Page 17 - Es Busqueret 24
P. 17

Identificació




        Els ulls de bou

        Phylloscopus trochilus vs. Phylloscopus collybita                                Per Eduard Amengual


            La primavera ja és aquí i, amb ella,   Aquí trobarem la resposta, tot i que   possible. L’ull de bou sol semblar una au
        torna el dubte que afecta a tot ornitòleg   és evident que molts dels ull de bou que   rodoneta i amb el cap gran, mentre que el
        aficionat. Arbres i arbusts bullen plens de   vegem en condicions que no siguin òpti-  de passa és més estilitzat, amb ales llar-
        petits ulls de bou, però…de quina espècie   mes els haurem de deixar sense identificar,   gues i cap aparentment més petit. Parlant
        són?                                ja  que  aquestes  dues  espècies  són  molt   més tècnicament, la projecció de les pri-
            Al llarg de l’hivern ens acompanyen   similars. Per a una correcta identificació,   màries, si pot veure’s bé, és diagnòstica
        els abundants i omnipresents ulls de bou   sempre serà important que ens fixem en   per diferenciar-los. En l’ull de bou la pro-
        (Phylloscopus collybita) i sol ser fàcil iden-  el major nombre possible de característi-  jecció és curta, aproximadament la meitat
        tificar-los  si  s’estudien  amb  deteniment,   ques. Hem de prendre nota principalment   o menys de la longitud de les terciàries. En
        però ja a finals de març comencen a arri-  del següent:                el de passa és més llarga, entre dos terços
        bar en gran nombre uns parents seus molt                               i el total de la longitud de les terciàries.
        propers i que visualment es fan quasi in-  Veus:  el  cant  d’aquestes dues  espècies
        distingibles per a l’observador d’aus sense   és  molt  diferent  i,  per  tant,  és  una  aju-  Moviments típics: és característic veure
        gaire experiència. Es tracta dels ull de bou   da excel·lent per a diferenciar-los. L’ull de   els ull de bou agitar de tant en tant la cua
        de passa  (Phylloscopus  trochilus).  Altres   bou emet un monòton “txif-txaf-txif-txaf-  cap avall vigorosament, en ocasions gaire-
        espècies d’ull de bou, molt més escasses,   txif-txif-txaf….”  que,  de  vegades,  pareix   bé constantment. Els ull de bou de passa
        també arriben a la primavera, però la pre-  que no ha d’acabar mai. L’ull de bou de   en ocasions realitzen un moviment similar
        gunta més freqüent que ens fem és: ull de   passa sovint canta durant la migració pri-  però no tan intens ni en sèries seguides.•
        bou o ull de bou de passa?          maveral i emet un refilet descendent que
                                            dura uns 3 segons i que sona molt més
         Phylloscopus collybita             musical que l’anterior. Els reclams també   Phylloscopus trochilus
                                            són un poc diferents i especialment útils
                                            durant el pas de tardor, període en el qual
                                            els ulls de bou no solen cantar. L’ull de bou
                                            emet un bisíl·lab agut “hu-ït” mentre que                        PERE GARCIAS
                                            l’ull de bou de passa emet un bisíl·lab pla
                                            “hú-iit”.
                                            Coloració: el color de les potes sol ser útil
                                            per distingir-los. L’ull de bou quasi sempre
                                            té  les  potes  fosques,  de  marró  fosc  fins
                                      MANOLO CABALGA  bou de passa és més variable, encara que
                                            quasi negres. El color de potes a l’ull de
                                            normalment  són  bastant  pàl·lides,  d’un
                                            color marró clar. Les diferències en la colo-
                                            ració del plomatge són lleugeres, però du-
                                            rant la primavera s’accentuen a causa de
                                            les diferents estratègies de muda d’aques-
                                            tes dues espècies. L’ull de bou de passa                         MATIES REBASSA
                                            ens arriba a la primavera amb el plomatge
                                            bastant nou, les parts superiors són d’un
                                            marró-verd bastant viu i les inferiors bas-
                                            tant blanques amb l’àrea de la gola i el pit
           MANOLO CABALGA                   tenyides  variablement  de  groc.  La  ‘cella’
                                            sol ser llarga i ben marcada. L’ull de bou
                                            durant la  primavera mostra el plomatge
                                            molt  més  desgastat,  les  parts  superiors
                                            d’un  marró-grisenc  bastant fosc mesclat
                                            amb alguns tons verds, les parts inferiors
                                            són més ‘brutes’  que en l’ull  de bou  de
                                            passa, no tan blanques. La ‘cella’ sol ser                        TONI MUñOZ
                                            curta  i  poc  definida,  encara  que  alguns
                                            exemplars la poden tenir més semblant al
                                            de passa. A la tardor, aquestes diferències
                                            en  la  coloració  de  les  parts superiors es
                                            fan  menys  evidents.  Afortunadament,  la
                                            majoria dels ull de bou de passa (juvenils)
                                      MANOLO CABALGA  riors i és senzill diferenciar-los.
                                            a la tardor són molt grocs a les parts infe-


                                            Estructura: és molt important fixar-se en
                                            la silueta i en la longitud de les ales, si és

                                                                                                       EB24 - 17
   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22