de fuells (Pluvialis apricaria) i juies (Vane-
llus vanellus), a més de les inevitables gavines. El que
més em feu copsar l’ambient escandinau va ser la visió
blaus (Anas platyrhynchos), les fotges (Fulica atra), els d’un grupet d’oques de collar (Branta bernicla) volant
cignes (Cygnus olor), per cert quasi tots anellats amb a pocs metres de la superfície amb un lleu onatge, mar
color, moretons (Aythya ferina) i siuladors (Anas penelo- arrissada, ambient gris, fina pluja, vent moderat gelat
pe). Però l’espècie més abundant és el moretó de puput i remor marí… molt maco per veure’l a un documental
(Aythya fuligula), que es compta per centenars. Tam- però realment incòmode al terreny.
bé es veuen corpetasses (Phalacrocorax carbo), agrons
(Ardea cinerea) i uns pocs cabussons grossos (Podiceps
cristatus) hivernants.
Moretó de puput, Aythya fuligula
42 - EB35
