Page 16 - Es Busqueret 25

Chimus, que està coberta Respecte al mal d’altura o soroche, com
Colibrí d’oasi de guano (acumulació mil- en diuen allà, he de dir que només vàrem
Rhodopis vesper ssp. koepckeae
lenària d’excrements d’aus tenir mal de cap el primer dia, emperò,
marines) i un petit port els dos amics que venien amb nosaltres,
pesquer amb vaixells de tardaren dos dies a aclimatar-se. hi ha
mida reduïda per a la pes- factors i característiques metabòliques
ca artesana. Vaig veure un pròpies que poden produir una aclimata-
cinclodes de Taczanowski ció més tardana.
(Cinclodes taczanowskii),
que allà denominen Chur- A l’altiplà andí de Bolívia visitàrem
rete marisquero, que em el llac Titicaca (bolivians i peruans no es
va cridar l’atenció perquè posen d’acord de qui és el “titi” i de qui la
menjava els caragols ad- “caca”). És el llac més alt del món, situat a
herits a les boies del port. uns 3.800m. Partírem de La Paz amb au-
El vaig observar una es- tobús fins a la península de Copacabana,
tona i li vaig fer algunes localitat situada a la vora del llac, i capital
ta, on va néixer ma mare. Al cemen- fotografies; posteriorment, gràcies a la de la província Manco Cápac. S’hi pot visi-
tiri, visitant la tomba dels meus avantpas- identificació de Peru birding expeditions, tar la basílica del santuari de Copacabana,
sats, vaig veure un colibrí d’Oasi que he he sabut que era un passeriforme marí- un temple catòlic construït allà on abans
identificat gràcies a les les xarxes socials tim endèmic de la costa peruana, cosa hi havia el precolombí. És una zona molt
i, concretament, a Perú Birding Expediti- que m’ha fet molta il·lusió. La veritat és turística: s’hi pot comprar tot tipus d’ar-
ons, que m’ha informat que es tractava que aquest lloc em va dur moltes alegries tesania, menjar truita (espècie introduïda)
d’un individu femella de l’espècie Rho- pel que fa a albiraments d’aus, ja que a a la ribera del llac, i observar les gavines
dopis vesper ssp. koepckeae, que es pot la platja vaig veure un grup de garses de andines (Chroicocephalus serranus) i les
veure per tota la costa del Perú. Al nord mar americanes (haemantopus palliatus) fotges andines (Fulica ardesiaca) .
hi ha la subespècie que vaig fotografiar, i negres (haemantopus ater), diversos ti-
que és més petita de grandària i de bec pus de gavines i pelicans. De la Paz vàrem fer un viatge en
que l’espècie nominal present a la resta de tren fins a Oruro. Allà, un
la costa. Aquest contacte i guia local del tour contrac-
altres amics ocellaires com tat ens acompanyà a l’hotel
na Cristina Fiol, de Natural Gavina andina i, al matí següent, començà
history Services, m’han Chroicocephalus serranus una ruta en 4×4 per àrees
ajudat a identificar la majo- on la natura es manifesta
ria d’aucells observats. d’una forma peculiar: es-
tampes desèrtiques de Dalí,
També vaig visitar exèrcits de pedra, llacunes i
Chimbote, Província del De- volcans de colors….
partament d’Ancash i ciutat
on jo vaig néixer. És cone- El Salar d’Uyuni és
guda per ser la seu d’una un dipòsit de sal d’uns
gran indústria pesquera i 10.000Km format per l’eva-
2
perquè hi ha l’única side- poració de l’aigua de llacu-
rúrgica del país. En èpo- nes amb gran continguts
ca de bonança va ser un en sal, que es precipitaren
dels ports pesquers amb major producció Els vint primers dies d’octubre de i formaren, paulatinament, aquests dipò-
mundial, però la sobrepesca i la contami- 2010 els passàrem al Perú i els deu dar- sits mil·lenaris. Situat a l’altiplà de Bolívia,
nació ambiental, producte de la indústria, rers, a Bolívia. Els nostres acompanyants, és un panorama de bellesa singular, on et
exhaurí els recursos de la costa i l’activitat dos bons amics, quasi família, en Cecili sorprens de veure la capa superior del sòl
minvà bastant. El fenomen de El niño, que Buele i na Bel Rosselló, la seva dona, vo- ple d’hexàgons d’halita formats a l’època
es produeix quan el corrent de humboldt lien visitar el darrer país que els quedava seca. Davall d’aquesta capa superior hi ha
provoca una superposició d’aigües càlides per conèixer a Sud-amèrica. Des de Lima salmorra amb diversos elements minerals
del nord de l’equador sobre aigües fredes agafàrem l’avió fins a l’aeroport interna- (Cl, Na, K, Mg, SO ) en solució, que for-
i profundes, produeix l’aflorament de nu- cional d’El Alto, que rep el nom de la ciu- men els dipòsits de recursos minerals de
4
trients i influeix de forma determinant en tat on està situat. Allà mateix, a El Alto, a la zona. Un altre mineral que s’explota és
el clima de la costa peruana i, també, a 4.061m. ens allotjàrem uns dies a casa de la ulexita, per a l’obtenció d’àcid bòric em-
escala mundial. És responsable dels cala- les monges mallorquines, per a aclimatar- prat a la indústria del vidre, a l’agricultura,
dors pesquers més importants del planeta nos i visitar la ciutat de La Paz, guiats per o la indústria tèxtil, entre molts d’altres
i un dels principals recursos econòmics del na Margarita Juanico, que fa més de 20 usos industrials. La visita al Salar és inten-
país. El nom ve per l’associació del Nadal anys que realitza treballs socials a Bolívia. sa. Primer, hi ha un cementiri de trens del
amb el bon Jesuset, El niño. Els pescadors s.XIX que recorden el passat industrial dels
observaren que les aigües carregaments de minerals i que ara roma-
del sistema de corrents pe- nen oxidats al mig de la natura; això fa
ruà, que recorre de sud a Cinclodes de Taczanowski que tots els turistes s’enfilin pels vagons.
nord de les costes de Perú Cinclodes taczanowskii Després feim una visita a una població lo-
i Xile, s’encalentia a l’època cal, Colchani, que viu de l’extracció de la
de les festes nadalenques i sal de forma artesana. Finalment, visitam
els bancs de peixos baixa- l’illa Incahuasi, que en quítxua significa la
ven cap al sud. casa de l’Inca, poblada per cactus gegants
(Trichocereus pasacana): quan arribes al
Al sud de la ciutat de
Chimbote hi ha la badia de cim de l’illa pots fer una donació a la Pac-
hamama. També és típic fer-se les fotos
Los Chimus, amb una plat- de rigor en aquest indret, on l’absència de
ja de 2km de llargària on punts de referència fa confondre la gran-
desemboca el riu Nepeña. dària i la distància. Feim la nit en un hotel
Allà hi ha una illa anome- amb les parets de sal d’estil rústic, però
nada Isla de la viuda o los

16 - EB25