Page 35 - Es Busqueret 41

que les cries neixin a l’època més fa-
vorable, l’estiu.
Durant la hibernació, l’orelluda
grisa s’amaga a esquerdes de forma
individual, sense formar colònies.
Les femelles comencen a criar
al seu segon any de vida, i no ne-
cessàriament ho fan cada any. Quan
arriba l’estiu, les femelles reproduc-
tores es reuneixen en refugis de cria,
a edificis abandonats o en cavitats
subterrànies, en grups petits d’entre
10 i 30 individus. Els parts tenen lloc
al mes de juny, normalment d’una
única cria, que a mitjans del mes
d’agost ja serà capaç de volar tota
sola i independitzar-se.

A quines illes la podem
trobar?

L’orelluda grisa és una espècie
àmpliament distribuïda per l’arxipè-
lag, estant present a totes les illes.
També ha colonitzat alguns illots de
Balears que ofereixen els requeri-
ments ecològics d’aquest vespertili-
ònid. Alguns dels illots on la podem
trobar són Cabrera, sa Conillera, es Malgrat que el coneixement de Entre les amenaces més impor-
Vedrà i l’Illa de l’Aire, on l’espècie les poblacions d’aquest quiròpter a les tants està la pèrdua dels refugis, espe-
s’ha detectat lligada amb freqüència nostres illes és encara insuficient, es cialment de reproducció, causada per
als penya-segats marins, on troba considera que l’espècie no es troba en la remodelació d’edificis, o per molès-
més fàcilment les seves preses.. perill, degut a la seva abundància. No ties directes en els moments en què
obstant això, igual que passa amb les els individus es troben agrupats. S’han
poblacions d’orelluda grisa a d’altres descrit casos d’altes mortalitats provo-
Les amenaces i mesures indrets, la creixent influència d’amena- cades pel tractament de fustes contra
per a la seva protecció ces concretes podrien conduir a l’espè- insectes xilòfags a l’interior d’edificis,
cie a una situació delicada. així com mortalitats relacionades amb
fumigacions aèries en cultius d’oliveres.
Els tractaments fitosanitaris agrícoles i
forestals tenen un efecte tòxic directe
sobre les ratapinyades, i un efecte indi-
recte en disminuir les poblacions d’in-
sectes dels quals s’alimenten.
Entre les estratègies per millorar
l’estat de conservació de l’orelluda gri-
sa, inclosa en el Llistat d’Espècies Sil-
vestres en Règim de Protecció Especi-
al, podem citar en primer lloc la millora
del coneixement de l’espècie mitjan-
çant el monitoratge de les tendències
poblacionals, la protecció de les colò-
nies conegudes, o la millora dels hàbi-
tats agrícoles fomentant les pràctiques
agrícoles sostenibles. Una millor com-
prensió de la tipologia dels refugis que
utilitza l’espècie a les Illes Balears aju-
daria a establir les directrius necessàri-
es per garantir la seva conservació. •

EB41 - 35