Page 34 - Es Busqueret 32

Aquest viatge familiar de Nadal me’l
vaig prendre com un repte en el qual seria
complicat fer fotografies a la fauna esqui-
va que viu al desert, com la cabra salvat-
ge (Capra ibex) o el xacal (Canis aureus).
A l’hora d’informar-me sobre reserves de
llocs on poder veure ocells no vaig trobar
res que m’agafés de camí; per tant, vàrem
prendre la decisió de contractar un cotxe
de lloguer per la comoditat de poder atu-
rar en veure una au.
Aquí podem recórrer grans extensi-
ons de camps de conreu, semblants als del
nord d’Europa, passant per zones de clima
mediterrani fins arribar a les dunes del de-
sert on la desertificació només permet la
vida a alguns arbres com l’acàcia, fet que
li dóna un aire de sabana africana. Aquest
contrast no només és paisatgístic, també
el trobem a l’àmbit cultural, econòmic, so-
cial i religiós. Un sol mur de formigó és el
portal d’un món jueu cap a un d’àrab; d’un
món globalitzat i avançat a un d’estancat i
endarrerit. Els turistes notem aquest con-
trast, per exemple, en el preu dels serveis,
que a Jordània cauen en picat, i en els
controls per sortir i entrar d’Israel. Els fre-
qüents episòdis de violència entre aquests
pobles provoquen que a la frontera se’t
facin moltes preguntes i controls. Abans
de sortir de Mallorca ja sentírem moltes
notícies sobre aquest conflicte i anàvem
preparats per passar bastant de temps als
controls de sortida i entrada.
Pel que vaig poder veure a Jordània,
les persones no poden dedicar cap mo-
ment a l’oci i la seva vida és molt dura.
El visitant tampoc pot anar amb la idea
d’hotels de cinc estrelles, ja que no tro-
barà una bona infraestructura dedicada al
turisme. Hi ha una evident falta de recur-
Dofí motejat, Stenella frontalis sos i l’aigua i l’aliment són deficitaris. Pots
estar una bona estona cercant un lloc on
poder sopar o que l’aigua de la dutxa deixi
de sortir. A més a més, la imposició del
llibre sagrat a la societat dificulta al turista
poder prendre una bona cerveseta a una
terrassa o menjar porc.
Jordània amaga tota la diversitat de
fauna dins la Mar Roja, al golf de l’oceà Ín-
dic. El golf d’Àqaba conté esculls de coral
situats a menys de cent metres de la costa,
on la temperatura de l’aigua no baixa dels
vint graus. Un cop et submergeixes en les
seves aigües es produeix una explosió de
color, procedent de la diversitat de peixos
i corals que viuen en aquest mar. A la zona
hi ha una gran oferta per als interessats a
fer busseig, però amb les nostres màsca-
res ens va bastar per apreciar els corals.
No t’has d’allunyar molt de la costa per
observar morenes, espets, mantes i peixos
de tots els colors, però agafàrem un front
de vent i fred i no poguérem delectarnos
amb l’espectacle natural que ofereixen
aquelles costes ni tan sols amb un neoprè
posat. Els vint-i-cinc minuts que vaig es-
tar bussejant vaig poder observar el peix
escorpí (Pterois miles): els seus colors em
van fascinar però la seva letalitat em va
34 - EB32
provocar un cert recel. La carcassa aquàti-
ca per a la càmera compacta no em va ser
de gran ajuda. No treia les fotografies que
m’esperava i, per aquest motiu, em vaig
retirar aviat d’aquella zona coral·lina.
Utilitzar la càmera fotogràfica en
aquest país t’obliga a fer servir fundes
de protecció per a l’equip fotogràfic, que
poden tornar-se imprescindibles per fer
fotos al desert. Tampoc ens podem des-
ferrar dels nostres prismàtics, i cal aprofi-
tar cada moment ja que els ocells són poc
abundants i esquius davant l’ésser humà.
Durant els llargs trajectes per carretera
només observàrem desert i petits pobles
aïllats, però aquest tipus de paisatge no el
podem comparar amb les dunes de Wadi
Rum. Aquesta reserva trenca la imatge
que tenim del desert jordà. Les seves du-
nes roges d’arena fina són úniques d’aque-
lla zona. A la reserva vàrem contractar un
4×4 amb un expert en l’observació de
l’òrix d’Aràbia (Oryx leucoryx) en el seu
entorn. Aquest bòvid és sorprenent pel
seu color beix i per les banyes (60-70cm)
en forma de daga. El guia ens va dir que
aquesta espècie estava pràcticament ex-
tinta, que no seria probable veure’n una i
que si ho fèiem seria d’enfora. La sort, o la
paciència, varen fer que pogués observar
un exemplar adult amb la seva cria i rea-
litzar una foto que duia somiant durant tot
el trajecte. El moment en el qual enfoques
l’animal i notes les seves sensacions i acti-
tud davant un humà et fan reflexionar so-
bre els caçadors, i dones gràcies per haver
optat per una càmera i no per un fusell.
Les postes de sol al desert són be-
llíssimes i combinades amb un silenci rela-
xant i un bon te beduí et proporcionen una
estona agradable. Un cop amagat el sol i
acabat el cuscús amb sal i arena, el fred es
fa insuportable i desagradable fins al punt
que desitges que torni a sorgir aviat el sol
entre les dunes. Passada la nit insofrible,
en la qual no vaig poder dormir pel fred
que feia, vaig sortir de la tenda per ad-
mirar el desert a la sortida del sol. El vent
encara em calava els ossos, però el mo-
ment ho pagava: les dunes cobertes per
les petjades de les bèsties nocturnes, els
primers colors vermellosos de l’arena….
Als fotògrafs els recomano que portin el
trípode i el disparador per fer fotografies
als milions d’estels que taquen el cel.
Terra Santa i Jordània tenen uns in-
gents valors patrimonials i històrics, des
de les tombes de Petra fins a la ciutat de
Jerusalem. La major part del temps la pas-
sàrem a la carretera, per les llargues dis-
tàncies entre els jaciments. A la zona àrida
de Jordània aquests desplaçaments es fe-
ien eterns per la monotonia del desert, en
el qual no havia rastre de vida, però a la
zona d’Israel no deixàvem de veure grans
grups d’aus migratòries com la milana ne-
gra (Milvus migrans), pelicans o grues.
Deixant de banda Wadi Rum, l’altra
gran atractiu turístic del país és Petra al-
Grua, Grus grus EB32 - 35