Page 25 - Es Busqueret 41

Gavina, Larus michahellis

El far, complint amb la seva fun- Les omnipresents ànneres, algunes peres i la vegetació. Principalment
ció, ens servirà com a punt de refe- ja tan hibridades que és difícil saber de març a maig i dins la tardor es pot
rència per explorar els voltants del on comença el coll blau i on acaba veure el pas de virot gros (Calonec-
Cap Gros de Muleta. l’ànnera domèstica. Des de fa uns tris diomedea) i virot petit (Puffinus
anys s’ha instal·lat amb elles una mauritanicus), fins i tot formant bal-
Ens trobam en el port de Sóller,
gairebé en el punt mig del recorre- Oca de Canadà (Branta canadensis) ses no massa enfora de la bocana del
fuita d’un hort proper.
port. Corbmarins fent viatges a les
gut de la Serra de Tramuntana i en colònies properes, moltes gavines,
el port natural més important de la En els molls, durant tot l’any, un o dos xoriguers (Falco tinnuncu-
costa nord. s’hi poden veure corbmarins (Phala- lus) i fins i tot algun falcó peregrí
crocorax aristotelis) i gavines (Larus
Un cop arribats a la zona de la (Falco peregrinus). També els dofins
platja d’en Repic, i abans de prendre michahellis), les gavines roges (La- mulars (Tursiops truncatus) poden
rus audouinii) també fan acte de pre-
la carretera cap el far, convé pegar sència alguns dies sobretot durant guaitar a la superfície de l’aigua.
una ullada a la sortida del torrent l’hivern i la primavera. A les penyes ens compareixe-
Major i a les platges que trobam a rà la pàssera (Monticola solitarius),
banda i banda del torrent. Com sem- Ja hem enfilat la carretera del dues o tres parelles es reparteixen
pre, tardor, hivern i primavera seran far, no sense guaitar de tant en tant els penyasegats que trobam a banda
les millors èpoques per a l’observació a les roques per si veim algun limí- i banda del far. Així com falzies (Apus
d’aus . Dins el mateix torrent, o no cola despistat, o a l’horitzó per si ja apus), entre les quals alguna pàl·lida
molt enfora, no és rar veure durant s’albira algun virot. (Apus pallidus).
l’hivern agró gris (Ardea purpurea), Una vegada arribats al far, si
agró blanc (Egretta garzetta), xivi- anam en cotxe, millor deixar-lo en En els pins del refugi de Muleta i
tona (Actitis hypoleucos), arner (Al- el petit aparcament que hi ha just de l’explanada són habituals els gor-
cedo atthis), cabot de roca (Hirundo abans, així que convé anar-hi prest rions (Passer domesticus), gafarrons
rupestris), xàtxero blanc (Motacilla per trobar lloc. Des del far o des de (Serinus serinus), verderols (Car-
alba) i cendrós (Motacilla cinerea), l’explanada dedicarem una estona a duelis chloris), caderneres (Cardu-
i ull de bou (Phylloscopus collybita). elis carduelis), trencapinyons (Loxia
escanejar l’horitzó, les penyes pro-
curvirostra), algun ferrerico (Parus
major), tudons (Columba palumbus)
i tórtora turca (Streptopelia decaoc-
to). A la vegetació baixa hi hem de
cercar el vitrac (Saxicola torquatus),
el menjamosques (Muscicapa stri-
ata), el busqueret capnegre (Sylvia
melanocephala) o el busqueret de
capell (Sylvia atricapilla) . Tant si ens
aficam pel camí de terra que baixa
la pendent com si elegim el senyalit-
zat cap a Deià podrem cercar també
busqueret coallarg (Sylvia balearica),
molt escás i gairebé només detecta-
ble pel seu reclam o cant. També una
mèrlera (Turdus merula) ens pot do-
nar un esglai tot sortint dels petits
pins que van creixent a la zona.

Anant amb molt de compte per
no caure podem provar de guaitar
més a prop dels penya-segats tot se-
Agró blanc, Egretta garzetta guint algun dels tiranys o camins de

EB41 - 25