Page 32 - Es Busqueret 38

rent a l’hivernal que mostren a Ma- Observàrem o escoltàrem igual- ner (Pyrrhula pyrrhula), que es mou
llorca. Les segones movent-se en ment tords flassaders (Turdus tor- per boscos ben espessos i, tot i els
grupets, menjant a vegades a les quatus), xal·lambrins (Prunella mo- seus colors cridaners, mida gens pe-
mateixes pistes forestals o voreres dularis), coablanques (Oenanthe tita i el seu cant, no és gens fàcil de
de les carreteres, i que no ens can- oenanthe), ferrericos de diverses detectar. Finalment en vàrem veure
sàvem d’observar. espècies (inclosos diversos nius de dos, però només un cada un de no-
Periparus ater, que trobàvem sen- saltres i per uns breus instants. I una
També són comuns, tot i que
no en vàrem veure gaire, els Cinclus se cercar-los, sovint al terra baix altra espècie que cap de nosaltres
cinclus (mèrleres d’aigua) un dels pedres), cotolius (Lullula arborea), havia vist abans, el Certhia familia-
ocells més sorprenents per la seva mèrlera vermella (Monticola saxati- ris. El trobàrem gràcies al seu cant,
capacitat de caminar i estar sota lis), busqueret emmascarat (Sylvia ja que la separació pel plomatge del
l’aigua. O els picots, especialment el hortensis), el capsigrany roig (Lanius seu congènere el C.brachydactyla
verd (Picus viridis), el gros (Dendro- collurio) a les zones d’ambient més és molt complicada. A més, s’ha de
copos major), i el negre (Dryocopus mediterrani, diversos còrvids i mol- tenir en compte que, de vegades,
martius): tot un espectacle tenir dos tes altres. cada una d’aquestes dues espècies
exemplars d’aquesta espècie cridant un ocell que també ens va fer imita el cant de l’altra, el que enca-
i volant a prop! molta il·lusió veure, per la dificultat ra ho complica més! Però finalment
de trobar-lo, va ser el pinsà borro- les fotografies de l’au observada ens

32 - EB38