Page 15 - Es Busqueret 25

A la badia de Los Chimus, amb una platja de 2km de llargària on
desemboca el riu Nepeña, hi ha una illa anomenada Isla de la
viuda, o de los Chimus, que està coberta de guano, i un petit port
pesquer amb vaixells de mida reduïda per a la pesca artesana. Grup
de pelicans marrons (Pelecanus occidentalis)

que, que constitueixen el desert més gran costaner tan ric, s’hi poden veure moltes chalanas. Em vaig trobar, de sobte, enmig
del Perú, anomenat Desert de Sechura. aus pròpies de zones de transició d’aigües d’un ambient sociocultural en el qual es
Està caracteritzat per tenir una vegetació dolçes a salades: agrons, flamencs, peli- combinava l’activitat econòmica pròpia
escassa, llacunes intermitents i un clima cans, gran quantitat de llambritges, limí- d’un gran port, amb el gaudi de l’entorn
àrid, excepte en els oasis que formen les coles, etc. Entre les espècies que em va vital per part d’enamorats i famílies, que
desembocadures dels rius. Vaig tenir la fer més il·lusió veure hi ha un gran esbart llogaven petites embarcacions per fer una
sort de visitar, gràcies al meu oncle Tú- de bec de tisora negre (Rynchops niger), volta pel port i presenciar el gran espec-
lio, un d’aquests oasis, que és l’estuari del moltes curleres cantaires (Numenius pha- tacle que sempre ofereix l’exuberant Pací-
riu Piura, amb la típica vegetació arbòria eopus) i un arner molt gros, l’arner de co- fic. Durant el trajecte fins a la llobera ens
i arbustiva llenyosa que formen els Man- llar (Megaceryle torquata). sobrevolaven fragates, pelicans, gavines,
glars de San Pedro de Vice i que ofereixen corb-marins, llambritges de diverses espè-
protecció a dues espècies d’aus en perill Paita, capital de la província amb el cies i, en especial, un mascarell camablau
d’extinció, el xatrac peruà (Sternula lora- mateix nom, té un dels ports més impor- (Sula nebouxii), que romania en una boia,
ta) i la talla-branques peruana (Phytoto- tants del Perú, on es gaudeix d’un clima i una noneta amb la panxa blanca, la no-
ma raimondii). Per accedir-hi, s’ha d’anar càlid i humit durant gairebé tot l’any. D’estil neta d’Elliot (Oceanites gracilis) que ens
per la carretera de Catacaos, districte molt colonial, ja que fou fundada pel conquista- passà ben a prop. Vàrem ser a dos me-
conegut per l’artesania i gastronomia. dor Francisco Pizarro, manté l’herència de tres d’un centenar de mamífers marins de
Aquest manglar es troba en el municipi l’imperialisme espanyol. En aquest port, 300kg els mascles i uns 150kg les feme-
de Vice. És un meravellós ecosistema, que dos dels meus oncles, amb una chalana, lles que grunyien, s’estiraven, es fregaven,
combina l’aigua dolça que prové dels rius em vàrem mostrar una colònia de llops nedaven i varen fer d’aquell dia una vega
amb l’aigua de la mar, i on creix el mangle marins sud-americans (Otaria flavescens). inesperada per mi.
negre (Avicennia germinans), blanc (La- En el port de Paita hi ha lloc per a tothom:
guncularia racemosa) i vermell (Rhizopho- grans vaixells comercials, embarcacions Devora del riu Chira hi ha un poblet,
ra mangle). Pel fet d’ésser un ecosistema pesqueres d’altura i petites i modestes La huaca, districte de la Província de Pai

EB25 - 15