Page 30 - Es Busqueret 41

El viatge de 20.000 km
d’una falzia
SEO/BirdLife segueix una falzia
comuna des d’Espanya a Àfrica i vi-
ceversa , un viatge de 20.000 quilò-
metres d’un ocellet de 50 grams.
Goyeneche es va marxar del
seu niu a principis d’agost. Després
d’un viatge de més de 9.000 quilò-
metres en dos mesos (i algunes pa-
rades) va arribar a la seva primera
zona d’hivernada entre Uganda i
Tanzània, prop del llac Victòria. Un
mes després es va desplaçar més de
800 quilòmetres a l’oest, fins a ar-
ribar a les costes de Tanzània i Ke-
nya, molt a prop de l’illa de zanzíbar,
on va passar la resta de l’hivern en RAMóN ELOSEGUI
àrees de sabana arbustiva. A la seva
volta, després de volar més d’11.000
quilòmetres, es va poder recapturar Exemplar equipat amb emissor GPS per seguir la seva migració
en el mateix niu i desvetllar l’apassi-
onant viatge que havia realitzat. han permès col·locar dispositius ge- per webcam d’ençà que era un pollet
olocalitzadors a les aus de tan sols o veteranes com Victòria, una de les
Descobrir l’itinerari d’aus com 50 grams de pes com Goyeneche i primeres àguiles calçades que es van
Goyeneche és un misteri que gràcies recopilar gran quantitat de dades marcar al Programa Migra, en funcio-
el programa Migra de la Societat Es- d’interès científic. Així també es co- nament des de l’any 2011. (2)
panyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife ) neix l’itinerari d’altres espècies com
es comença a desvetllar. Alci, una de les poques cigonyes

Els últims avanços en telecomu- blanques adultes que hivernen a La contaminació
nicacions i miniaturització d’equips Àfrica; Cingle, el voltor negre seguit lumínica, un risc per les
aus marines
En deixar el niu, durant els pri-
mers vols cap a l’oceà, milers d’aus
marines joves de tot el món es veuen
atretes per les llums de les carreteres
i les poblacions. Això les desorienta i
els fa perdre la seva trajectòria, per
la qual cosa moltes acaben en el sòl,
on són atropellades. Aquesta és una
de les conclusions a les quals ha ar-
ribat un estudi realitzat a Austràlia i
liderat pel Consell Superior de Recer-
ques Científiques (CSIC). El treball
ha estat publicat a la revista PLOS
ONE.
Amb l’objectiu de desvetllar les
causes d’aquest fenomen, es van
comptabilitzar el nombre de cries
de baldritja de Tasmània (Ardenna
pacifica) recollides després de cau-
re al sòl per les patrulles de rescat
del Parc Natural de l´Illa Phillip, en
el sud d’Austràlia, on resideix una
colònia de mig milió d’aquestes aus.
A més de la il·luminació artificial, es
GRAEME BURGAN van mesurar altres factors per veu-

re la seva influència en la mortali-
tat dels pollets: data d’emancipació,
fase lunar, velocitat i direcció del
Una cria de baldritja de Tasmània (Ardenna pacifica) és recollida per una de les vent, nombre de visitants al parc i
patrulles de vigilància períodes vacacionals.

30 - EB41