Page 30 - Es Busqueret 32

Big Year a vuit ornitòlegs per observar una ànnera firma que s’ha fet molta feina de camp. no ser rar, mai es fàcil de veure. També
Sorprèn, per les seves grans dimensions,
peixatera (Mergus serrator) que ha passat
podem parlar del curiós empat a 127 es-
mig hivern a aquesta petita cala. A més a
pècies observades al gener entre els dos
la poca gent que ha pogut veure l’àguila
més, també s’han vist moltes espècies poc coabarrada (Aquila fasciata), i el poc visi- primers ornitòlegs de la classificació, en
habituals, tot i que no són rareses, fins a ble que ha estat i és aquesta gran àguila. Maties Rebassa i en Pere Vicens, o les
sumar les 147 ja comentades. Tot i que hi ha pocs exemplars a Mallorca, 71 espècies vistes el primer dia de l’any
Classificació Al febrer, després d’aquesta gran mo- es tracta d’un aucell de gran envergadu- per alguns després d’iniciar l’any amb una
A l’anterior número d’Es Bus- bilització del primer mes, i potser davant ra, però malgrat això només dos o tres bona xocolata amb xurros i una jornada
ornitòlegs l’han pogut observar, fet segu-
intensiva de birding. També anomenar el
queret, abans de començar el Gran de la dificultat d’incrementar el nombre rament motivat pels costums poc actius famòs bassiot que trobaren na Gemma i
Any, varem parlar de la xifra “màgica” d’espècies, els participants baixaren una d’aquesta espècie. en Rafel a l’aparcament d’es Trenc, on es
de 200 espècies, com també de la di- mica el ritme i sortiren menys, fins i tot al- podien veure les quatre espècies de tords,
ficultat d’entrar al Club dels 200, i que guns no observaren cap espècie nova. En En el cantó oposat, si parlem o el tord flassader (Turdus torquatus) que
és tractaria d’una xifra difícil d’assolir. qualsevol cas, a les 147 espècies vistes al d’espècies que aquest hivern han semblat a la sortida del GOB al Galatzó només va
Per Josep Manchado Dons bé, a dia d’avui, vos presentam gener, només se sumaren 7 espècies no- més abundants del que és habitual, po- veure en Pere Vicens. Cal parlar també de
la llista actualitzada que correspón al ves al febrer. Entre tots vàrem veure 154 dríem parlar-ne de dues. La primera són les nou oques salvatges (Anser anser) que
número d’espècies observades per espècies durant els dos primers mesos. els reietons d’hivern (Regulus regulus). se deixaren veure i fotografiar a plaer a
cada participant fins a dia 30 d’abril Fins al febrer, els participants que vèren Com el seu nom indica són propis del s’Albufera durant bastants dies.
de 2013. En conjunt ja han estat ob- més aus portàven 140 i 137 respectiva- temps de fred, però aquest hivern han Ara, que ja fa setmanes que mar-
XAVIER ARAMBURU-ZABALA ornitòlegs ja s’han superat el centenar la classificació se li han escapat 14 espè- ment s’han observat a pinars, alzinars, xaren tots aquests ocells que han estat a
estat especialment abundants. Pràctica-
ment, la qual cosa vol dir que al primer de
servades 224 espècies, per part de 27
parcs urbans, a la platja de Palma o San-
cies, i al segon 17, ocells que algú ha vist i
Mallorca durant els mesos de fred, sabem
d’espècies i un d’ells ja ha superat la
ells no. Això ens ha de servir d’estímul per
que a molts de nosaltres ens han quedat
ta Ponça, deixant-se veure sempre amb
barrera de les 200...
espècies sense observar i pendents per
seguir sortint i millorant.
certa facilitat. Els altres aucells protago-
També cal remarcar que, tal vegada,
Pos. Participant
nets (Carduelis spinus), també una de les
embre i desembre. L’any ens ofereix una
209
1 Maties Rebassa Nº sp. sigui el canvi climàtic o aquest hivern tan nistes d’aquest hivern han estat els lluo- a recuperar i anotar pels propers nov-
segona oportunitat per a observar aquells
sorpreses de l’hivern, gairebé sempre en
2 Josep Manchado 196 suau que hem tingut, o potser és que hi grups animats i renouers. ocells que ara ja han marxat. Ara inmer-
3 Pere Vicens 190 ha molta més gent al camp mirant ocells, sos en plena migració, moment màgic per
4 Rafel Mas 190 o fins i tot una combinació dels factors En el capítol de les curiositats, po- excel·lència, tenim a l’abast tant les espè-
5 Lalo Ventoso 184 anteriors, però s’ha constatat que els pri- dem dir que el premi honorífic a la primera cies habituals com algunes d’escases, ra-
6 Juanjo Bazan 180 mers aucells migrants o estivals se detec- espècie observada del 2013 l’ha guanyat res o divagants, i molts llocs d’observació,
7 José Luis Martínez 179 taren abans a Mallorca. Així espècies com Steve Nicoll, que va veure un mussol ore- molta emoció pel possible pas d’aquell ocell
8 Cati Artigues 178 el cucui, el xàtxero groc, el capsigrany o llut (Asio otus) a les 00:35 de dia 1 de inesperat. No oblideu que durant la migra-
9 Gemma Carrasco 178 els hirúndids han estat observades molt gener, entre raïm i cava en plena festa de ció, moltes espècies estan sols de pas i no
10 Toni Muñoz 178 prest seguint la tendència d’aquests da- cap d’any. Altres anècdotes d’aquest dos es quedaran a l’illa molt de temps, per el
Xalambrí de muntanya, Prunella collaris 11 Biel Bernat 176 rrers anys. mesos poden ser el pinsà mè (Fringilla que caldrà estar al lloc just en el moment
