Page 21 - Es Busqueret 25
P. 21

Identificació




        Les tórtores

        Streptopelia decaocto i Streptopelia turtur                                             Per Cristina Fiol


        A les Balears nidifiquen dues espècies de tórtores aparentment senzilles d’identificar, però, pel fet que moltes
        vegades es veuen en vol fugaç, val la pena remarcar les seves diferències.


        La tórtora
        Streptopelia turtur
        Aquesta tórtora  és una  es-  JAUME LLINàS
        pècie estival  reproductora
        a  les  Balears,  fet que  ens
        dóna  una  pista  a  l’hora  de
        diferenciar-la de l’anterior, ja
        que només tendrem dubtes
        quan coincideixen durant els
        darrers mesos de primavera
        i a l’estiu.
        És més habitual observar-la
        en zones de cultius i boscos
        no gaire tancats.
        És molt més “pintada”  que
        l’anterior,  sobretot els mas-
        cles. Destaca  sobretot  la
        coloració d’una  part de les
        plomes  cobertores, d’un  to
        marró ataronjat en els adults
        amb  el  centre de la  ploma
        negra que li dóna l’aparença
        d’estar escamada. La colora-
        ció general és més grisa, però clara al ventre i amb el pit rosat, més accentuat en els mascles. A la cua també destaca la franja blanca
        però amb la part superior de les rectrius negres, i mostra així un patró diferenciat de la tórtora turca. Per acabar, hem de dir que no
        presenta collar com la seva parenta sinó 3 o 4 retxes negres dins fons blanc als costats del coll.

        La tórtora turca
        Streptopelia decaocto
        Aquesta espècie ha esdevingut en pocs anys una habitual dels parcs, jardins i zones periurbanes en general i sembla que no s’allunya
        gaire de les zones humanitzades. És present a Balears durant tot l’any.
                                                                                          Presenta una coloració bas-
          ANDREAS TREPTE, WWW.PhOTO-NATUR.DE                                              tell, una part de les plomes
                                                                                          tant homogènia. El  cos  és
                                                                                          color gris-ant, amb el man-
                                                                                          cobertores alars  i  el  carpó
                                                                                          de tonalitats  més marrono-
                                                                                          ses, però molt tènues. Les
                                                                                          primàries  i  part de les se-
                                                                                          cundàries  són  de color gris
                                                                                          fosc, en alguns casos quasi
                                                                                          negres i  delimitades per la
                                                                                          part superior de l’ala,  d’un
                                                                                          color més clar. A la cua s’ob-
                                                                                          serven dues franges horit-
                                                                                          zontals  clares a les rectrius
                                                                                          externes.  Això  darrer,  junt
                                                                                          amb el semicollar negre em-
                                                                                          marcat  en blanc,  són trets
                                                                                          diferenciadors de la  tórtora
                                                                                          turca davant de la tórtora.





                                                                                                       EB25 - 21
   16   17   18   19   20   21   22   23   24