Page 20 - Es Busqueret 33
P. 20

Big Year                                                                                                                Un fuell americà al Salobrar      neguda amb el nom de Chorlo pampa.   Classificació


                                                                                                                                     Quan semblava que el gruix de la   Com veieu és un fuell que completa el   De mica en mica, segons avan-
                                                                                                                                                                   seu cicle vital a molts de milers de qui-
                                                                                                                                 migració, de la gran migració primave-  lòmetres d’Europa, entre les planures de   cen els mesos, més participants van
                                                                                                                                 ral del 2013, estava acabant va arribar                                assolint  l’esperada  xifra  de  200  es-
                                                                                Mallorca, obligats a fer un stop sense pos-      la gran sorpresa (una més d’aquest Big   la pampa i les de la tundra àrtica, i que,   pècies observades. Sense dubte, dos
                                                                                sibilitats de continuar el seu viatge cap al     Year) en forma d’un jove de fuell ame-  vés a saber per quins motius, es va des-  factors  han  resultat  clau  per  assolir
                                                                                nord. Aquest tap gegant provocat per la          ricà menjant en una de les basses del   viar de la seva ruta habitual per anar al   aquest  nombre  més  ràpidament  del
                                                                                borrasca va incrementar substancialment          camí de sa Barrala, al Salobrar de Cam-  Salobrar de Campos.           que semblava al mes de gener: primer,
                                                                                les  probabilitats  que  els  ornitòlegs  i  bi-  pos. Era el 27 de maig. El va trobar en   al  dia  següent,  on  va  tornar  ser  vist.   l’excepcional  migració  ja  comentada
                                                                                                                                                                       Allà, al camí de sa Barrala seguia
        MARICARMEN ORIOLA                                                       rar. Arreu de l’illa hi havia ocells d’interès   Maties  Rebassa,  i  el  fet  de  tractar-se   Però  ni  al  tercer  dia  ni  als  posteriors   i, segon, la millora de les comunica-
                                                                                gyeardistes els trobasin al camp.
                                                                                                                                 d’un  exemplar  jove  va  dificultar,  enca-
                                                                                                                                                                                                        cions entre els participants. En plena
                                                                                    Per alguns varen ser dies de no atu-
                                                                                                                                                                   se’l va tornar a observar per la zona. En
                                                                                                                                 ra  més,  la  seva  identificació,  tot  i  que
                                                                                                                                                                                                        aturada estival, quan no es pot sumar
                                                  Per Josep Manchado
                                                                                i els mòbils, amb programes com Whats-
                                                                                                                                                                   la perla final d’una migració inoblidable
                                                                                                                                 era cap dels fuells habituals a Mallorca.
                                                                                                                                                                                                        han assolit les 200 espècies observa-
                                                                                app o Twitter varen tenir moltíssima feina,      des del primer moment es veia que no   definitiva, aquest fuell americà ha estat   gaire, ja hi ha quatre ornitòlegs que
                                                                                rebent avisos i més avisos d’observacions.       Després d’uns primers dubtes sobre si   i, sens dubte, una de les joies del Big   des. Repassant la classificació actual,
             Al  darrer  número  d’Es  Busque-  dir  que  aquesta  ha  estat  una  primavera   Això  va  facilitar  que  molta  gent  pogués   era l’espècie asiàtica o l’americana, di-  Year.         segur que quan comenci la tempora-
        ret  acabàvem  l’article  sobre  el  Big  Year   realment  excepcional,  amb  moltes  ob-  observar  molts  ocells  interessants.  Un   ferents experts de l’estat varen ratificar              da postnupcial i tornin els hivernants,
        amb la frase: “Sort, bona migració i bon   servacions  d’espècies  rares  o  poc  comu-  bon  grup  de  bigyearders  varen  establir   les primeres impressions, confirmant la                  que  són  com  les  recuperacions  del
        Big Year!”, esperant que la migració que   nes coincidint, sobretot, amb una intensa   el centre d’acció a la zona humida de can   bomba final d’aquest pas primaveral: un                      setembre, tal vegada seran entre 15
        just començava fos bona. Però el que no   borrasca  que  va  afectar  les  illes  durant   Cullerassa, entre l’Albufereta i el Port de   primer per a les Balears o FOBI (First Of              i 20 els ornitòlegs que arribaran a les
        imaginàvem es que ho seria tant, ja que   set dies. El mal temps va començar el 25   Pollença, i can Cullerassa va ser declara-  Balearic Islands en l’argot del Big Year),                     200 espècies.
        aquesta ha estat, probablement, la millor   d’abril i va durar fins a l’1 de maig; és a dir,   da Zona 0. Durant tota la setmana, cada   una nova espècie per afegir a la llarga
        prenupcial dels darrers 20 o 25 anys. Una   una setmana completa, la darrera setma-  matí,  ben  d’hora,  hi  arribaven  ornitòlegs   llista d’espècies observades a les illes.
