Page 34 - Es Busqueret 41

Com és? tació o entre els arbres, o fins i tot prèvia a la sortida estan actius, amb
per capturar insectes que es trobin comportaments d’acicalament, gro-
Els grans pavellons auditius posats. oming social, o vols a l’interior del
que presenta l’orelluda grisa fan que refugi.
aquesta sigui l’espècie que mostra A quant als sons d’ecolocalit-
una fisonomia més singular, que di- zació, la ratapinyada orelluda gri- S’alimenta majoritàriament de
fereix de la resta de quiròpters de sa emet vocalitzacions de baixa in- grans lepidòpters nocturns i en menor
les illes. L’orelluda grisa és una rata- tensitat, només detectables a una proporció de dípters i coleòpters, que
pinyada de mida mitjana, d’uns 4-6 curta distància mitjançant aparells captura sobretot en zones arbrades.
cm de longitud i uns 25-29 cm d’en- detectors d’ultrasons, a una freqüèn- Quan caça, si la presa és petita se
vergadura, de pelatge relativament cia que va dels 25 als 85 kHz. Per la menja al vol, però si són insectes
llarg i de tons grisosos, encara que aquesta raó els anglesos l’anomenen de mida més grossa, té costum de
també pot presentar tonalitats més whispering bat, ratapinyada que xiu- perxar-se a algun lloc, per exemple
marrons. A la part ventral el pelat- xiueja. dins les cavitats, per menjar-se´ls.
ge és més clar, d’un color que va de Així, a aquests llocs es poden trobar,
blanquinós a gris pàl·lid, i les zones al terra, restes d’ales de les preses
sense pèl són de color marró fosc o Quins són els seus devorades.
negre. costums? L’orelluda grisa, és una espècie
Com s’ha esmentat presenta L’orelluda grisa presenta una poc gregària, que mostra un com-
unes grans orelles, de fins a 4 cm àmplia plasticitat a l’hora d’ocupar portament solitari, excepte durant
de llarg, que s’uneixen a la base pel els diferents ecosistemes presents les èpoques relacionades amb la re-
seus cantells interns, i quan l’animal a l’arxipèlag, com poden ser zones producció.
està en repòs es mantenen normal- de muntanya, àrees boscoses, zones A la tardor, els mascles tornen
ment plegades cap a enrere. El tra- de cultiu, zones de matoll i penya- molt territorials i formen harems que
gus és ample, i està pigmentat. Té segats marins. defensen dels altres mascles. Encara
un musell llarg, i al voltant dels ulls que serà en aquests moments quan
una zona més fosca, amb aspecte És una espècie fissurícola, so- es produeixin les còpules, no s’inicia
d’antifaç. vint lligada a ambients antròpics com immediatament la gestació, ja que
poden ser construccions abandona-
Les ales d’aquesta espècie són des, mines o túnels que també pot aquesta espècie utilitza una estratè-
amples i curtes, cosa que li permet trobar-se a coves, amagat a esquer- gia que s’observa també en altres ra-
realitzar un vol pausat i amb bona des properes a l’entrada. Emergeixen tapinyades, que consisteix en retar-
capacitat de maniobra, que utilitza dels seus refugis de descans quan ja dar la fertilització de l’òvul fins a la
per caçar per damunt de la vege- és ben fosc, encara que durant l’hora següent primavera, i així aconseguir

34 - EB41