Page 31 - Es Busqueret 38

MATIES REBASSA

Picot gros, Dendrocopos major

Havíem fet la tercera observa- tant la tornada vàrem anar fins a la regrinus, F. tinnunculus) i altres es-
ció, tan bona o més que les dues pri- presa de l’estany Cavallers, al Parc pècies.
meres, totes tres de cinc estrelles, Nacional d’Aigües Tortes, ja que sem-
com diuen els anglesos. D’aquelles pre que preguntes pel pela-roques et
que costa oblidar per la proximitat i diuen que crien a la paret de la presa. Emberícids i altres
la claredat de les observacions. Però si cria allà, no el vàrem saber passeriformes
trobar. Tot i així, les hores passades Als dos Pallars també són ob-
baix les parets de ciment armat de la
Perdiu xerra i pela- presa de Cavallers ens varen servir servables la majoria dels emberícids,
roques per a veure-hi les dues gralles, la de des del poc cridaner Emberiza calan-
dra, la nostra abundant sól·lera, fins
Finalment se’ns varen escapar bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhoco- als també abundants Emberiza cirlus
dues de les cinc espècies cercades, rax), que cria als forats del ciment, i (sól·lera boscana). Però els aucells
la perdiu xerra i el pela-roques. En la de bec groc (P.graculus) que cre- que ens varen guanyar el cor amb els
el cas de la perdiu trobàrem poca uava la vall a molta més altura. seus colors, varen ser els altres, els
informació que ens orientés a l’hora que són difícils o gairebé impossibles
de cercar-la, i en el del pela-roques, Rapinyaires de veure a les Illes, i que vàrem po-
durant l’estiu s’ha de pujar a parets der trobar a diferents zones del Piri-
fora de l’abast del nostre estat de Al Pirineu és gairebé impossi- neu: l’hortolà groc (E. citrinella), tan
forma. A la primera espècie li dedi- ble no veure rapinyaires. Ja des del vistós com confiat, que observàrem
càrem moltes hores, a la Bonaigua, primer dia vàrem poder albirar una a prats de muntanya; l’hortolà (E.
al coll de Cabús, al pic de l’Orri, a àguila daurada (Aquila chrysaetos) hortulana), que ens va costar trobar
Llessuí, a Meranges i Malniu i no va que ens va oferir un picat de més de a zones arbustives de mitja munta-
haver-hi sort. Sembla una espècie a mil metres, realment impressionant. nya; i l’hortolà de cap negre (E.cia),
la qual ningú dedica gaire esforços, Posteriorment, al llarg dels dies, và- que observàrem a plaer quasi des
o que la gent no cerca especialment, rem observar àguiles marcenques del cotxe mateix.
i per tant no sobra la informació o, (Circaetus gallicus) a la vall d’Aran, Entre els passeriformes més
almenys, no la vàrem saber trobar. a més d’altres espècies abundants o abundants cal destacar les grívies
fàcils de veure com ara el trencalòs
Al pela-roques li vàrem dedicar (Turdus viscivorus) i les llucaretes
molt menys temps. Després de bus- (Gypaetus barbatus), el voltor lleo- (Serinus citrinella). Les primeres,
car el gall fer i la perdiu xerra ja no nat (Gyps fulvus), la miloca (Neop- cridaneres i molt cantores, amb un
ens quedaven dies, així que aprofi- hron percnopterus), la milana negra comportament completament dife-
(Milvus migrans), el falcó (Falco pe-

EB38 - 31