        migració  amb  multitud  d’espècies  d’aus   na del mes d’abril, coincidint en bona part   (entre  els  quals  hi  havia  molts  estran-  Es tracta d’un fuell propi d’Amèrica,                 Pos. Participant         Nº Sp.
        habituals, menys habituals, escases i ra-  amb els millors dies que tenim per obser-  gers, que també apareixien a diari) i allà   anomenat  aquí  fuell  americà  (quina                          1 Maties Rebassa         220
        res, que ha aconseguit que - quan només   var la migració. va ser un temporal amb   mateix  es  decidia  cap  a  on  anar  segons   poca imaginació!) o Pluvialis dominica.                        2 Josep Manchado         207
        som a la meitat del Big Year - aquest ja   moltes pluges, forts vents de component   les notícies disponibles, el temps i el que   Cria al nord de Canadà i Alaska i passa   MATIES REBASSA  CATI ARTIGUES  3 Pere Vicens   203
        no sigui només un Big Year, sinó un Great   nord-nord-est  o  directament  tramuntana   s’havia observat els dies anteriors. varen   l’hivern a l’Argentina, on l’espècie es co-                   4 Rafel Mas              199
        Year,  és  a  dir,  un  Gran  Any,  un  any  que   i temperatures  molt  per  sota  del  que és   ser jornades de pluja, de molt fred, de pè-                                                      5 Lalo Ventoso           195
        segurament  recordarem  durant  molt  de   habitual per l’època. Tants de dies de mal   sima visibilitat, de vent, de fotos dolentes,                                                              6 Gemma Carrasco         192
        temps.                              temps varen suposar, sense dubte, greus   d’arribar cada dia a casa amb el material   l’Albufereta;  de  xoriguers  petits  Falco   la migració es varen seguir detectant les   7 Juanjo Bazan  190
                                            dificultats i problemes per a milers i milers   mullat  i  haver  d’agafar-lo  encara  banyat                                                                  8 José Luis Martínez     189
             Ara  que  ens  trobam  en  ple  estiu  i   d’aucells,  i  probablement  també  la  mort   al matí següent, de cremar rodes i gastar   naumanni,  de  xoriguers  cama-roges  (F.   espècies migratòries més habituals, però
        les  espècies  nidificants  estan  establertes   de molts d’ells, que quedaren atrapats a   benzina…  però  també  va  ser  una  de  les   vespertinus),  de  gaigs  blaus  (Coracias   així i tot, no van mancar tampoc algunes   9 Cati Artigues  188
        a l’illa surant les seves niades, ja es pot                                                                            garrulus);  de  mosquiters  siuladors  (Phy-  sorpreses, com els més de 500 aligots ves-  10 Jordi Muntaner  188
                                                                                millors  setmanes  d’observació  d’aus  que    lloscopus sibilatrix) que fins i tot es varen   pers (Pernis apivorus) que varen dormir a   11 Toni Muñoz  188
                                                                                s’han viscut a Mallorca en molt de temps.      observar dins petits jardins del Port de Po-  la zona de Formentor i Cases Velles, i que   12 Juan M. González  187
          El dia dels Pernis                degueren sortir molts més, ja que havia   Pels qui heu vist la pel·lícula The Big Year   llença; de moltíssims papamosques negres   varen partir al matí següent, regalant-nos   13 Biel Bernat  184
                                            moments en què era difícil comptar-los   i  en  recordeu  l’escena,  aquest  set  dies   (Ficedula hypoleuca), de papamosques de   un espectacle grandiós a l’enlairar-se des
              L’aligot  vesper  (Pernis  apivorus),   per  la  coincidència  dels  grups  que  ja   d’abril varen ser comparables a la visita a                                                           14 Susana Quintanilla     177
          el pernis, és un d’aquells clings que la   partien amb els nous que es formaven.   l’illa d’Attu, un dels moments culminants   collar (F. albicollis), d’oriols (Oriolus orio-  de tots els racons de Formentor; l’extranya   15 Antoni Soler  175
          majoria dóna per segur que comptabi-                                  del nostre Big Year 2013.                      lus)  per  tot  arreu,  de  devuit  llambritges   migració  dels  enganyapastors  (Caprimul-  16 Xavi Llabrés  172
          litzaran  a  final  d’any.  Al  mes  de  maig   El més curiós, apart del gran nom-                                   menudes  (Sterna  albifrons),  d’una  gavi-  gus europaeus) sobre la mar; la llambritja   17 Carlos López Jurado  172
          passa  amb  certa  abundància  cap  al   bre  d’individus,  va  ser  la  direcció  que   Com  ja  hem  comentat,  la  borrasca   na  de  bec  prim  (Larus  genei),  del  cucui   de bec vermell (Hydroprogne caspia) a la   18 Manolo Suárez  172
          nord i es pot veure amb relativa facili-  agafaren els grups. Cap d’ells va marxar   que per a nosaltres va convertir-se en una   reial (Clamator glandarius); de boscarles   punta  de  n’Amer;  l’arribada  i  albirament   19 Lluís Parpal  171
