Page 19 - Es Busqueret 25

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

1 El bec punxegut i fort ens in-
dica que és un membre de
l’ordre dels piciformes. Malgrat
tot, no és tan fort com per poder
fer forats als troncs dels arbres.
1
5
2 El color general de la lliurea
és marró i gris amb un di-
buix semblant a l’escorça de
certs arbres, el que fa que sovint
passi desapercebut quan hi està
posat.

3 Com els cuculiformes i els 6
psitaciformes, entre d’al- 2
tres, té un peu zigodàctil, és
a dir, dos dits dirigits endavant i
dos endarrere.

4 Té la coa com els passeri-
formes i no endurida com la
dels seus cosins els picots i,
per això, no es por recolzar en
ella quan grimpa pel tronc. De 3
fet, el formiguer no grimpa mai
a l’estil dels picots.

5 L’ull color caramel·lo ens 6 Li agraden molt els troncs 4
indica que és un exemplar d’arbres morts, on pot trobar
adult, ja que els joves tenen fàcilment les larves d’insectes
l’iris grisós. xilòfags, tèrmits i formigues.

El formiguer, Jynx torquilla

Avui parlarem d’una au poc cone- Sobre el nom Iunx hi ha una llegenda francès torcol, en portuguès torcicolo,
guda entre la pagesia. És el formiguer. que, com totes, és deliciosa. Sembla que en català colltort, en alemany wendehals
El nom genèric ve del llatí Iunx i, aquest, Iunx era filla de Pan i Eco i donà a beure (wenden torçar, hals coll), en danès i no-
del grec iugx, a través de la forma iugè, a Zeus un filtre d’amor perquè seduís Io, ruec vendehals, en neerlandès draaihals
crit de dolor de certs rèptils i iuzò, emetre una sacerdotessa d’Argus. hera, l’esposa (draaien és girar) i en basc lepitzulia (lepo
crits aguts o brunzir com les abelles. Tots ultratjada de zeus (que sembla mentida és coll i itzuli, girar). Recollint l’origen de
aquests noms es refereixen als crits que que encara no hi estigués acostumada, l’anglès antic en suec es diu göktyta i
emeten els polls quan se senten ame- sabent com era el seu marit de femellut) en islandès gauktíta (recordau que gök,
naçats. Aquesta conducta és comuna a s’emprenyà i convertí la desafortunada gauk és el nom del cucui en els idiomes
moltes aus que crien dins forats. De fet, celestina en formiguer. A Io no li anà mi- escandinaus). A Mallorca, amb formiguer
Linneu l’anomenà Yunx i, no se sap ben llor i zeus la convertí en una vedella per i en gallec, amb peto formigueiro, es fa
bé com, canvià a Jynx. El nom específic a protegir-la de la ira d’hera quan aques- al·lusió a la seva alimentació. Tanmateix,
torquilla ve del verb llatí torquos, torçar, i ta s’ensumà que allà hi havia marro. Bé, no només menja formigues, però es veu
fa referència als moviments del coll quan deixant de banda els deus grecs, baixem que el comportament alimentari de l’au-
se sent amenaçat. hi ha un segon origen, de l’Olimp i analitzem els nom vulgars de celló cridava molt l’atenció i així en fran-
molt curiós, en el nom vulgar en anglès l’au. Dels que fan referència al torcement cès antic se l’anomenava tire-langue. Un
antic. És el de guia o missatger de cucui. del coll tenim: en castellà torcecuello, en altre nom recollit a les Balears és llengue-
Potser al·ludeix al fet que arriben abans. italià torcicollo, en anglès wryneck, en rut…com si fos un camaleó, vaja. •

EB25 - 19