Page 20 - Es Busqueret 33

Big Year Un fuell americà al Salobrar neguda amb el nom de Chorlo pampa. Classificació

Quan semblava que el gruix de la Com veieu és un fuell que completa el De mica en mica, segons avan-
seu cicle vital a molts de milers de qui-
migració, de la gran migració primave- lòmetres d’Europa, entre les planures de cen els mesos, més participants van
ral del 2013, estava acabant va arribar assolint l’esperada xifra de 200 es-
Mallorca, obligats a fer un stop sense pos- la gran sorpresa (una més d’aquest Big la pampa i les de la tundra àrtica, i que, pècies observades. Sense dubte, dos
sibilitats de continuar el seu viatge cap al Year) en forma d’un jove de fuell ame- vés a saber per quins motius, es va des- factors han resultat clau per assolir
nord. Aquest tap gegant provocat per la ricà menjant en una de les basses del viar de la seva ruta habitual per anar al aquest nombre més ràpidament del
borrasca va incrementar substancialment camí de sa Barrala, al Salobrar de Cam- Salobrar de Campos. que semblava al mes de gener: primer,
les probabilitats que els ornitòlegs i bi- pos. Era el 27 de maig. El va trobar en al dia següent, on va tornar ser vist. l’excepcional migració ja comentada
Allà, al camí de sa Barrala seguia
MARICARMEN ORIOLA rar. Arreu de l’illa hi havia ocells d’interès Maties Rebassa, i el fet de tractar-se Però ni al tercer dia ni als posteriors i, segon, la millora de les comunica-
gyeardistes els trobasin al camp.
d’un exemplar jove va dificultar, enca-
cions entre els participants. En plena
Per alguns varen ser dies de no atu-
se’l va tornar a observar per la zona. En
ra més, la seva identificació, tot i que
aturada estival, quan no es pot sumar
Per Josep Manchado
i els mòbils, amb programes com Whats-
la perla final d’una migració inoblidable
era cap dels fuells habituals a Mallorca.
han assolit les 200 espècies observa-
app o Twitter varen tenir moltíssima feina, des del primer moment es veia que no definitiva, aquest fuell americà ha estat gaire, ja hi ha quatre ornitòlegs que
rebent avisos i més avisos d’observacions. Després d’uns primers dubtes sobre si i, sens dubte, una de les joies del Big des. Repassant la classificació actual,
Al darrer número d’Es Busque- dir que aquesta ha estat una primavera Això va facilitar que molta gent pogués era l’espècie asiàtica o l’americana, di- Year. segur que quan comenci la tempora-
ret acabàvem l’article sobre el Big Year realment excepcional, amb moltes ob- observar molts ocells interessants. Un ferents experts de l’estat varen ratificar da postnupcial i tornin els hivernants,
amb la frase: “Sort, bona migració i bon servacions d’espècies rares o poc comu- bon grup de bigyearders varen establir les primeres impressions, confirmant la que són com les recuperacions del
Big Year!”, esperant que la migració que nes coincidint, sobretot, amb una intensa el centre d’acció a la zona humida de can bomba final d’aquest pas primaveral: un setembre, tal vegada seran entre 15
just començava fos bona. Però el que no borrasca que va afectar les illes durant Cullerassa, entre l’Albufereta i el Port de primer per a les Balears o FOBI (First Of i 20 els ornitòlegs que arribaran a les
imaginàvem es que ho seria tant, ja que set dies. El mal temps va començar el 25 Pollença, i can Cullerassa va ser declara- Balearic Islands en l’argot del Big Year), 200 espècies.
aquesta ha estat, probablement, la millor d’abril i va durar fins a l’1 de maig; és a dir, da Zona 0. Durant tota la setmana, cada una nova espècie per afegir a la llarga
prenupcial dels darrers 20 o 25 anys. Una una setmana completa, la darrera setma- matí, ben d’hora, hi arribaven ornitòlegs llista d’espècies observades a les illes.
migració amb multitud d’espècies d’aus na del mes d’abril, coincidint en bona part (entre els quals hi havia molts estran- Es tracta d’un fuell propi d’Amèrica, Pos. Participant Nº Sp.
