Page 21 - Es Busqueret 38

que empra edificacions com a ponts l’any 2007. Probablement, durant dels ecosistemes aquàtics, a més de
o habitatges abandonats, encara que la tardor i hivern pot habitar altres la pèrdua d’arbres que li puguin pro-
també es refugia als arbres. zones humides o àrees forestals de porcionar refugis. La manca de refu-
l’arxipèlag. gis pot actuar com un factor limitant
en la distribució i abundància de l’es-
A quines illes la podem pècie. En aquest sentit, cal planificar
trobar? Les amenaces i mesures programes de reforestació forestal de
per a la seva protecció boscs de ribera prop de zones humi-
Fins al moment només es coneix des, a més d’instal·lar caixes-refugi
la seva presència a Mallorca, concre- A falta d’informació més con- a zones humides. Un altre element
tament al Parc Natural de S’Albufe- creta, les amenaces més importants constatat que afecta aquesta espècie
ra de Mallorca, on va ser descoberta estan relacionades amb l’alteració a la península Ibèrica són els parcs
eòlics.
Les poblacions de la ratapinya-
da de Nathusius poden passar fàcil-
ment desapercebudes, ja que cal una
recerca específica per a detectar-les;
per tant, cal abordar un estudi foca-
litzat per aclarir-ne la distribució a
l’arxipèlag, a més d’aprofundir en el
coneixement de la seva fenologia a
s’Albufera de Mallorca.
Aquesta ratapinyada està inclo-
sa dins la Llista d’Espècies Silvestres
en Règim de Protecció Especial. Es
tracta d’una espècie descoberta re-
centment a l’arxipèlag balear i, per
tant, no disposa de cap figura de
protecció específica, que podria ob-
tenir en ser inclosa dins el Catàleg
d’espècies amenaçades de les Illes
Balears. •

EB38 - 21