Page 27 - Es Busqueret 31
P. 27
nestar de l’au. llambritja (Sterna hirundo), pingdai ala- foracions subterrànies (caus de conills o
blanc (Cepphus grylle), gavina argentada cavats per ells mateixos). Vam estimar-ne
Fair està envoltada d’enormes pe- de potes roses (Larus argentatus), gavinot un total de 10.706 individus adults.
nya-segats que durant l’estiu s’omplen del (Larus marinus), gavina fosca (Larus fus-
renou i l’olor d’aucells marins. Una gran cus) i gavina cendrosa (Larus canus). Hi ha tres espècies més del grup dels
diversitat i densitat d’aucells la visiten any àlcids que crien a l’illa de Fair. Els pingdais
rere any; així, crien a l’illa més de 250.000 Excepte la noneta, totes aquestes i els pingdais becfí nien als penya-segats
aucells marins de 18 espècies diferents. espècies són fàcilment observables al llarg al voltant de tota l’illa i durant el 2012 se’n
de la costa des de finals d’abril fins a finals va estimar una població de 1.800 i 20.000
Vaig coincidir amb la temporada d’agost. És durant aquests mesos que el individus adults, respectivament. Els ping-
de cria i vaig viure l’arribada dels adults, personal de l’observatori s’encarrega de dais alablanc nidifiquen dins coves per tal
els aparellaments, la posta d’ous, el nai-
xement dels polls i l’abandonament dels fer el seguiment de les colònies. de protegir els nius dels depredadors, i hi
destaquen pocs centenars d’individus en
nius. A l’illa hi trobem colònies de fulmar La meva arribada va venir acom- plomatge nupcial.
(Fulmarus glacialis), mascarell (Morus panyada dels primers cadafets, recent
bassanus), corb marí (Phalacrocorax aris- arribats de la migració prenupcial. Era la Amb el paràsit gros hi vaig passar
totelis), paràsit gros, paràsit coapunxegut, primera vegada que veia una colònia de molt bones estones. És una au enorme i
gavina tres-dits (Rissa tridactyla), llambrit- cadafets i són uns aucells preciosos. Te- agressiva: les dimensions arriben fins a 58
ja àrtica (Sterna paradisaea), pingdai becfí nen una manera molt curiosa d’aparellar- cm de longitud i 140 cm d’envergadura.
(Uria aalge), pingdai (Alca torda), cadafet se: es fan una sèrie de fregaments amb el El seu comportament davant qui entra a
(Fratercula arctica), noneta (Hydrobates bec i alguna que altra picada. Fan els nius la zona de cria pot arribar a ser molt vio-
pelagicus), èider (Somateria mollisima), en llocs bastant inaccessibles i en per- lent per tal de defensar el seu territori. Ha
Cadafet (Fratercula arctica)
EB31 - 27