habituals, menys habituals, escases i ra- amb els millors dies que tenim per obser- gers, que també apareixien a diari) i allà anomenat aquí fuell americà (quina 1 Maties Rebassa 220
res, que ha aconseguit que - quan només var la migració. va ser un temporal amb mateix es decidia cap a on anar segons poca imaginació!) o Pluvialis dominica. 2 Josep Manchado 207
som a la meitat del Big Year - aquest ja moltes pluges, forts vents de component les notícies disponibles, el temps i el que Cria al nord de Canadà i Alaska i passa MATIES REBASSA CATI ARTIGUES 3 Pere Vicens 203
no sigui només un Big Year, sinó un Great nord-nord-est o directament tramuntana s’havia observat els dies anteriors. varen l’hivern a l’Argentina, on l’espècie es co- 4 Rafel Mas 199
Year, és a dir, un Gran Any, un any que i temperatures molt per sota del que és ser jornades de pluja, de molt fred, de pè- 5 Lalo Ventoso 195
segurament recordarem durant molt de habitual per l’època. Tants de dies de mal sima visibilitat, de vent, de fotos dolentes, 6 Gemma Carrasco 192
temps. temps varen suposar, sense dubte, greus d’arribar cada dia a casa amb el material l’Albufereta; de xoriguers petits Falco la migració es varen seguir detectant les 7 Juanjo Bazan 190
dificultats i problemes per a milers i milers mullat i haver d’agafar-lo encara banyat 8 José Luis Martínez 189
Ara que ens trobam en ple estiu i d’aucells, i probablement també la mort al matí següent, de cremar rodes i gastar naumanni, de xoriguers cama-roges (F. espècies migratòries més habituals, però
les espècies nidificants estan establertes de molts d’ells, que quedaren atrapats a benzina… però també va ser una de les vespertinus), de gaigs blaus (Coracias així i tot, no van mancar tampoc algunes 9 Cati Artigues 188
a l’illa surant les seves niades, ja es pot garrulus); de mosquiters siuladors (Phy- sorpreses, com els més de 500 aligots ves- 10 Jordi Muntaner 188
millors setmanes d’observació d’aus que lloscopus sibilatrix) que fins i tot es varen pers (Pernis apivorus) que varen dormir a 11 Toni Muñoz 188
s’han viscut a Mallorca en molt de temps. observar dins petits jardins del Port de Po- la zona de Formentor i Cases Velles, i que 12 Juan M. González 187
El dia dels Pernis degueren sortir molts més, ja que havia Pels qui heu vist la pel·lícula The Big Year llença; de moltíssims papamosques negres varen partir al matí següent, regalant-nos 13 Biel Bernat 184
moments en què era difícil comptar-los i en recordeu l’escena, aquest set dies (Ficedula hypoleuca), de papamosques de un espectacle grandiós a l’enlairar-se des
L’aligot vesper (Pernis apivorus), per la coincidència dels grups que ja d’abril varen ser comparables a la visita a 14 Susana Quintanilla 177
el pernis, és un d’aquells clings que la partien amb els nous que es formaven. l’illa d’Attu, un dels moments culminants collar (F. albicollis), d’oriols (Oriolus orio- de tots els racons de Formentor; l’extranya 15 Antoni Soler 175
majoria dóna per segur que comptabi- del nostre Big Year 2013. lus) per tot arreu, de devuit llambritges migració dels enganyapastors (Caprimul- 16 Xavi Llabrés 172
litzaran a final d’any. Al mes de maig El més curiós, apart del gran nom- menudes (Sterna albifrons), d’una gavi- gus europaeus) sobre la mar; la llambritja 17 Carlos López Jurado 172
passa amb certa abundància cap al bre d’individus, va ser la direcció que Com ja hem comentat, la borrasca na de bec prim (Larus genei), del cucui de bec vermell (Hydroprogne caspia) a la 18 Manolo Suárez 172
nord i es pot veure amb relativa facili- agafaren els grups. Cap d’ells va marxar que per a nosaltres va convertir-se en una reial (Clamator glandarius); de boscarles punta de n’Amer; l’arribada i albirament 19 Lluís Parpal 171
