Page 21 - Es Busqueret 32

tacilla cinerea), ropits (Erithacus rubecula) i lleonets pelegrins (Falco peregrinus), el que els obliga a fer
(Carduelis spinus) i a l’estiu menjamosques (Musci- giragonses i canvis sobtats de direcció d’una bellesa
capa striata). Les tòrtores turques (Streptopelia de- plàstica espectacular.
caocto), els tudons (Columba palumbus) i els coloms L’espai aeri de la ciutat és emprat per a mol-
domèstics (Columba livia var. domestica) són per tot tes espècies com a camp de caça, com el cas ja
arreu i no és rar veure un puput (Upupa epops) fur- esmentat del falcó pelegrí, però també és habitu-
gant davall una mata. A sa Riera no és difícil veure-hi al als capvespres estiuencs veure-hi falcons marins
qualque xivitona (Actitis hypoleucos) anant amunt i (Falco eleonorae) patrullar per aglapir qualque falzia
avall recercant cabots, insectes aquàtics i terrestres. jove despistada, un gorrió inexpert o una ratapinya-
Les gavines d’hivern (Larus ridibundus) i de cames da massa matinera o purament de pas, moment en
grogues (Larus michahellis) són habituals banyant- què també es poden albirar grues (Grus grus), falzi-
se i bevent i just a la desembocadura, vora el mo- es reials (Apus melba), oronelles (Hirundo rustica),
llet de pescadors. Hi ha vegades que es pot veure cabots de roca (Ptyonoprogne rupestris), sebel·lins
furtivament qualque arner (Alcedo atthis). Al molls i (Burhinus oedicnemus) i fins i tot voltors negres (Ae-
a tot el passeig marítim es poden albirar, a part de gypius monachus).
les gavines, agró blanc (Egretta garzetta), llambritja
La nit no atura el trull de les aus, perquè el
de bec llarg (Sterna sandvicensis), gavina roja (La- dels humans l’estimula, i així les òlibes (Tyto alba) es
rus audouinii), corb marí (Phalacrocorax aristotelis),
corpetassa (Phalacrocorax carbo) i amb un poc de poden veure (més aviat sentir) pel barri antic, i els
sort tiruril·los camanegra (Charadrius alexandrinus) ravals les nits càlides de la primavera tenen per ban-
i menut (Charadrius dubius), girapedres (Arenaria da sonora el xiulet del mussol (Otus scops) sovint
interpres), corriol tres-dits (Calidris alba) i gavina mesclat amb el crit planyívol del sebel·lí. Amb sort
podreu trobar també qualque mussol banyut (Asio
capnegra (Larus melanocephalus), a més de les xi-
vitones. otus) travessant en vol baix la via de cintura.
Però hi ha una espècie molt abundant que no Si es cercen, hom pot observar espècies més
utilitza les ciutats ni els pobles durant el dia però rares, no per escasses sinó per poc habituals a la
ciutat, com l’esplugabous (Bubulcus ibis) - encara
que s’hi aplega en gran nombre a la colgada; són els que de cada vegada és més comú als ravals de ciutat
estornells (Sturnus vulgaris). Qui no ha vist mai una
colgada al Born de Ciutat no sap el que és: una cri- -, les juies (Vanellus vanellus) i a la costa la curlera
dòria que quasi no et deixa parlar i uns niguls negres (Numenius phaeopus), l’ànnera peixatera mitjana
que tapen el cel a estones, dels quals cau una pluja (Mergus serrator), el pingdai (Alca torda) i, poques
vegades, la negreta (Melanitta nigra). I tot això sen-
blanca però molt més tèbia i pudenta que la neu. No se parlar de les espècies introduïdes com la cotorra
poques vegades són encalçats per un o més falcons

20 - EB32 Ferrerico, Parus major EB32 - 21