Page 26 - Es Busqueret 33
P. 26

parets  nues  de  roca  aparegué  el  nostre   començam  a  sentir  yuhines  mostatxuts   fort anar amb la teva motxilla de menys de
                                                          “Dafe Bird” o Monal de l’Himalàia, Lophophorus impejanus. Aucell Nacional  primer  pela-roques  (Trichodroma  mura-  (Yuhina flavicollis) i yuhines de gola estri-  12 quilos i botes impermeables i creuar-
                                                                                                                               ria).  després  arribaríem  a  veure’n  fins  a   ada (Yuhina gularis). Embadalits una mica   te amb un habitant local amb xancletes i
                                                                                                                               5  exemplars,  al  llarg  de  tot  el  trekking.   més i estirant de la guia d’aucells desespe-  amb més de 60 quilos a l’esquena, duent
                                                                                                                               És sorprenent com a tanta d’alçada hi ha   ram el nostre guia que volia arribar prest   menjar o dues bombones de gas perquè hi
                                                                                                                               tanta de vegetació, ja que prop dels 2.200   per aplegar bon allotjament al poble d’Up-  hagi dutxes calentes per als senderistes.
                                                                                                                               m.  trobam  boscos  ombrívols  i  altíssims   per Pisang (3.300 m). Allà dalt comença-  Baixant un poc d’altitud (3.200 m),
                                                                                                                               d’arços (Acer oblongum) i unes quercínies   va  fer  molt  de  sol  i  molta  de  fresqueta,
                                                                                                                               enormes que crec haver identificat com a   les  muntanyes  de  cada  vegada  es  veien   prop de la població de Manang, la vegeta-
                                                                                                                               Quercus oxyodon. Prop de Dharapani un   més imponents, però la vegetació s’anava   ció era clara però hi havia bosquets oberts
                                                                                                                               aucell blau com el cel ens va deixar esto-  fent escadussera, segurament a causa del   d’una conífera, el pi blau de l’Himàlaia (Pi-
                                                                                                                               rats…no poguérem aclarir si era un caça-  pasturatge de cabres: quatre romaguers,   nus wallichiana), amb unes acícules llar-
                                                                                                                                                                                                       gues i pinyes cilíndriques plenes de dego-
                                                                                                                               mosques hindú (Eumyias thalassina) o un   quatre rosers silvestres i uns albercoquers
                                                                                                                               caçamosques  blavós  (Cyornis  unicolor)…  salvatges  d’albercocs  amargs,  surencs   tissos de reïna transparent i lluents com
                                                                                                                               però era una joia amb ales.         i  incomestibles.  Aquí  no  hi  havia  moltes   diamants. Més amunt compareix l’avet de
                                                                                                                                                                   d’espècies d’aus, però sí algunes ben inte-  l’Himàlaia  (Picea  smithiana).  De  Manang
                                                                                                                                    Més amunt en un bosquets de tei-                                   continuàrem  pujant  fins  a  Yak  Kharka,
                                                                                                                               xos hi trobàrem un grup de 6 o 7 langurs   ressants com el voltor de l’Himàlaia (Gyps   (4.050 m) i des del camí observàrem di-
                                                                                                                                                                   himalayensis), o els preciosos esbarts de
                                                                                                                               (Semnopithecus  schistaceus),  endèmics   l’exòtic colom de neu (Columba leucono-  versos grups del famós blue sheep o bàral
                                                                                                                               dels Himàlaies, menjant fruits de teix. La   ta).                       de l’Himàlaia (Pseudois nayaur), amb més
                                                                                                                               seva gran mida i rapidesa per moure’s en-                               de 150 exemplars. Segons diuen els locals
                                                                                                                               tre la vegetació ens deixaren sembrats al   Al llarg del camí es van succeint les   està estrictament protegit i no es pot ca-
                                                                                                                               camí amb els pèls de punta.         tirades de rodes d’oració budistes Om-Ma-  çar. És el principal aliment del lleopard de
                                                                                                                                                                   ni-Padme-Hum. També són freqüents les   les neus, que cercàrem i cercàrem, rastre-
                                                                                                                                    Poc a poc la vegetació s’anava fent   Stupa o els Chortens, que són memorials   jant els costers de cabra, però que és tan
                                                                                                                               més escassa i anaven apareixent diferents   religiosos.  Cap  d’ells  desentona  amb  el   mal d’afinar com el famós ieti.
                                                                                                                               pisos bioclimàtics. En un rierol petit, aflu-
                                                                                                                               ent del principal ens compareix un torren-  paisatge i de fet es fa difícil imaginar-se’l   Ben amunt la vegetació és de prats
                                                                                                                                                                   sense. Trobam preciosos marges de pedra
                                                                                                                               ter menut (Enicurus scouleri), un aucelló   seca plens de pedres tallades a mà amb   alpins,  i  coixinets  i  herbassars  de  curta
                                                                                                                               blanc neu i negre carbó, mesclat a bocins   inscripcions  i  mantres  budistes,  alguns   mida  alternen  amb  blocs  rocosos.  Afinà-
                                                                                                                               impossibles  de  memoritzar.  Era  fantàs-
                                                                                                                                                                                                       rem  el  xalambrí-ropit  (Prunella  rubecu-
                                                                                                                WIKIMEDIA COMMONS  tic,  els  nostres  ulls  d’ornitòleg  avesats   de colors que, amb l’ajut del vent, escam-  loides)  i  passaren  a  fregar  de  nosaltres
                                                                                                                                                                   molt acolorits i les conegudes banderoles
                                                                                                                               a  aucells  més  bé  poc  vistosos  ens  feien
                                                                                                                                                                                                       alguns exemplars de trencalòs (Gypaetus
                                                                                                                                                                   pen les oracions i el desig de pau arreu del
                                                                                                                                                                                                       barbatus). A 4.450 metres sembla que no
                                                                                                                               pampallugues. Per dins l’envitricollada ve-
                                                                                                                                                                   món. Arreu, la gent, avesada al turisme,
                                                                                                                               getació, el que aquí seria un romagueral,
                                                                                                                                                                                                       hi hagi de haver-hi aucells; idò amb un bon
                                                                                                                                                                   és molt agradable. Es fa dur i és un cop
                                                                                  Abisara fylla , Judy fosc, mascle. Tatopani                                                                    Coaroja de capell blanc, Chaimarrornis leucocephalus







































                                                                                                                RAFEL MAS         JJ HARRISON



         26 - EB33                                                                                                                                                                                                            EB33 -  27
   21   22   23   24   25   26   27   28   29   30   31