Page 26 - Es Busqueret 33
P. 26
parets nues de roca aparegué el nostre començam a sentir yuhines mostatxuts fort anar amb la teva motxilla de menys de
“Dafe Bird” o Monal de l’Himalàia, Lophophorus impejanus. Aucell Nacional primer pela-roques (Trichodroma mura- (Yuhina flavicollis) i yuhines de gola estri- 12 quilos i botes impermeables i creuar-
ria). després arribaríem a veure’n fins a ada (Yuhina gularis). Embadalits una mica te amb un habitant local amb xancletes i
5 exemplars, al llarg de tot el trekking. més i estirant de la guia d’aucells desespe- amb més de 60 quilos a l’esquena, duent
És sorprenent com a tanta d’alçada hi ha ram el nostre guia que volia arribar prest menjar o dues bombones de gas perquè hi
tanta de vegetació, ja que prop dels 2.200 per aplegar bon allotjament al poble d’Up- hagi dutxes calentes per als senderistes.
m. trobam boscos ombrívols i altíssims per Pisang (3.300 m). Allà dalt comença- Baixant un poc d’altitud (3.200 m),
d’arços (Acer oblongum) i unes quercínies va fer molt de sol i molta de fresqueta,
enormes que crec haver identificat com a les muntanyes de cada vegada es veien prop de la població de Manang, la vegeta-
Quercus oxyodon. Prop de Dharapani un més imponents, però la vegetació s’anava ció era clara però hi havia bosquets oberts
aucell blau com el cel ens va deixar esto- fent escadussera, segurament a causa del d’una conífera, el pi blau de l’Himàlaia (Pi-
rats…no poguérem aclarir si era un caça- pasturatge de cabres: quatre romaguers, nus wallichiana), amb unes acícules llar-
gues i pinyes cilíndriques plenes de dego-
mosques hindú (Eumyias thalassina) o un quatre rosers silvestres i uns albercoquers
caçamosques blavós (Cyornis unicolor)… salvatges d’albercocs amargs, surencs tissos de reïna transparent i lluents com
però era una joia amb ales. i incomestibles. Aquí no hi havia moltes diamants. Més amunt compareix l’avet de
d’espècies d’aus, però sí algunes ben inte- l’Himàlaia (Picea smithiana). De Manang
Més amunt en un bosquets de tei- continuàrem pujant fins a Yak Kharka,
xos hi trobàrem un grup de 6 o 7 langurs ressants com el voltor de l’Himàlaia (Gyps (4.050 m) i des del camí observàrem di-
himalayensis), o els preciosos esbarts de
(Semnopithecus schistaceus), endèmics l’exòtic colom de neu (Columba leucono- versos grups del famós blue sheep o bàral
dels Himàlaies, menjant fruits de teix. La ta). de l’Himàlaia (Pseudois nayaur), amb més
seva gran mida i rapidesa per moure’s en- de 150 exemplars. Segons diuen els locals
tre la vegetació ens deixaren sembrats al Al llarg del camí es van succeint les està estrictament protegit i no es pot ca-
camí amb els pèls de punta. tirades de rodes d’oració budistes Om-Ma- çar. És el principal aliment del lleopard de
ni-Padme-Hum. També són freqüents les les neus, que cercàrem i cercàrem, rastre-
Poc a poc la vegetació s’anava fent Stupa o els Chortens, que són memorials jant els costers de cabra, però que és tan
més escassa i anaven apareixent diferents religiosos. Cap d’ells desentona amb el mal d’afinar com el famós ieti.
pisos bioclimàtics. En un rierol petit, aflu-
ent del principal ens compareix un torren- paisatge i de fet es fa difícil imaginar-se’l Ben amunt la vegetació és de prats
sense. Trobam preciosos marges de pedra
ter menut (Enicurus scouleri), un aucelló seca plens de pedres tallades a mà amb alpins, i coixinets i herbassars de curta
blanc neu i negre carbó, mesclat a bocins inscripcions i mantres budistes, alguns mida alternen amb blocs rocosos. Afinà-
impossibles de memoritzar. Era fantàs-
rem el xalambrí-ropit (Prunella rubecu-
WIKIMEDIA COMMONS tic, els nostres ulls d’ornitòleg avesats de colors que, amb l’ajut del vent, escam- loides) i passaren a fregar de nosaltres
molt acolorits i les conegudes banderoles
a aucells més bé poc vistosos ens feien
alguns exemplars de trencalòs (Gypaetus
pen les oracions i el desig de pau arreu del
barbatus). A 4.450 metres sembla que no
pampallugues. Per dins l’envitricollada ve-
món. Arreu, la gent, avesada al turisme,
getació, el que aquí seria un romagueral,
hi hagi de haver-hi aucells; idò amb un bon
és molt agradable. Es fa dur i és un cop
Abisara fylla , Judy fosc, mascle. Tatopani Coaroja de capell blanc, Chaimarrornis leucocephalus
RAFEL MAS JJ HARRISON
26 - EB33 EB33 - 27