          tat a diferents indrets de la muntanya,   cap al nord  o el nord-est,  com es  ha-  oportunitat única de gaudir de la presència   (Acrocephalus spp.), titines (Anthus spp.)   de les nonetes (Hydrobates pelagicus) des   20 Jaume Adrover  170
          com ara Ternelles, Mortitx i, sobretot, a   bitual i com era d’esperar, sinó que un   d’aus que no es veuen habitualment a l’illa   i  busquerets  (Sylvia  spp.);  de  mussols   de la costa de Mallorca, o la primera cita   21 Cristina Fiol  164
          Formentor i Albercutx. Però si això falla,   cop guanyada altura sobre na Blanca, el   (bé perquè no creuen per Mallorca o bé   emigrants (Asio flammeus), fumarells ala-  per a Balears d’un fuell americà (Pluvialis   22 Michael Montier  163
          a la tardor es pot tornar a observar al   Fumat, es dirigien cap a la zona del Pal   perquè passen per ella ràpidament), tam-  blancs (Chlidonias leucopterus) i comuns  dominica)  al  camí  de  sa  Barrala  (Es  Sa-  23 Steve Nicoll  163
          Cap Salines, en aquest cas tornant cap a   i la mar, creuant en direcció oest cap a   bé  va  suposar  un  terrible  entrebanc  per   (Ch. niger), garses de mar (Hamaetopus   lobrar  de  Campos).  Aquesta  darrera  cita   24 Carlota Viada  143
          Àfrica. En definitiva, quan acabi el 2013   la zona del castell del Rei; això sí, per la   a moltes aus, especialment pels hirnudí-  ostralegus), curleres (Numenius spp.). En   ha estat, segurament, la millor forma de
          seran pocs els participants que tindran   mar, però amb un rumb gens habitual,   nids (oronelles i cabots) i falzies. Aquests   definitiva, de tot i molt i a tot arreu.   tancar una temporada de primavera que   25 Andrés Mas  124
          buida la seva casella del pernis i quasi   especialment perquè tots els grups va-  ocells, acostumats a viure i a alimentar-se   Lògicament, després d’aquesta set-  serà  recordada  com  una  de  les  millors   26 Nieves Negre  124
          tots l’hauran sumat a la llista d’espècies   ren fer exactament el mateix. El motiu?   a l’aire menjant insectes al vol, els dies de   mana màgica, la migració va continuar, però   grans migracions prenupcials i, recordant   27 Manolo Cabalga  121
          observades.                       un misteri més de la migració, els vents,   pluja forta - a diferència d’altres ocells que   no amb el mateix ritme d’observacions ni   la pel·lícula de John Reed, pels “7 dies que   28 Lupe Suárez  119
                                            les pressions atmosfèriques i les percep-  s’amaguen als arbres - queden exposats   d’ocells. Als llocs habituals d’observació de   marcaren el Big Year”. •  29 Xavier Mas             107
              Així  i  tot,  i  malgrat  l’excepcional   cions de els aus, especialment els grans   sense poder amagar-se ni trobar insectes                                                              30 Rafael Berlanga         98
          primavera  ja  comentada,  el  pas  dels   rapinyaires.               per menjar. De  ben segur  en varen mo-
          vespers estava resultant normal, o fins i                             rir  molts  durant  la  tempesta  o  intentant                                                                          La resta de participants no han actua-
          tot més baix del que és habitual, fins al                             arribar, febles, a les costes del continent;     CATI ARTIGUES                                                          litzat les seves dades.
          19 de maig, quan es va batre el record                                però això també forma part de la selecció
          d’aus comptabilitzades en un sol dia a                                natural  evolutiva  i  millora  de  l’espècie  i,
          Albercutx. A les 9.15 h varen començar                                probablement, els qui varen sobreviure a
          a  elevar-se  aligots  vespers  des  de  la                           una situació tan complicada deixaran uns
          vall de Cases Velles i la muntanya de na                              descendents una mica més forts.
          Blanca, formant un grup de 40 individus
          marxant en direcció NO o ONO; als pocs                                    varen ser sis dies de migració de va-
          minuts  es  va  formar  un  altre  grup  de                           lent: dies d’arpelles russes - sí, en plural
          60, i en menys de dues hores se’n va-                            JUANJO BAzáN  - (Circus macrorus), d’arpelles cendroses
          ren anar formant altres fins a sumar 489                              (C. pygargus) i arpelles (C. aeruginosus)
          exemplars, la qual cosa vol dir que en                                que  arribaven  en  grups  per  a  dormir  a    Papamosques de collar, Ficedula albicollis


         20 - EB33                                                                                                                                                                                                            EB33 -  21
   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24   25