Page 24 - Es Busqueret 38
P. 24

Quan  planifiquem  un  viatge  (fins als 3.143 m de la Pica d’Estats),
        sempre tractem de treure-li el màxim  enormes boscos de pi negre i avet i
        profit,  ja  sigui  passar  moltes  hores  profundes valls que faciliten l’acosta-
        en  una  platja  verge  de  Formentera  ment fins als llocs on es troben amb
        o veure balenes a algun oceà llunyà.  més facilitat les espècies que cercà-
        En el nostre cas, l’objecte del viatge,  vem.
        a  més  de  delectar-nos  amb  els  in-  Nosaltres vàrem establir la base
        creïbles paisatges del Pirineu Català,   a Tavascan, un petit i tranquil poble a
        va ser intentar veure cinc de les aus   la vall de Cardós situat a 1.100 me-
        més difícils de trobar a la muntanya,   tres d’alçada, creuat per dos rius, on
        cinc ocells que, tot i no ser petits de   només arribar ja es poden veure les
        mida, són molt difícils d’observar pels   primeres  mèrleres  d’aigua  (Cinclus
        seus costums i per les grans dimen-  cinclus) i una bona colònia de cabots
        sions  de  les  carenes,  cims  i  boscos   (Delichon  urbicum).  Crida  l’atenció
        de muntanya on viuen.
                                            que  en  un  poble  que  no  arriba  als
             Les cinc espècies objecte priori-  cent  habitants  t’expliquin  que  en
        tari  del  nostre  viatge  eren  la  perdiu  aquella vall durant els anys del boom
        blanca  (Lagopus  mutus),  el  gall  fer  de l’energia hidroelèctrica i la cons-
        (Tetrao  urogallus),  el  mussol  piri-  trucció  de  preses,  centrals  i  túnels,
        nenc  (Aegolius  funereus),  la  perdiu  varen viure-hi més de vint mil treba-
        xerra (Perdix perdix) i el pela-roques  lladors, amb un ambient molt dur on
        (Tichodroma  muraria).  En  un  segon  es  produïren infinitat de problemes,
        nivell,  hi  havia  els  grans  rapinyaires  amb  alguns  morts  i  baralles  cons-
        que viuen a la serralada pirinenca, a  tants.
        més del raspinell pirinenc (Certhia fa-
        miliaris) i altres petits passeriformes.
                                            Mussol pirinenc

        Parc natural de l’Alt                   Dels cinc objectius del viatge, el
        Pirineu                             mussol pirinenc va ser el primer que
                                            trobàrem, ja al primer dia. Això ens
             El  parc  natural  de  l’Alt  Pirineu  va  donar  moral,  ja  que  crèiem  que
        és un parc jove, declarat com a tal  seria el més difícil de trobar de tots i
        l’estiu de 2003. Té una extensió de  que, si aconseguíem detectar-lo, se-
        69.850  hectàrees  i  ocupa  terrenys  ria gràcies a alguna audició nocturna
        que  van  des  dels  cims  de  més  de  o, com a molt, el veuríem creuar el
        3.000 metres de la Pica d’Estats i el  bosc, com una ombra fantasmagòri-
        Sotlló fins als enormes boscos d’alta  ca. En canvi, vàrem tenir sort, amb
        muntanya de les zones més baixes,  una observació de primera, amb sol,
        bàsicament a les comarques del Pa-  bona  llum  i  durant  el  temps  sufici-
        llars Sobirà i l’Alt urgell, amb centres  ent.
        a Sort i la Seu d’urgell.
                                                Per  pujar  als  cims  de  lo  Covill
             El  parc  inclou  diversos  tipus  i  la  Màniga (on  anàvem  a  cercar la
        d’hàbitats, tot i que podem parlar de  perdiu blanca) vàrem deixar el cotxe
        dues grans zones: les zones més al-  al refugi del Gall Fer. A 1.683 metres
        tes,  carenes,  cims,  barrancs,  zones  d’alçada, ubicat dins el bosc de Virós,
        de roca i pedra, prats d’alta munta-  és un lloc que a l’hivern es transfor-
        nya o prats alpins, on viuen la per-  ma  en  estació  d’esquí  de  fons.  Des
        diu blanca, el pela-roques i la perdiu  del refugi, la pista dóna unes llaça-
        xerra, i les zones més baixes, forma-  des enormes entre l’espès bosc, per
        des per valls i boscos, de relleus més  guanyar altura ràpidament. Allà, en
        suaus i on esperàvem trobar el mus-  un dels enormes pins negres que hi
        sol pirinenc, el gall fer i el raspinell  ha devora la pista, trobàrem una cai-
        pirinenc.                           xa niu que, afortunadament, estava
                                            ocupada pel mussol pirinenc.
        Valls de Cardós i vall                  La resta, la va posar tota de la
        Ferrera                             seva part el mussol. Varen ser tres o
                                            quatre  minuts  emocionants.  L’ocell,
             En  el  viatge  ens  centràrem  en  curiós,  guaitant  pel  forat  del  niu,
        les valls de Cardós i la vall Ferrera,  lluny d’amagar-se o esclafar-se dins
        que  comencen  molt  a  prop  de  Lla-  la caixa, ens seguia amb la mirada i
        vorsí i formen el cor del parc natural,  treia el cap si no ens podia veure bé.
        amb les carenes dels cims més alts  En definitiva, un ocell curiós i agra-


         24 - EB38
   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28   29