Page 15 - Es Busqueret 25
P. 15

A la badia de Los Chimus, amb una platja de 2km de llargària on
                                                                       desemboca el riu Nepeña, hi ha una illa anomenada Isla de la
                                                                    viuda, o de los Chimus, que està coberta de guano, i un petit port
                                                                   pesquer amb vaixells de mida reduïda per a la pesca artesana. Grup
                                                                                   de pelicans marrons (Pelecanus occidentalis)














































        que, que constitueixen el desert més gran   costaner tan ric, s’hi poden veure moltes   chalanas. Em vaig trobar, de sobte, enmig
        del  Perú,  anomenat Desert  de Sechura.   aus pròpies de zones de transició d’aigües   d’un  ambient  sociocultural  en  el  qual  es
        Està caracteritzat per tenir una vegetació   dolçes a salades: agrons, flamencs, peli-  combinava  l’activitat econòmica  pròpia
        escassa, llacunes  intermitents i  un  clima   cans, gran quantitat de llambritges, limí-  d’un gran port, amb el gaudi de l’entorn
        àrid, excepte en els oasis que formen les   coles, etc. Entre les espècies que em va   vital per part d’enamorats i famílies, que
        desembocadures  dels rius.  Vaig  tenir la   fer més il·lusió veure hi ha un gran esbart   llogaven petites embarcacions per fer una
        sort  de visitar, gràcies al  meu oncle Tú-  de bec de tisora negre (Rynchops niger),   volta pel port i presenciar el gran espec-
        lio, un d’aquests oasis, que és l’estuari del   moltes curleres cantaires (Numenius pha-  tacle que sempre ofereix l’exuberant Pací-
        riu Piura, amb la típica vegetació arbòria  eopus) i un arner molt gros, l’arner de co-  fic. Durant el trajecte fins a la llobera ens
        i arbustiva llenyosa que formen els Man-  llar (Megaceryle torquata).   sobrevolaven  fragates, pelicans,  gavines,
        glars de San Pedro de Vice i que ofereixen                              corb-marins, llambritges de diverses espè-
        protecció a dues espècies d’aus en perill   Paita, capital de la província amb el   cies i, en especial, un mascarell camablau
        d’extinció, el xatrac peruà (Sternula lora-  mateix nom, té un dels ports més impor-  (Sula nebouxii), que romania en una boia,
        ta)  i  la  talla-branques  peruana  (Phytoto-  tants del Perú, on es gaudeix d’un clima   i una noneta amb la panxa blanca, la no-
        ma raimondii). Per accedir-hi, s’ha d’anar   càlid i humit durant gairebé tot l’any. D’estil   neta d’Elliot (Oceanites gracilis) que ens
        per la carretera de Catacaos, districte molt   colonial, ja que fou fundada pel conquista-  passà ben a prop. Vàrem ser a dos me-
        conegut per l’artesania i  gastronomia.   dor Francisco Pizarro, manté l’herència de   tres d’un centenar de mamífers marins de
        Aquest  manglar  es troba  en  el  municipi   l’imperialisme  espanyol.  En  aquest port,   300kg els mascles i uns 150kg les feme-
        de Vice. És un meravellós ecosistema, que   dos dels meus oncles, amb una chalana,   lles que grunyien, s’estiraven, es fregaven,
        combina l’aigua dolça que prové dels rius   em  vàrem  mostrar  una  colònia  de  llops   nedaven i varen fer d’aquell dia una vega
        amb l’aigua de la mar, i on creix el mangle   marins sud-americans (Otaria flavescens).   inesperada per mi.
        negre (Avicennia  germinans),  blanc  (La-  En el port de Paita hi ha lloc per a tothom:
        guncularia racemosa) i vermell (Rhizopho-  grans  vaixells  comercials,  embarcacions   Devora del riu Chira hi ha un poblet,
        ra mangle). Pel fet d’ésser un ecosistema   pesqueres d’altura  i  petites i  modestes   La huaca, districte de la Província de Pai

                                                                                                       EB25 - 15
   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20