Page 34 - Es Busqueret 31

Pens que cada vegada hi ha més cons- les nostres accions. del món científic?
ciència però, per ventura, encara no és Què li diries a algú que et digui que el Es va avançant en la divulgació científica,
suficient. Els canvis que hem causat els
humans al planeta són d’una magnitud canvi climàtic és un invent de quatre però poc a poc. Als científics en general
tan gran que ens han situat a una nova catastrofistes? ens consta molt xerrar sense emprar pa-
era geològica: l’Antropocè. Aquest terme Hi ha evidència científica que demostra raules massa tècniques, per por de perdre
va ser definit per Paul Crutzen (guanyador que la temperatura ha augmentat durant rigor, però el que perdem és el públic que
troba que el nostre llenguatge és massa
del premi Nobel de química l’any 1995). És el darrer segle a causa de l’acció humana.
un terme que sintetitza com l’acció huma- La comunitat científica hi està d’acord fa complicat. Cada vegada s’és més consci-
na està afectant el funcionament del pla- anys. Hi ha sectors amb interessos eco- ent que la divulgació és molt important. Al
neta: hem alterat entre un terç i la meitat nòmics lligats als combustibles fòssils que cap i a la fi, la ciència es fa per a la socie-
de la superfície terrestre, duplicant les ter- s’hi resisteixen i miren de contrarestar tat i es important poder-la comunicar.
res de conreu en el darrer segle, a costa aquestes dades amb campanyes per no Creus que fan falta més Eduards
d’una reducció del 20% dels boscos, per perdre negoci. És evident que Mallorca Punset?
exemple. La concentració atmosfèrica de està saturada de construcció, però sempre
diòxid de carboni ha augmentat un 30% i trobarem gent que ho nega perquè se’n Sí, sense dubte fan falta més comunica-
la de metà (un gas amb un potent efecte beneficia i no vol acceptar cap canvi, al dors científics que siguin capaços d’expli-
hivernacle) en més d’un 100% durant els contrari. En general hi ha consciència dels car senzillament la ciència.
2 darrers segles. El nitrogen que es fixa problemes, una altra cosa és que per solu- Una societat que dedica milions a pa-
artificialment per adob agrícola supera les cionar-los els vulguem acceptar i afrontar- gar sous de futbolistes i escatima en
taxes de fixació natural de tots els eco- los com toca. investigació és una societat malalta?
sistemes terrestres. Tot això sense par-
lar de la reducció de la biodiversitat que La ciència arriba a la gent o creus A mi me pareix que sí. Part del nostre fu-
comporten tots aquest canvis. Molta gent que aquest idioma que parlau els ci- tur passa per la investigació (salud, medi
desconeix l’abast i les conseqüències de entífics és inintel·ligible per al ciuta- ambient, economia…). Alguns sols ho ve-
dans?. S’ha avançat en la divulgació uen com una despesa, però la ciència és

34 - EB31