Page 19 - Es Busqueret 33

poden observar fàcilment passeriformes,
Vitrac, Saxicola torquatus
tant al tarongerar de devora les cases com Identificació
més endavant a les terres de conreu, i és
un bon lloc per observar els migrants es-
tivals o d’hivern, ja siguin coa-roges, ulls
de bou o menjamosques. També és fàcil El capsigrany
veure-hi caderneres (Carduelis carduelis)
menjant llavors de margalida als camps
llaurats o busquerets de cap negre entre Per Xavier Llabrés
els esbarzers del torrent (on també s’hi Dibuixos de Lupe Suárez
poden sentir rossinyols) o als plataners,
arbres als quals, si tenim sort, a l’hivern
hi podem veure menjar algun grup de
lluonets (Carduelis spinus). Els verderols El capsigrany (Lanius senator) és
(Carduelis chloris) i gafarrons (Serinus se- un passeriforme de mida mitjana amb
rinus) ens passaran volant o s’aturaran a una coa llarga i un bec relativament
cantar des d’algun posador. curt i gruixut amb forma ganxuda,
Cap a l’estiu, quan han segat, és fà- a causa de l’especialització de la seva
cil veure als camps que hi ha just al final alimentació a base d’insectes, rèptils,
amunt, pujant per les restes del camí origi- lumnes de pedra. De camí hi ha la font de algun sebel·lí (Burhinus oedicnemus) que petits mamífers i aus. La subespècie
nal. Passarem per l’humit alzinar, on també la Muntanya, devora les cases del mateix pensa que el seu color críptic el fa passar estival a les balears és badius i, quan
hi ha arboceres, i més tard trobarem indi- nom, l’aigua de la qual es du cap a l’aljub desapercebut, immòbil rere algun rostoll, l’observam al camp, es diferencia de
cadors cap al coll d’Estellencs (aquesta és de son Fortesa. però visible pel seu volum i pel seu gran la nominal especialment per l’absèn-
pròpiament la carretera vella d’Estellencs, Les cases de son Fortesa estan si- ull groc. Encara que no se’ls vegi, però, és cia de blanc a la base de les primàries.
ja d’època romana), i cap a Puigpunyent. molt fàcil sentir-los cantar molt a prop. Als Normalment el trobarem atalaiant a
Nosaltres anirem cap a son Fortesa, on tuades en un promontori, envoltades de pals de telèfon algunes vegades s’hi posen branques o a arbres de zones obertes,
encara necessitarem més d’una hora per marjades, i amb una paret de pedra que mussols (Otus scops) i fins i tot alguna ve- en les quals cerca el seu menjar. El seu
arribar-hi. Alternarem l’alzinar amb pinar i tanca el camí a banda i banda, que ara és gada hi podrem veure un mostel (Mustela reclam més característic és curt, fort
haurem de traspassar un portell amb co- asfaltat i tacat de plataners a les voreres nivalis) o mart (Martes martes) botant les
immediates a la casa. És una zona on es pedres dels marges. Una espècie molt fà- i greu, tot i que al cant pot fer ser-
cil d’observar caminant pel terra és el pu- vir tota casta de notes melòdiques i un
put (Upupa epops), tot i que després de variat nombre d’imitacions de cants
l’hivern també s’hi poden veure primave- d’altres aus.
res (Oenanthe oenanthe), les emmasca-
rades sól·leres boscanes (Emberiza cirlus)
o sól·leres (Emberiza calandra) cantant
damunt els ametllers, vitracs (Saxicola Adult: A més del que hem esmentat abans, el plomatge és molt característic: té
torquata) anant i venint des dels albons i les parts inferiors pràcticament blanques, igual que el carpó i les plomes externes de la
herbes altes i les titines (Anthus pratensis) coa, que en el seu conjunt fan un patró fàcil de diferenciar al vol, ja que les ales, coa i
caminant pels rostolls. Per descomptat, careta són negres, en contrast amb les altres parts del cos. L’única nota de color una
però, les reines de la zona són les mila- mica més cridanera és des del front fins al clatell: els mascles el tenen de color marró
nes, seguides de les calçades. Els corbs, rogenc intens i les femelles marró ataronjat més diluït.
grallant, també solen ser-hi presents. De
fet, durant una època se’ls veia posar-se,
horabaixando, en un pinar proper.
La volta acaba quan sortim per les
barreres de la finca i entram en les últimes
cases del nucli urbà. Encara meravella
veure com tan a prop d’una zona habitada Jove: El plomatge és marró clar
hi pot haver tanta diversitat de paisatges
i d’ocells. • favat amb les parts inferiors més
blanquinoses. Ja els podrem destri-
ar dels joves de la subespècie nomi-
nal pel criteri abans esmentat. Hi ha
Coaroja de barraca, Phoenicurus ochruros
un tret característic que els també
els distingueix fàcilment dels joves de
capsigrany roig (Lanius collurio), fet
especialment important al principi de
la migració: les escapulars són brunes
sense una marcada diferència de color
amb el clatell ni gens de color rogenc;
a més, són més clars, tot i que al camp
es fa difícil apreciar diferència, especi-
alment si les condicions de l’observació
no són bones.
CATI ARTIGUES

18 - EB33 EB33 - 19