Page 24 - Es Busqueret 33

Els mesos de setembre i octubre són
els millors per visitar la zona muntanyosa
dels Annapurnes. L’època dels monsons ja
ha acabat, i les ennuvolades espesses que
amaguen l’imponent paisatge i les fortes
pluges que empastifen tots els camins de
fang i els fan gairebé intransitables i plens
de sangoneres donen pas a dies solejats,
de cels blaus i purs. L’únic emperò és que
es tracta de la temporada alta i l’afluència
de gent provoca que la muntanya faci una
sensació de massificació.
La ruta que revolta els Annapurnes,
muntanyes que gairebé arriben als 8.000
metres i que formen un massís, discorre
per dins del Parc Nacional de l’Annapur-
na Conservation Area, una zona protegida
que abasta els 7.629 km2, la més extensa
del país. La muntanya més alta d’aques-
ta serralada és l’Annapurna I, amb 8.091
metres. Nosaltres iniciàrem una camina-
da molt popular entre els senderistes que
havia de durar deu dies. Les caminades
diàries no són massa llargues, de 5, 6 o
7 hores, i això permet anar relaxat fent
observació ornitològica, però t’arrisques
a no trobar bons allotjaments si arribes
molt tard. L’objectiu era arribar al pas del
Thorung La, a poder ser sense patir mal
d’altura, gaudir de l’imponència del pai-
satge i, amb la mateixa, veure el màxim
d’espècies d’aus.
El nostre itinerari començà a la po-
blació de BhulBule (840 m). Al poc temps
de caminar arribàrem als primers camps
d’arròs, precioses terrasses verdes que
aprofiten fins al darrer racó de la muntanya
on es pot sembrar una grapada d’arròs.
L’aigua és abundantíssima, amb casca-
des d’aigua per tot i un riu, el Marsyangdi
Nadi, que en aquell moment era ben ca-
balós. A algunes marjades ja es comen-
çava a segar l’arròs amb falçeta, a mà i
amb l’esquena vinclada. El primers aucells
que vérem per la zona foren els parents
dels ferrericos, els ferrericos grocs (Parus
xanthogenys) amb unes crestes de punk
espectaculars. Als rius trobàrem preciós i
gros el coa-roja de capell blanc (Chaimar-
rornis leucocephalus) i ens adonariem més
tard que seria el nostre sempitern acom-
panyant a qualsevol revolt tranquil del riu;
tot i això, veure’l no cansava i sempre era
una bona excusa per returar el pas. Un
altre aucell molt lligat al riu era el coa-roja
fuliginós (Rhyacornis fuliginosa). El nostre
guia, lluny de desesperar-se pel nostre
pas d’ornitòleg es va acabar interessant
pels aucells i se sorprenia de la diversitat
que trobàvem i que ell desconeixia.
Quan acabaren els arrossars ens en-
dinsàrem en una zona de selva subtropical
on les papallones voletejaven arreu, amb
molta vegetació, infinitat de falgueres es-
GEMMA CARRASCO (Gyps fulvus) i corbs casolans (Corvus
poneroses i els primers voltors lleonats
splendens).

Així com agafàvem altura, abans
Arrossars pròxims a Bhulbhule d’arribar a Dharapani (1.995 m), a les

24 - EB33 EB33 - 25