Page 23 - Es Busqueret 32

argentina (Myopsitta monacha) o la de Kramer (Psitacula kra-
meri). I aquí, què hi veus?
Com veieu, no cal agafar cap tipus de vehicle, com no
sigui una bicicleta que és de franc i no contamina, per passar
una bona estona en companyia d’aquestes criaturones. De fet, Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?
si hi viviu a prop o us ve de gust caminar una estona, és molt
recomanable visitar el bosc de Bellver i aquí hi podrem afegir Per Pere J. Garcias
diverses espècies al nombre total. Però aquesta és una altra
història.
De tot això es poden extreure moltes preguntes i poques
conclusions, veiem: 5
-Quantes d’aquestes espècies crien a Palma? -Sempre hi Té el costum de cantar des
han estat o n’hi ha hagut algunes que l’han colonitzada recent- 6 1 la part superior dels arbusts
ment? -El canvi de moltes barriades de cases baixes amb molta del seu hàbitat.
teula per finques altes sense cap o molts pocs tipus de forats
és un factor limitant o una oportunitat per a noves espècies? 2
-El canvi d’actitud de molta gent envers la natura i els animals En els mascles hi ha un fort
cap a una major conscienciació i, com a conseqüència, una ma- 2
jor protecció ha fet fàcil l’assentament d’algunes espècies? -La contrast entre la part supe-
presència de trasts, instal·lacions i parcs poc gestionats i més 1 rior del cap, gris blavós, i la
salvatges com la falca verda, el canòdrom i parts de sa Riera gola. En les femelles, el contrast
augmenten l’espectre d’espècies o el limiten? és menor, amb el capell marró
Algunes d’aquestes preguntes tenen una resposta, si més 3 d’igual intensitat que en l’esque-
no, provisional. És evident que les mèrleres són molt més abun- 4 na.
dants ara que fa anys, fins i tot fa prop de vint-i-cinc anys no
se’n veia ni una per Ciutat. Això mateix podríem dir dels tudons,
les tòrtores turques i els ropits. Moltes altres possiblement sem- 3 El panell marró rogenc el
pre hi han estat, però no sabem des de quan, com els fringíl- separa de manera inequívo-
lids, els coa-roges i els ulls de bou. Crec que la pregunta més ca d’altres espècies semblants
interessant serà si el futur de les ciutats amb edificis sense teula com el busqueret de garriga (S.
àrab ens durà irremeiablement a una forta baixada de les falzies cantillans) i el capnegre (S. me-
o s’adaptaran als nous edificis. El futur ho dirà, però és un camp lanocephala), sobretot en les fe-
poc estudiat a les illes i hauríem de canviar això amb segui-
ments periòdics de les espècies, la fenologia i la reproducció. El melles.
repte està plantejat, és el moment d’acceptar-lo. Per cert, totes
les espècies citades aquí les he vistes personalment, i de ben
segur que me’n deix qualcuna, però hi ha companys que n’han 6 L’anell ocular blanc el distin- 5 El bec fi és característic del 4 El color del pit del mascle és
vist d’encara més rares. • Falcó, Falco peregrinus geix d’altres espècies sem- gènere. No sols s’alimenta rosa marronós. No hi cap al-
blants i li dóna nom en diver- de insectes, sinó també de tre espècie de busqueret que
sos idiomes. matèria vegetal i fruita. criï a les Balears amb aquest co-
lor al pit.

El busqueret trencamates, Sylvia conspicillata

Repassant les espècies tractades en nomia ficció!. El nom específic, conspicilla- en danès tornam al cantor (sanger) amb
aquesta secció, he vist que encara no havia ta, també ve del llatí conspicilla (mirador) ulleres, brillesanger, com en suec, glasö-
esmentat el gènere Sylvia, entranyable gè- pel costum de cantar des dels capcuruculls gonsångare, i islandès, glámsöngvari.
nere de passeriformes, que empara i dóna dels arbusts. Ja per acabar, una curiositat. El nom
nom a una família amb moltes espècies re- Anem amb els noms vulgars. En finès d’aquest aucelló és pikkupensaskert-
partides quasi per tot el planeta, però amb català estàndard és tallarol trencamates, tu: pikku vol dir literalment poc, pensas és
l’origen al Vell Món. És una família que que és l’adoptat aquí com oficial, això sí, arbust i skerttu, genèricament, busqueret.
podríem anomenar calaix desastre i que emprant el genèric de Mallorca i Menorca Bé, doncs si ajuntam els dos darrers tenim
cada pocs anys és dividida o ampliada pels busqueret (a Eivissa els diuen enganya- penskerttu, que és el nom del busqueret
taxonomistes, als que els encanta canviar pastors i ganyets a Formentera). En cas- de batzer (Sylvia communis) i, si li afegim
i tornar a canviar i, a la fi, deixar com al tellà se l’anomena curruca tomillera, nom pukku, tenim literalment “un busqueret de
principi els noms de plantes i animals. agafat del mot llatí que identificava un pe- batzer però poc”, o manco o menor o petit,
Sylvia ve del llatí silva, bosc, que es tit aucell indeterminat citat per Juvenal i el estirant el significat. A qualsevol guia d’aus
refereix als costums amagadissos i furtius substantiu tem; en gallèc papuxa tomiñei- veureu que el busqueret trencamates és
de moltes espècies. Linneus degué definir ra; en portuguès toutinegra-tomilheira; una versió en miniatura i més contrastada
el gènere sobre espècies forestals com el en basc, ezkai tximboa (ezkai és tem); en del primer. De fet, un dia per la serra de
busqueret de capell (S. atricapilla) o el francès, fauvette à lunettes (amb ulleres) Madrid cercava busquerets de batzer amb
mosquiter (S. borin), comunes al centre i que vendria del color groc i de l’anell ocu- reclam i, sense adonar-me’n, vaig posar el
nord d’Europa, perquè si haguès estat al lar blanc; en anglès spectacled warbler, li- reclam del trencamates i quan compare-
mediterrani, l’espècie aquí avui tractada, teralment “refilador amb ulleres”, igual que gué un mascle vaig pensar “quin mascle
probablement no l’hagués batiada Sylvia, l’alemany brillengrasmücke, que vol dir “el més pintat!” fins que vaig descobrir l’error
sinó, potser, Thymusa (del llatí thymus, que s’amaga (mücke) a l’herba (gras) amb d’identificació!
Corriol tresdits, Calidris alba tem o farigola). Tot això, és clar, fent taxo- ulleres”, idèntic al neerlandès brilgrasmus;

22 - EB32 EB32 - 23