Page 32 - Es Busqueret 31

L’entrevista

Raquel Vaquer Per Rafel Mas

El meu somni era anar a l’Antàrtida
en un vaixell d’investigació

Llicenciada en ciències del mar a la universitat de Vigo, doc-
tora en ciències marines per la UIB-IMEDEA i investigadora post-
doctoral amb un contracte Marie Curie a la universitat de Lund
(Suècia), treballant entre els departaments de geologia i ecologia
aquàtica. Actualment realitza estudis científics sobre la falta d’oxi-
gen als ecosistemes marins, en particular el Bàltic. La majoria de
plans per intentar millorar la qualitat de l’aigua i mitigar la dismi-
nució d’oxigen dissolt a les zones costaneres es basen en reduir
els aports de nutrients inorgànics (nitrats i fosfats principalment).
En el seu projecte investiga si els nutrients orgànics tenen influ-
ència en l’eutrofització i posterior disminució de l’oxigen dissolt en
sistemes marins i possibles efectes amb el canvi climàtic.

Quan començares els teus estudis les aigües. Per què serveix tot això?
universitaris, pensaves que et dedi- Ens en pots fer cinc cèntims? Està re-
caries al món de la investigació? lacionat amb el canvi climàtic?
Vaig triar la carrera perquè volia ser in- Un terme molt usat actualment és canvi
vestigadora. El meu somni era anar a global, que fa referència a tots els canvis
l’Antàrtida en un vaixell d’investigació. Els que està experimentant el nostre plane-
documentals del National Geographic so- ta per mor de l’home. No és només canvi
bre les zones polars em van impressionar climàtic, sinó també altres pertorbacions
molt de petita, com també els de Jaques com la sobrepesca, l’acidificació dels oce-
Cousteau. I vaig decidir que volia estudiar ans, el trasllat d’espècies que poden ser
ciències del mar per poder realitzar el meu invasores, etc. Un problema que afec-
somni. ta zones de tot el món es la disminució
d’oxigen a zones costaneres. Aquesta dis-
Què li diries a un estudiant que pensa minució es deu al fet que empram de for-
dedicar-se a la investigació una ve- ma massiva adobs agrícoles fa dècades,
gada acabada la carrera? i aquests arriben a la mar prest o tard.
Que s’ho pensi dues vegades. És un món També hi arriben les aigües residuals ur-
dur, on s’ha de fer molta feina, amb poc banes, a través de rius, torrents i fosses
reconeixement. Ara mateix no és molt sèptiques. Pel que fa a l’oxigen dissolt a la
bona època per mor de la reducció pres- mar, fins ara només es tenien presents els
supostària i la poca consideració de molts nutrients inorgànics, però pensam que els
governs autonòmics i estatals. Ajornen orgànics també hi poden jugar un paper
convocatòries, retarden resolucions, elimi- important. El projecte en què treball ho
nen recursos… i ho compliquen als joves investiga. Per això faig experiments amb
que s’hi volen dedicar. Però si realment és aigües de rius, depuradores, aigua de plu-
el que es desitja, s’ha de provar. La inves- ja o neu. La combinam amb l’aigua mari-
tigació aporta moltes coses bones. És un na per veure quins canvis es produeixen i
aprenentatge continu, fas coses diferents tenir una idea del que passa al Mar Bàltic.
a cada instant, sense lloc per a l’avorri- També experiment amb la temperatura. El
ment. Les campanyes científiques donen canvi climàtic és un element que sempre
moltes alegries. Pots visitar llocs remots si s’ha de tenir present en qualsevol estudi
és necessari per a la recerca, això també global.
és un altre estímul. Creus que la gent és prou conscient
Els teus experiments estan dirigits dels problemes greus que amenacen
a obtenir dades de l’oxigen dissolt a el medi ambient?
32 - EB31