Page 36 - Es Busqueret 31

mes locals que han anat sorgint a Porto-
colom al llarg del temps. Quan era jovene-
ta, abans de partir a estudiar, vaig formar
part del col·lectiu Fora son, que s’oposava
al projecte d’autopista Palma-Manacor, un
projecte que pretenia allargar l’autopista
de Llevant. Es va executar fins a Llucmajor
i es pretenia arribar fins a Campos, Fela-
nitx i Manacor. Volen estendre la ciutat de
Palma arreu de l’illa, tal com van predir
alguns geògrafs als anys 70. A Portocolom
col·labor quan puc amb Quin Port volem?,
sorgida per l’amenaça d’un macroprojecte
de passeig marítim que pretenia transfor-
mar la primera línia de Portocolom, per-
dent identitat a canvi d’uniformitat. És
el que es coneix com a banalització del
paisatge: fer perdre als espais, urbans o
no, la seva originalitat o l’interès cultural
o simbòlic. La darrera amenaça a Porto-
colom ha estat la ampliació de la capacitat
del port, amb la col·locació de pantalans i
boies per a grans iots. Salvem Portocolom
ha lluitat per evitar que això passés. Se
n’ha fet una part, però la campanya ha
estat molt potent i la gent ha evitat un
disbarat enorme. Fa més de 10 anys que
insistim en la necessitat de reparar el cla-
vegueram, que vessava dins la badia i la
contaminava. Els darrers mesos l’Ajunta-
ment ha fet obres i ha reparat canonades.
Una petita batalla guanyada desprès de
molt d’esforç. Aquest és el camí.
Sé que t’agrada la mar i aquest és
un dels motius que t’han dut a enca-
minar la teva carrera. Però què és el
que més t’atrau de la mar?
llom amb esclata-sangs o sípia amb ber-ho durant segles, seleccionant
La seva immensitat i la tranquil·litat que sobrassada? espècies i varietats, fent creuaments,
es té quan s’hi està immers. elaborant formatges, embotits, con-
Mmm… m’ho poses difícil! em decantaré
Tens alguna espècie marina o grup per una mescla de mar i muntanya dife- servant aliments, controlant el crei-
animal marí preferit? Per què? rent: esclata-sangs amb gambes. Bonís- xement de vegetals…i els científics
En tenc molts! una espècie a què tenc es- sim! saben fer de pagesos? En fas algun
intent?
pecial estima és la posidònia oceànica, el També ets afeccionada al bon vi i en-
que es coneix popularment com a alga, tot tesa en la matèria. Quin és el vi que Algun. Però la veritat és que més bé faig el
i que no ho és (la posidònia és en realitat més t’agrada, ens podries fer alguna que em recomanen o manen, he, he. Sem-
una planta marina). Constitueix un hàbi- recomanació? pre seguesc els consells de la gent gran
tat molt important per a moltes espècies que ha fet de pagesa, en sabem molt més
que l’empren com a zona de refugi, per Me’n agraden molts. Però m’estim més que noltros o que els llibres. Quan vaig ser
a dipositar els seus ous… També és molt els de la terra i ecològics, a poder ser. Per per Mallorca per Nadal vaig sembrar alls,
beneficiosa per a la costa, ja que ajuda a exemple un Butibalausí negre o un Jaume però darrerament no puc fer gaire bé res
protegir-la en front a l’erosió, tant perquè de Puntiró carmesí. Tots dos molt bons. a l’hort que tenim a Mallorca.
fa disminuir la velocitat dels corrents com A casa teva manteniu vives algunes Així doncs mantens el teu propi
per l’efecte de l’acumulació de les seves tradicions, com ara les matances. hort?
fulles en zones costaneres. Malaurada- Creus que la cultura popular i les tra-
ment, aquestes restes de posidònia són dicions tenen la continuïtat assegu- Ara ja no, però altra gent se’n cuida. A
retirades de moltes platges, eliminant així rada amb el jovent? Suècia no sabria com fer-ho. Amb una
la seva protecció natural i contribuint a la companya hem pensat en llogar un hortet
pèrdua d’arena. Una altra de les funcions No ho tenc clar. Per una banda crec que per sembrar quatre coses, però haurem
que té és la de retenir partícules que hi hi ha molta gent interessada en la cultura d’esperar a la primavera… ara no crec que
ha surant a l’aigua, i ajuda així a mantenir popular i les tradicions però, per l’altra, de pugui créixer res per aquí. Hi ha poques
la transparència de les nostres aigües. La cada vegada vivim en un món més homo- hores de llum i fa molt de fred.
posidònia és una espècie molt vulnerable. geni. Això ens fa conscients del que tenim, Tornant al món de la ciència…a paï-
Té un creixement molt lent i moltes ame- però no sempre. Veig que hi ha joves que sos com els Estats Units estan avan-
naces. Els vaixells que tiren les àncores a s’interessen per la cultura popular. Pens çant molt corrents de pensament
les seves praderies i l’arrebassen no són que l’obra de teatre Acorar per exemple, creacionistes que refusen i neguen
conscients del tresor que destrueixen. ha ajudat molt a fer pensar en l’esvaïment les evidències científiques de la teo-
de la nostra cultura. Esper que això ens
A part de la mar, també t’agrada la dugui a preservar-la. ria de l’evolució. Quina opinió et me-
muntanya. I en època de bolets anar reix com a científica?
a cercar esclata-sangs. Així doncs: Els pagesos han fet ciència sense sa-
36 - EB31