12 Jordi Muntaner 175 montifringilla) resident hivernal a can Lalo just, sense segones oportunitats.
13 Xavi Llabrés 172 Si ens centrem en les espècies vis- i na Susana a Costitx, que ha provocat tot
44! Aquest és el nombre final fred a qualque cap abans que surti el sol, 14 Juan M. González 171 tes als dos mesos d’hivern, podem dir que un seguit de visites d’ornitòlegs a casa Sort, bona migració i bon Big Year!
d’observadors d’ocells que estan fent el esperant el pas d’un paràsit gros o una 15 Susana Quintanilla 169 s’han pogut observar pràcticament totes seva per tal de veure un ocell que, tot i
seu Gran Any al llarg d’aquest 2013. Re- gavina rara; ha trescat pel Galatzó o pel 16 Lluís Parpal 164 les habituals a l’hivern, la qual cosa con-
cordem, pels qui no hi estiguin al cas, que pla de Cúber a la recerca de gralles de bec 17 Manolo Suárez 163
el Gran Any o Big Year és una espècie de vermell o tords flassaders; hem mirar tots 18 Antoni Soler 159
competició que es disputa dins un àmbit els grups de corriols al Salobrar, per si de 19 Carlos López Jurado 157
territorial determinat (Mallorca, EUA, Es- cas tornava el corriol de bairdii que s’hi 20 Steve Nicoll 152
panya, Holanda, etc.), al llarg de tot un va observar l’any passat. En definitiva, ens 21 Cristina Fiol 140
any natural i que consisteix en observar hem aliat per fer una de les coses que més 22 Michael Montier 135
(també val escoltar de forma absoluta- ens agrada: observar ocells en el seu medi 23 Carlota Viada 131
ment indubtable) el major nombre possi- natural. Per això, sense cap dubte, el Gran 24 Jaume Adrover 128
ble d’espècies d’aus. Lògicament, el guan- Any ha estat un bon incentiu. 25 Lupe Suárez 119
yador del Gran Any serà l’observador que El Gran Any va començar el dia 1 de 26 Manolo Cabalga 109
més espècies vegi al llarg de l’any, tot i 27 Xavier Mas 107
que l’objectiu principal del Big Year és que gener, i ho va fer amb una energia enor- 28 Rafael Berlanga 98
els guanyadors siguin els 44 participants, me, amb tots els participants fent jornades 29 Miquel À. Mairata 93
que tots incrementin el nombre de sorti- de camp a la recerca d’ocells. Potser pel 30 Jaume Canals 91
seguit de festes del mes, per la curiositat
des al camp i que puguin observar noves o el desig d’anotar espècies a la fulla de 31 Steve Sánchez 90
espècies. 32 Margalida Roig 89
càlcul (fer “cling” en l’argot de Whatsapp o 33 Andrés Mas 85
Ara, ja portem quatre mesos de Facebook), o per no quedar-se darrere, el 34 Paula Sevilla 74
Big Year i l’opinió general és que ha es- cert és que al gener la majoria dels partici- 35 Alberto Bazán 60
tat un gran encert, una dosi de frescor i pants varen sortir moltíssim al camp, amb 36 Emilia Segura 56
d’optimisme en uns moments durs, en els la satisfacció que cada sortida a un hàbitat 37 Nieves Negre 52
quals la major part de gent està passant diferent significava fer un munt de clings i 38 Adolfo Ferrero 26
per situacions difícils. Atur, retallades, aco- això encara animava més a sortir. A partir
miadaments o crisi són paraules que ens d’un cert nombre d’espècies, lògicament,
fan a tots la vida més complicada i, per a és fa molt més difícil veure’n de noves, i es 147 espècies a Mallorca, amb algunes ra-
la majoria de nosaltres, el Gran Any està van succeint les sortides on no sumes cap reses com una negreta (Melanitta nigra)
essent un motiu per desconnectar, per espècie nova a la llista, amb la conseqüent que va estar alguns dies a Porto Colom
somriure, per oblidar, encara que sigui per baixada d’ànims; potser això és el que va i que va generar moments bigyear amb
unes hores, els problemes i centrar-se en passar al febrer. anades i tornades entre el port i s’Algar. Hi CATI ARTIGUES
buscar busquerets roigs o migrants; Fins ha hagut moments curiosos com quan es
ara, alguns de nosaltres ha patit vent i En total, al gener, es varen observar trobaren a Cala Gamba el mateix dia fins

30 - EB32 EB32 - 31