Page 26 - Es Busqueret 32

hermanni) que desperten de la seva le- una mica grosses per a ell. Els trencapin- rebé desaparegut per la força dels tem-
targia hivernal i segurament localitzarem yons (Loxia curvirostra) també s’hi poden porals. Si feim aquesta volta al final de la
travessant els camins. En aquesta època observar amb certa facilitat. primavera-principi de l’estiu, veurem molt
primaveral ens serà fàcil detectar els mas- bé el perquè d’aquest topònim. Tant la vo-
cles de l’endèmic xòrrec (Sylvia baleari- Si seguim pel camí arribam a la mar, rera de la platja com l’illot estan tapissats
ca) cantant com a desesperats sobre els aquí els pins són dels anomenats barra- d’alls porradells (Allium ampeloprassum)
romanins o les mates. Durant l’hivern, a quers: arbres tombats, retorçats i reta- que amb les seves altes tiges i flors blanc-
llats per la influència marina. Amb ells
banda i banda del camí podem detectar i- rosa formant una bolla atreuen multitud
també el cant del xalambrí (Prunella mo- trobam un bosquet de savines (Juniperus d’insectes, tot un espectacle. Sobre l’illot
dularis), tot i que possiblement sigui més phoenicea), que a l’hivern solen ser molt a l’hivern hi ha nombrosos exemplars de
mal de veure pel seu costum de moure’s freqüentades per tords, i a vorera de mar corb marí (Phalacracorax aristotelis), cor-
per dins la vegetació. Ens envolta una tot un conjunt de petites plantes, típiques patasses (P. carbo) i alguns exemplars de
de dunes, de port baix i que aguanten es-
vegetació formada per redols de garriga gavina corsa (Larus audouinii). Si cami-
baixa de romanins, mates i ullastres, al- toiques la influència de la mar. Hi troba- nam per la vorera en direcció a son Bauló
ternada amb algunes taques de pins i al- rem cards marins (Eryngium maritimum) (nord-oest) trobarem amb facilitat alguna
gunes savines. Així com anam avançant i i assutzenes d’arenal (Pancratium mariti- parella de cucullada (Galerida theklae)
acostant-nos a la mar, arribam a una zona mum), trèvol femella (Lotus cytisoides) o a les zones arenoses. Durant tot l’any hi
lledània de platja (Teucrium dunense).
de pinar, amb arbres alts. És en aquest re- veurem el traquet vetllant insectes des
dol, si l’any és un any de molta emergèn- Som a davant sa Punta des Pa- de qualsevol branquilló. Entre els mesos
cia de xigales (Cicada orni), on podrem tró, un esperó rocós que s’endinsa a la d’abril i setembre podem observar a
veure atipar-se’n grups de falcons de la mar. Aquesta plataforma de marès és aquesta reconada la titina d’estiu (Anthus
reina (Falco eleonorae). Aquest fenomen un dels llocs preferits per a l’hivernada campestris) un aucell preciós i estilitzat de
es dóna entre els mesos de juny i juliol, dels tiruril·los de cama negra (Charadrius color arena que segurament es deixarà
abans de la cria dels falcons, moment en alexandrinus), que de vegades s’hi con- observar bé. En aquest punt també podem
què mantenen una dieta més insectívora i centren en nombres de 60-70 exemplars. admirar una cova d’origen pretalaiòtic que
els podem veure campejar per l’interior de I no és difícil veure-hi a l’hivern algun gi- durant el segle XVIII va ser emprada per
l’illa. També és una bona zona per albirar rapedres (Arenaria interpres). Just al seu fer vigilància marítima i, un poc més enllà,
el capxerigany (Lanius senator) que tam- costat hi trobam s’Illa des Porros, un petit veurem un botador que ens condueix a un
poc rebutja aquestes preses, tot i que són illot amb un temple funerari talaiòtic gai- dels pocs dolmens coneguts a l’illa.

TONI MUñOZ
26 - EB32 Girapedres, Arenaria interpres EB32 - 27