tat a diferents indrets de la muntanya, cap al nord o el nord-est, com es ha- oportunitat única de gaudir de la presència (Acrocephalus spp.), titines (Anthus spp.) de les nonetes (Hydrobates pelagicus) des 20 Jaume Adrover 170
com ara Ternelles, Mortitx i, sobretot, a bitual i com era d’esperar, sinó que un d’aus que no es veuen habitualment a l’illa i busquerets (Sylvia spp.); de mussols de la costa de Mallorca, o la primera cita 21 Cristina Fiol 164
Formentor i Albercutx. Però si això falla, cop guanyada altura sobre na Blanca, el (bé perquè no creuen per Mallorca o bé emigrants (Asio flammeus), fumarells ala- per a Balears d’un fuell americà (Pluvialis 22 Michael Montier 163
a la tardor es pot tornar a observar al Fumat, es dirigien cap a la zona del Pal perquè passen per ella ràpidament), tam- blancs (Chlidonias leucopterus) i comuns dominica) al camí de sa Barrala (Es Sa- 23 Steve Nicoll 163
Cap Salines, en aquest cas tornant cap a i la mar, creuant en direcció oest cap a bé va suposar un terrible entrebanc per (Ch. niger), garses de mar (Hamaetopus lobrar de Campos). Aquesta darrera cita 24 Carlota Viada 143
Àfrica. En definitiva, quan acabi el 2013 la zona del castell del Rei; això sí, per la a moltes aus, especialment pels hirnudí- ostralegus), curleres (Numenius spp.). En ha estat, segurament, la millor forma de
seran pocs els participants que tindran mar, però amb un rumb gens habitual, nids (oronelles i cabots) i falzies. Aquests definitiva, de tot i molt i a tot arreu. tancar una temporada de primavera que 25 Andrés Mas 124
buida la seva casella del pernis i quasi especialment perquè tots els grups va- ocells, acostumats a viure i a alimentar-se Lògicament, després d’aquesta set- serà recordada com una de les millors 26 Nieves Negre 124
tots l’hauran sumat a la llista d’espècies ren fer exactament el mateix. El motiu? a l’aire menjant insectes al vol, els dies de mana màgica, la migració va continuar, però grans migracions prenupcials i, recordant 27 Manolo Cabalga 121
observades. un misteri més de la migració, els vents, pluja forta - a diferència d’altres ocells que no amb el mateix ritme d’observacions ni la pel·lícula de John Reed, pels “7 dies que 28 Lupe Suárez 119
les pressions atmosfèriques i les percep- s’amaguen als arbres - queden exposats d’ocells. Als llocs habituals d’observació de marcaren el Big Year”. • 29 Xavier Mas 107
Així i tot, i malgrat l’excepcional cions de els aus, especialment els grans sense poder amagar-se ni trobar insectes 30 Rafael Berlanga 98
primavera ja comentada, el pas dels rapinyaires. per menjar. De ben segur en varen mo-
vespers estava resultant normal, o fins i rir molts durant la tempesta o intentant La resta de participants no han actua-
tot més baix del que és habitual, fins al arribar, febles, a les costes del continent; CATI ARTIGUES litzat les seves dades.
19 de maig, quan es va batre el record però això també forma part de la selecció
d’aus comptabilitzades en un sol dia a natural evolutiva i millora de l’espècie i,
Albercutx. A les 9.15 h varen començar probablement, els qui varen sobreviure a
a elevar-se aligots vespers des de la una situació tan complicada deixaran uns
vall de Cases Velles i la muntanya de na descendents una mica més forts.
Blanca, formant un grup de 40 individus
marxant en direcció NO o ONO; als pocs varen ser sis dies de migració de va-
minuts es va formar un altre grup de lent: dies d’arpelles russes - sí, en plural
60, i en menys de dues hores se’n va- JUANJO BAzáN - (Circus macrorus), d’arpelles cendroses
ren anar formant altres fins a sumar 489 (C. pygargus) i arpelles (C. aeruginosus)
exemplars, la qual cosa vol dir que en que arribaven en grups per a dormir a Papamosques de collar, Ficedula albicollis

20 - EB33 EB33 - 21