Page 16 - Es Busqueret 33

Milana, Milvus milvus

d’una casa. Està senyalitzat com a ruta a peu amb marcadors sebel·lins i és possible que el Galatzó es cobreixi, de cop i volta,
de fusta del Consell. Fins a Son Fortesa hi ha un poc més de de boires esfilagarsades que avancen ràpidament, com si ten-
dues hores i dues i mitja fins a Puigpunyent. Tot just arribar ja hi guessin tentacles, imitant formes capritxoses. Si s’hi està prou
podem sentir el cant dels rossinyols (Luscinia megarhynchos), si temps es possible veure-hi algunes de les milanes de la con-
és època estival, i veure els omnipresents menjamosques (Mus- trada i, amb tota probabilitat, alguna àguila calçada que potser
cicapa striata) anar i tornar dels cables d’electricitat. Els pinsans intentarà fer fora dels seus dominis un intrèpid xoriguer (Falco
(Fringilla coelebs) també són molt visibles, ja que solen estar just tinnunculus). Els tudons (Columba palumbus) volant són molt
vora la carretera. A pocs metres hi ha unes barreres que se’ns nombrosos i a l’hivern fins i tot se’ns pot creuar algun ràpid falcó
commina a deixar tancades. Tot d’una entram en un camí on hi torter (Accipiter nisus). Els tords (Turdus philomelos) hi són bas-
ha pins a dreta i esquerra i potser ja hi podrem veure trencapin- tant presents durant l’hivern, i de fet tota la zona fins a Esporles
yons (Loxia curvirostra). De tota manera, ens passaran volant en és coneguda per haver-hi diversos colls de tords, que han deixat
grups sorollosos en nombroses ocasions durant la caminada i és rastre en la toponímia.
impossible no sentir-los en un moment o un altre. Poc metres
després, a la dreta hi haurà una reixa que ens acompanyarà fins
al final de la pujada, mentre que a l’esquerra hi ha pins i alzines Trencapinyons, Loxia curvirostra
amb uns rètols que diuen, paradoxalment, “sa Comuna propietat
privada”. Els busquerets de cap negre (Sylvia melanocephala) i
els de capell (Sylvia atricapilla) solen anar voltant per les ma-
tes que hi ha a la zona. Els ferrericos (Parus major) també hi
són abundants, a vegades en colles nombroses que es despla-
cen amb gran soroll. Les falzies (Apus apus) i cabots (Delichon
urbicum), en bàndols mixtos —els primers volant més alt i els
segons més avall, com és habitual— solen ser-hi presents a la
temporada estival, com també alguna oreneta (Hirundo rustica).
A l’hivern també s’hi poden albirar grups de cabots de roca (Ptyo-
noprogrne rupestris) i ulls de bou (Phylloscopus collybita), a part
dels abundants ropits (Erithacus rubecula). Als reietons (Regulus
ignicapilla), per la seves reduïdes dimensions, els podrem sentir
però és difícil que els arribem a veure. No per natural deixa de
ser meravellós el canvi que es produeix amb la incorporació du-
rant cada estació dels corresponents migrants i la muda de sons
que s’hi produeix.
La pista forestal és prou ampla i la podem pujar pausada-
ment, admirant la vegetació. La zona presenta nombroses espè- Falcó marí, Falco eleonorae Després d’aquest mirador s’inicia Ferrerico, Parus major
cies de garriga i muntanya com llentiscle (Pistacia lentiscus), este- una zona de grans pins que patí moltes
pa blanca (Cistus albidus) o càrritx (Ampelodesmus mauritanica) baixes durant les ventades de fa tres anys,
i diversos tipus de falgueres a les encletxes de les pedres, com ja que en caigueren molts que deixaren
falzia roja (Asplenium trichomanes), dauradella (Asplenium cete- el camí intransitable durant uns dies. Les
rach) o polipodi (Polypodium cambricum), a més de l’endèmica restes dels pins talats encara són presents
espinalera (Rhamnus bourgeanus) en forma de petits coixinets, als costats del camí, on els troncs es van
entre d’altres. També hi ha flors com didaleres (Digitalis minor) descomponent lentament. Tot i això en-
i orquídies, com a l’hivern la mosca negra (Ophrys fusca) i a la cara és un pinar força impressionant amb
primavera les mosques grogues (Ophrys lutea). De tant en tant fortes ventades durant la tardor. Poc des-
ens sorprendrà el bram d’alguna de les moltes cabres salvatges prés ja veurem les cases de sa Campaneta,
que peguen bots per la zona. actualment un agroturisme. El camí passa
prop de la font de So na Jaume, ubicada
Quan arribam al capdamunt de la pujada, just després de en el fons d’una volta, que proporciona ai-
les barreres de sa Campaneta, podem admirar un magnífic pai- gua a la finca per regar els fruiters que hi
satge, amb el puig de na Fàtima (480 m) al darrere, el poble ha a les marjades. Més enllà hi ha una font
de Puigpunyent i les cases de son Fortesa al fons i el Galatzó a de mina, la font del Pi, l’aigua de la qual
la dreta. Si s’hi puja de vespre s’hi poden presenciar boniques es canalitza per mitjà d’unes canonades
postes de sol, amb el cel vermellós, mentre se senten cantar el de plàstic. Nosaltres, però, seguirem cap

16 - EB33 EB33 - 17