Page 20 - Es Busqueret 38

Com és? presenta a la membrana alar una mitjançant captures es coneixen mo-
franja clara ben definida i que s’es- viments de tardor des del nord-est
A causa de la semblança dels tén més enllà del cinquè dit i, a més, al sud-oest del continent, amb una
pipistrels, la identificació de les di- presenta el primer incisiu superior distància màxima registrada de més
ferents espècies suposa una certa unicúspide. de 1.900 km. Se sospita que durant
experiència. Així, és important con- aquestes migracions la ratapinya-
siderar una sèrie de característiques Emet polsos ultrasònics de fre- da de Nathusius pot creuar els Piri-
morfològiques pròpies de cada espè- qüència modulada amb una fase ter- neus, i que els registres dispersos a
cie; malgrat això, la identificació és minal de freqüència constant entre la península Ibèrica podrien indicar
més senzilla si es tenen en compte 38 – 41 kHz. Les vocalitzacions de que utilitzen aquest territori com a
els caràcters de dentició. La ratapi- les cridades socials estan compostes àrea d’hivernada. Als darrers anys el
nyada de Nathusius és un quiròpter per dos o tres components al voltant seu estatus s’ha anat aclarint gràcies
de petites dimensions, i tot i això és de 18-19 KHz. Les ecolocalitzacions a treballs al Delta de l’Ebre, en els
el major del gènere dels pipistrels que emet poden ser confoses amb quals s’ha demostrat que els mas-
d’Europa. A l’igual que d’altres espè- les de la ratapinyada de vores clares, cles es troben presents durant totes
cies del mateix gènere, té les orelles i per això són més determinants les les estacions de l’any en aquest Parc
curtes en forma triangular i el tragus cridades socials. Natural, mentre que les femelles de-
un poc més llarg que ample, amb la sapareixen en el moment que han
punta ovalada. La coloració del pe- de començar a criar. És una espècie
latge dorsal presenta durant l’es- Quins són els seus recentment descoberta a Mallorca , i
tiu una tonalitat marró vermellosa, costums? com és, com hem esmentat, típica-
mentre que a la tardor es torna mar- ment migradora i el seu estatus no
ró fosca. La part del ventre és marró Apareix distribuïda per tota és clar a l’illa, no es pot descartar la
clar o marró groguenc. La superfície l’àrea Paleàrtica, des d’Europa fins a hipòtesi que les poblacions de l’Ebre i
inferior de l’uropatagi està coberta la regió Transcaucàsica. A la penín- les de s’Albufera de Mallorca estiguin
de pelatge aproximadament fins a la sula Ibèrica es troba al nord i nord- relacionades.
meitat. A la membrana alar presenta est i la població resident del Delta de
una vorera clara difusa entre la tí- l’Ebre és l’única que es coneix com Empra especialment les zones
bia i el cinquè dit. L’incisiu superior estable. Actualment, no hi ha evi- humides com a àrees de caça, uti-
és cúspide i el segon excedeix clara- dències de cria. Les femelles arriben litzant espais oberts com a camins o
ment l’incisiu superior intern, un tret a la tardor i parteixen en primavera, voreres del bosc, encara que també
que només presenta la ratapinyada mentre que els mascles es troben tot pot caçar sobre la làmina de l’aigua.
de Nathusius entre les ratapinyades l’any a la zona d’aparellament i hi- S’alimenta d’insectes voladors, com
d’aquest gènere a Europa. vernada de les femelles. petits dípters o quironòmids. En al-
Entre les espècies amb què es La ratapinyada de Nathusius tres zones d’Europa es comporta
més com una espècie forestal, però
poden confondre la més semblant és és una de les poques espècies de a Espanya pareix tenir una certa pre-
la ratapinyada de vores clares (Pipis- quiròpters considerada clarament ferència per les zones humides. Es
trellus kuhlii), però aquesta darrera migradora de llarga distància a Eu- tracta d’una ratapinyada fissurícola,
ropa. Per les dades d’anellaments i

20 - EB38